Un altre company de Barcelona a la presó pel cas de les expropiacions a bancs a Alemanya
La matinada del passat dimarts 21 de juny el Cos de Mossos d’Esquadra rebentava la porta de casa d’un company anarquista de Barcelona, on vivia amb la seva parella i altres companys de pis. Tots ells van ser despertats encanonats per armes de foc i emmanillats durant hores mentre la policia registrava i saquejava el domicili situat al barri de l’Eixample. Finalment el company va ser detingut i traslladat a Madrid, on l’Audiència Nacional va dictar el seu empresonament preventiu en base a una Ordre Europea de Detenció i Entrega emesa des de la Fiscalia d’Aachen, la qual l’acusa d’haver participat en l’expropiació a la sucursal bancària del Pax Bank ocorreguda el novembre del 2014, la mateixa per la qual es troba empresonada la companya detinguda el 13 d’abril al Carmel. En aquest cas, però, la policia va decidir prescindir de l’escenificació i l’espectacularitat mediàtica que va utilitzar en la operació de l’abril, sense emetre cap nota de premsa ni avisar els mitjans de l’operació.
Segons hem pogut saber, l’ordre de detenció es basa en la suposada coincidència entre un rastre de material genètic trobat al Pax Bank d’Aachen i una mostra d’ADN que els Mossos van prendre al company simulant un control d’alcoholèmia. En aquest fals control, la policia l’hauria fet bufar a l’alcoholímetre i, un cop acabada la prova, s’hauria quedat el bufador de plàstic per a extreure’n el perfil genètic del company a partir de la saliva restant.
Després d’una relativament breu reclusió a la presó madrilenya de Soto del Real, el company va ser traslladat a la presó d’Aachen -estat federal de Nordrhein Westfallen (oest d’Alemanya)- on es troba en situacions similars a la companya detinguda a l’abril: una hora diària de pati, convivència en el mateix mòdul amb altres presoners preventius, unes poques hores de visita al mes, impossibilitat de trucar per telèfon a les seves persones properes, i totes les comunicacions intervingudes. Especialment vulnerant és el format de les visites, que es celebren en presència de dos agents de la unitat policial encarregada de la investigació del cas i una intèrpret jurada que tradueix de forma simultània la conversació, obligant a repetir qualsevol paraula que no s’hagi entès sota l’amenaça d’aturar la visita.
Tanmateix, aquesta no és la primera vegada que el company s’enfronta a les dificultats del càstig i la institucionalització carcerària. El seu empresonament actual es suma a una condemna anterior de més d’una dècada a Portugal -d’on és originari- durant la qual es va destacar per la seva denúncia dels abusos i les violacions dels drets dels presos, participant en vagues de fam, organitzant-se amb altres reclusos per millorar les seves condicions de vida, animant a l’abandonament de les drogues amb les que la institució té sotmesa la població encarcerada i creant personalment una voluminosa biblioteca llibertària amb la que fomentava la conscienciació i la formació política dels presos, donant així continuïtat a l’ofici de llibreter que havia desenvolupat abans d’entrar a la presó. La seva actitud solidària i combativa el va posar repetidament en el punt de mira de la institució i els seus càstigs, sent en darrer terme processat com un dels 25 encausats pel conegut motí de Caixàs.* Un cop al carrer, el company es va traslladar a Barcelona, on se’l podia veure participar sovint als ateneus, les mobilitzacions al carrer i les activitats del moviment llibertari.
Ara afronta, juntament amb la companya detinguda a l’abril, la futura celebració del judici en el qual es jutjarà la seva presumpta participació en l’expropiació bancària del novembre del 2014. Recordem que amb ell ja són tres les persones encausades pel que la policia alemanya descriu com «una sèrie d’atracaments» ocorreguts a Aachen entre 2012 i 2014, incloent la companya holandesa que es troba en llibertat provisional a l’espera del judici que tindrà lloc el proper setembre, on es decidirà si és novament extraditada a Alemanya, on ja va complir varis mesos de presó preventiva acusada d’haver dut a terme una expropació l’any 2013.
Vagi per a elles tota la nostra força i solidaritat, tot el respecte i el recolzament per a qui és perseguit en nom de l’ordre capitalista i els seus fonaments: l’explotació entre iguals i la submissió de tota la vida, les relacions i els territoris a la lògica cega del benefici, la conversió de diners en més diners, i el lucre d’uns pocs sobre l’empobriment de la resta.
Llibertat per a les acusades d’haver expropiat bancs a Alemanya!
Llibertat per a totes les lluitadores empresonades i perseguides!
(*) En aquest motí, succeït al març del 1996, la onada ascendent de lluites protagonitzades pels reclusos de les presons portugueses durant els 90 arribà a un punt culminant i eclosionà en una protesta generalitzada al centre penitenciari de Caixas, un dels més sobrepoblats de Portugal, i on l’incompliment dels drets promulgats després del derrocament de la dictadura era més patent. La protesta, que reclamava poc més que l’aplicació d’aquests drets constitucionals, va ser ofegada a base de salvatges pallisses contra els 180 vaguistes que havien participat de la mobilització.
Deixa un comentari