Bendita sea la llama: Aldarull torna al món editorial!
By chipe | Published | No hi ha comentaris
Era un somni, una idea obsessiva i recurrent a les postassemblees i els nostres espais informals. L’Editorial Aldarull havia de tornar a qualsevol preu. Calia fer-ho; la gent demanava llibres de l’Editorial Aldarull, companyes del món llibreter ens traslladaven que la trobaven a faltar. Però, com fer-ho? Amb qui comptar ara que l’assemblea de l’editorial es va dissoldre un parell d’anys enrere? Armats només amb la nostra il·lusió i les poques hores lliures d’unes agendes més que petades vam recomençar el projecte allà on es va quedar.
Van ser molts mesos de debats, lectures, mals de cap i aprenentatges, sobretot aprenentatges. Vam fer un anàlisi del que volíem rescatar i del que volíem descartar del llegat anterior. Vam apostar per canviar la imatge del projecte i vam establir que ens centraríem sobre tot en publicar texts que continguin crides a l’acció i que fugiríem una mica més dels texts clàssics i antics, que ens focalitzaríem en el present i passat recent.
I no va ser fins al mes passat que va néixer la nostra nova criatura, inaugurant aquesta nova etapa com a Aldarull Edicions.
Bendita Sea la Llama
Una intoducción anarconihilista a la resistencia en los campos de concentración nazis
- Autore: Serafinski
- Any: 2024
- Preu: 10€
- Categories: Assaig, Anarquisme
- 158 pag.
Resistències i anarconihilisme
No hauríem pogut escollir un text millor per aquesta tornada tan esperada. Bendita Sea la Llama és una reinterpretació recent dels fets de resistència que van tenir lloc als camps d’extermini nazis. Darrere d’aquesta temàtica tan gastada s’amaga una potentíssima anàlisi que connecta passat i pressent i posa en diàleg els actes dels resistents amb la teoria anarconihilista.
Per una part, Serafinski (un pseudònim darrere el que hi ha una persona del territori conegut com al Canadà) fa una deliciosa recopilació dels actes de sabotatge, resistència, però també suport mutu i atac que van fer unes persones per a qui no hi havia salvació possible. L’objectiu és replantejar la visió que tenim interioritzada de tots aquests éssers humans com a víctimes passives d’un malson enfront del que res es podia fer.
“A pesar de que éstos y muchos otros factores que destruyeron casi cualquier posibilidad de resistencia, nos enfrentamos sin embargo con una rica historia de sabotaje, insurrección, apoyo mútuo, fuga, desafíos espontáneos y organización clandestina dentro de los campos. […]Se rebelaron a pesar de las brutales repercusiones y orquestaron fugas contra todas las posibilidades. Las organizaciones de resistencia incluso lograron mitigar los impactos de las Comisiones Especiales desarrollando culturas de la seguridad que eran casi impenetrables.”
Cap. 2: Introducción a la resistencia en los campos de concentración
Per l’altre, el llibre va enredant aquest repàs amb una anàlisi magnífica de la teoria anarconihilista. Aquella ens diu que, si ens adonem que el que tenim arreu nostre no funciona i estem convençuts de la seva maldat, hem de tractar de destruir-ho aquí i ara sense esperar condicions més propícies o que la resta de la gent s’adoni del mateix.
“Cada uno de estos momentos refleja una rotura de la ilusión, una reacción visceral feroz a la opresión, un acto desesperado en una situación totalmente vacía de esperanza. La liberación en esos momentos no era necesariamente una ganancia material, sino una experiencia vivida fugazmente; una reorientación existencial desde una relación de dominación a una de obstinación. Puro placer.”
Cap. 4: Resistencia espontánea y tiempos
Així doncs, l’acte de rebel·lió i resistència té un valor intrínsec, constitueix l’única manera de viure dignament quan les condicions d’opressió adquireixen certes dimensions. Una forma de pensar que compartim i que té validesa tant als camps d’extermini com al món actual, la qual cosa s’encarrega de recordar-nos Francisco Solar en el meravellós pròleg que va escriure per a l’edició en castellà i que hem mantingut en la nostra.
Resistir val la pena
Per tant, si en un ambient tan terriblement opressiu com el de l’època nazi, on la vida dels enemics del règim no valia res i el terror s’havia escampat per tots els nivells de la societat, aquestes persones van ser capaços de resistir, nosaltres també podem. Si a elles, que podien perdre la vida en qualsevol instant, els va valer la pena, nosaltres també podem. I aquesta és la intenció amb la qual publiquem aquest llibre inèdit fins ara a l’estat espanyol: Reforçar la idea de que els nostres actes, fins i tot els més petits, tenen un impacte. Que, encara que estigui tot perdut, encara que sembli impossible, hem de seguir oposant-nos al seu sistema assassí, al seu model de societat que ens condemna a una vida de misèria, perquè és l’única manera de recuperar la nostra vida i la nostra dignitat. Perquè si bé és cert que potser mai guanyarem, el projecte que ells han escollit, el domini i el control total, és certament impossible.
Per això ens preguntem: Si no és ara, quan?
