Signeu la carta dirigida als responsables de la Biblioteca Andreu Nin demanant la retirada dels cartells aporofòbics que han enganxat als finestrals fa uns dies
Enllaç per signar: No als cartells aporofòbics a la Biblioteca Andreu Nin del Gòtic
( un cop signat rebreu un mail de confirmació, fins que no l’obriu i accepteu la signatura estarà validada )
Estimats responsables de la biblioteca Andreu Nin,
Hem vist aquesta setmana uns cartells penjats a les finestres de la biblioteca que ens han causat un gran malestar. Aquests cartells amenacen a les persones en situació de carrer de trucar a la policia si s’instal·len als espais situats entre les finestres de la biblioteca i el vidre de la façana.
Els discursos aporofòbics estan estenent-se a tot arreu, les ciutats són cada vegada més hostils amb les persones que es veuen obligades a dormir al ras. Per això creiem que el sector de la cultura com és la xarxa de biblioteques de Barcelona, que està qualificat com a espai integrat a la xarxa de refugis climàtics, ha de ser uns dels puntals d’unes pràctiques inclusives, tant dins com fora dels seus edificis.
Amenaçar de trucar a la policia a unes persones que han hagut de patir el fred i la pluja i que han trobat en aquests espais un indret més o menys aixoplugat ens sembla molt greu, sobretot venint d’una biblioteca que porta el nom de l’Andreu Nin. Aquests no eren els seus valors, ni haurien de ser les de la biblioteca.
És per això que us exigim la retirada immediata dels cartells aporofòbics de les vostres finestres.
Atentament,
Veïnes i usuàries de la biblioteca Andreu Nin.
Totalment d’acord amb la demanda de retirada dels cartells.
No entenc com pot ser que una Biblioteca posi uns cartells amb aquest missatge, que no fa més que amenaçar i complicar la vida a gent que ja té una vida tan dura com la de viure i dormir al carrer. Em sembla vergonyós.
Els llibres són finestres que ens permeten conèixer altres mons, altres realitats i somnis, que ens fan obrir la ment i l’esperit. No és de rebut que una biblioteca exposi aquests missatges contra les gents més desafavorides de la societat. No es pot permetre que els infants i usuaris rebin aquests inputs.
No és just. Cerquem altres alternatives. Tothom es mereix altres oportunitats!
Retirada immediata dels cartells aporofòbics de les vostres finestres
Qué vergüenza. Se han olvidado del espíritu de las bibliotecas.
No anem per bon cami.
Entenc la queixa però aquesta ve del desconeixement. Les treballadores vivim a les biblios a diari agressions fisiques i verbals, assetjaments i agressions sexuals, xeringues a la bustia de llibres i papereres ambles q ja shan punxat el personal de neteja, orins I defecació etc etc. Alhora sempre hem acollit i tractat molt bé a les persones sense sostre. Els hi oferim recursos i derivació a serveis, truquem a ssocials per acompanyar-les etc. Fa anys que reclamem mesures per evitar una situacioʻ q afecta tant a les sense sostre com a les usuaries i el personal, i només rebem més pressió i retallades de recursos als serveis socials de bcn I catalunya mentre l’Ajuntament ens ignora. Reclamem un pla de sensellarisme I habitacional urgent i protocols de seguretat per al personal i les usuàries. Estem pagant totes menys qui estan adalt q ens ignoren I maltracten.
Heu parlat amb la biblioteca abans d’endegar això? Us heu informat que els vidres estan esquerdant-se sent un petill per a usuaris i indigents? Sabeu els problemes de convivència i higiene que s’estan donant? Per què el problema és la Biblioteca que vetlla pels seus usuaris i treballadors, i no els responsables municipals que deixen gent dormint a la intempèrie i sense l’atenció sanitària -mental i física- necessària?
Repugnant
Hagan viviendas públicas en vez de poner imbecilidades
Fora cartells aporofobics
Organización, contra la discriminación.
Quitad los carteles aporafóbicos
Estoy de acuerdo con lo presentado y manifiesto así mismo mi preocupación por la solución que advierten dichos carteles hacia las personas en situación de calle.
Andreu Nin firmaría sin dudarlo
La gent rica bencinguda. La pobre perseguida… I l’amor al proïsme?