L’embat del PSC dels últims mesos està sent frontal i sense fissures: volen tombar tot moviment organitzatiu de base, cooperatiu i de resistència, en qualsevol de les seves expressions. Com a partit que acata les ordres del capital, els fils que mou el PSC són els que afavoreixen el desplaçament en massa de tot allò que no encaixa en la seva Barcelona de postal, en la Barcelona del greenwashing, en la Barcelona de les (preteses) esquerres que miren cap amunt i s’hi emmirallen. Aquestes esquerres que juguen el joc als rics, al poder, a la societat benestant, i que a nosaltres ens volen fer empassar les seves polítiques socials que no aterren enlloc, ni són reals, ni donen solucions a problemàtiques que ells mateixos generen.
Les seves accions són policials, d’una manca de diàleg tirànica, i sempre amanides de grans mentides, dades falses i promeses d’un futur que dibuixen sobre paper mullat.
No ens fareu creure, mai. No ens fareu caure en el parany. Seguirem lluitant per desemmascarar-vos. Les vostres accions parlen per si soles. Les vostres pròpies mentides us delaten. I a nosaltres ens sobren els motius per seguir lluitant juntes.
Només cal veure quin càrrec ha ocupat Joan Clos fins aquest passat mes de gener, i qui l’ha substituït, Helena Beunza. Presidir l’Associació de Propietaris d’Habitatges de Lloguer (ASVAL) parla per si mateixa. ASVAL vetlla pels interessos de les grans immobiliàries, dels grans tenidors i de les polítiques especuladores més voraces.
Les polítiques del PSC creen desarrelament, gentrificació, incertesa, desestabilitzen i són aporofòbiques i xenòfobes. Projectes com els Jocs Olímpics, el Fòrum de les Cultures, Diagonal Mar o el 22@ han arrassat barris complets, empenyent les veïnes als marges, expulsant-nos i obrint les portes a fons voltor i a un monocultiu econòmic que desproveeix d’identitat la ciutat. Molts d’aquests projectes han begut de les últimes alenades de les polítiques franquistes, i han acabat dibuixant una ciutat en què projectes obsolets (com el de la Rambla “verda” de Vallcarca o el dels Tres Turons) insisteixen a fer fora les veïnes, sense atendre’n les devastadores conseqüències.
El PSC utilitza la maquinària pública per afavorir els interessos privats i generar plusvàlua a les elits. El PSC, tal com diu Manuel Delgado, practica el capitalisme assistit. El PSC pacta amb les elits d’arreu per seguir regalant Barcelona a preu de saldo. El PSC pretén encantar-nos com les serps i seguir saquejant les arques públiques, expoliant el terreny, augmentant terminals de creuers i ampliant l’aeroport.
Infants desnonats, veïnes expulsades, petits comerços tancats, massificació turística, preus desorbitats dels lloguers, parc d’habitatge públic agonitzant, expats, elits jugant al Risk amb Barcelona… Tot això és el que anys de governs del PSC ha portat a Barcelona. Però seguim resistint i lluitant, perquè ens sobren les raons, les motivacions i les ganes. Des de Blokes, des de Vallcarca, des de La Salut, des de Gràcia, la nostra força suma a la de la resta dels barris resilients que volen fer caure el PSC i les seves polítiques reaccionàries.
BARCELONA ÉS NOSTRA, ELS CARRERS SÓN NOSTRES
AQUESTA ÉS LA NOSTRA TRINXERA I LA NOSTRA LLAR
SEGUIM I PERSISTIM!
