[Banc Expropiat] [BCN] El soroll de la premsa no ens deixa parlar

Per als qui tenen el poder la violència és legal; només la condemnen quan la utilitzen els de baix.

Joan Brossa

Aquests dies estem veient com des dels mitjans de comunicació s’està fent tota una campanya de criminalització de manual. A mesura que passen els dies, i al veure que la lluita no recula, les notícies tenen cada cop més bilis i més literatura de la que estem acostumades.

La tant criticada violència

La millor manera d’enfrontar-te als arguments d’algú que no pots desmentir és treure-li credibilitat. Una manera habitual en el cas de la dissidència política és associar els seus actes a fets que ningú doni suport, en aquest cas la violència.

Alguns mitjans no han pogut amagar la tasca que fèiem al Banc Expropiat. L’han anomenat humanitària, social, caritativa, nosaltres preferim parlar de suport mutu, però això ara mateix no és l’important. Sembla ser que no es pot entendre que qui fa classes gratuïtes de català, per exemple, estigui disposada a enfrontar-se a la policia per a defensar l’espai on les feia. S’intenta separar el Banc Expropiat —amb els seus tallers, el seu espai infantil, etc.— de la necessària resposta per a evitar que ens treguin aquest espai. Ho portem dient des de fa molt de temps, nosaltres defensem allò que estimem. Les més de 100 persones ferides que portem fan evident que ens ho estem prenent prou seriosament.

Estem acostumades a que ens diguin que la violència és una cosa abominable, de gent fanàtica, que no raona. El que no es diu tant és que la societat en la que vivim es basa en la violència. A massa gent li sembla normal que perquè algú digui que un habitatge és de la seva propietat una altra gent s’ha de veure vivint al carrer. A massa gent li sembla normal que si un empresari considera que no guanya prou diners pot acomiadar a aquelles a qui l’han estat mantenint amb el seu treball. I si en qualsevol dels dos casos protestes vindrà la policia amb la seva violència a recordar quin és el lloc de cadascuna en aquesta societat.

Tota aquesta violència està normalitzada. És la violència de la propietat privada i del treball assalariat, és la violència que situa els objectes i els diners sempre per sobre de les persones. I com diu el poeta, quan les de baix diem prou aquesta és l’única violència condemnable.

Okupes, antisistema i reptilians

Però hi ha gent que no es creu tot el que diu la premsa i aquests dies estan veient massa coses que els Mossos no voldrien. Veuen que si no fos pels contenidors que s’utilitzen de barricada les furgones podrien haver atropellat a algú aquestes nits. També han pogut comprovar que els incidents no tenen perquè ser la causa d’una intervenció policial, el Mossos només necessiten ordres no motius per actuar.

Front aquestes evidències que cada cop més persones van constatant, les diverses instàncies de poder —des de la Conselleria d’Interior fins el Mossos—, i amb els mitjans de comunicació fent el paper de portaveu, es veuen abocades a utilitzar la tàctica de dividir per a vèncer.

Cada cop que parlen d’okupes o d’antisistema el que estan intentant generar és un distanciament entre qui està directament participant d’aquestes protestes i qui pot acabar donant-li suport. La policia, els polítics i la premsa creen categories imaginàries per a evitar que les que patim les diverses problemàtiques del capitalisme veiem que tenim més en comú del que creiem.

Qualsevol veïna que ens coneix, qualsevol comerciant de la zona que ha parlat amb nosaltres sap que som persones com qualsevol, amb els nostres problemes, els nostres defectes i les nostres misèries. Saben que no som angelets però tampoc els dimonis que diuen des de la premsa.

Els 200 violents que van vindre de l’espai exterior

D’acord, les seves proclames contra la violència de les manifestants —i a favor de la violència policial— no funcionen; l’intent de divisió entre okupes i veïnes, tampoc. És llavors quan proven amb la següent: si hi ha violència és perquè venen de fora a practicar-la.

Que si són italians, que si són grecs, que si no són del barri —perquè sembla que si som de Gràcia ens ha d’agradar el pacifisme i els cupcakes—. Venir d’un altre país, ciutat o barri i està aquests dies als carrers de la Vila es veu amb mals ulls. Perquè vindre a defensar el Banc Expropiat? Potser el que ens hauríem d’estar preguntant és per què encara hi ha gent a Gràcia que no està baixant al carrer. No ens estem jugant només un espai, no és el Banc Expropiat el problema aquests dies, són dos visions del mon. En una està una empresa immobiliària que es dedica a l’especulació i que segurament vol muntar un negoci que gentrificarà encara més la Vila de Gràcia; amb una Generalitat que posa barra lliure de Mossos per a defensar la seva propietat privada i amb una premsa que ho aplaudeix; per l’altra està la gent que estem fartes que ens desnonin, que ens acomiadin, que ens mutilin amb pilotes de goma —o de foam—, totes aquelles que hem dit prou.

El Govern de la Generalitat i el Mossos tenen molt clar tot el que està en joc aquests dies. Ara toca que nosaltres també en siguem conscients.

El terror de l’antiterrorisme

Quan tot falla al poder només li queda el tema tabú: el terrorisme. Hem vist uns quants articles relacionant el Banc Expropiat i altres persones solidàries amb fets que estan sent jutjats a l’Audiència Nacional sota acusacions de terrorisme.

Estan llençant tota la seva artilleria perquè saben que una vagada que es diu l«terrorisme» s’acaba la discussió; Però ja que la premsa ha tret el tema, parlem-ne, però fem-ho en profunditat.

En alguns articles se’ns ha vinculat amb l’entramat GAC-FAI-FRI, concepte creat pels Mossos d’Esquadra, que pretén aglutinar en una mateixa organització a realitats polítiques molt diferents. Per una banda els Grups Anarquistes Coordinats (GAC), coordinadora de diferents grups anarquistes a nivell estatal i que va fer la seva presentació pública el 2012. Estrany grup terrorista que fins i tot van facilitar un correu electrònic perquè poguessis contactar.

Per l’altra banda està la FAI-FRI, un nom que serveix per a reivindicar accions de tot tipus encara que les persones que les hagin dut a terme no es coneguin entre si. A mode d’anècdota, ni tan sols el llistat de la UE d’organitzacions terrorista considera a la FAI-FRI com a tal.

Des de fa uns anys, tant el Mossos d’Esquadra com la Policia Nacional estan realitzant tot un seguit d’operacions sota el paraigües de la lluita contra el suposat terrorisme anarquista (Pandora I i II, Piñata, Ice, etc.). Segons les investigacions policials les 69 persones detingudes fins ara formarien part de la suposada organització terrorista GAC-FAI-FRI.

Ara bé, si ens qüestionem el que diu la premsa —o el que diu la policia, que acostuma a ser el mateix— ens adonarem que sota el nom GAC-FAI-FRI no s’ha reivindicat mai cap tipus d’acció, i molt menys res que legalment estigui tipificat com a terrorisme.

No és una mica estrany que existeixi una organització terrorista que no fa accions i que no té membres reconeguts?

El show que es va organitzar al voltant de la detenció dels titellaires i les més de 50 persones detingudes per les seves opinions a les xarxes socials són els casos més coneguts i polèmics de la nova cacera de bruixes de l’antiterrorisme. Una altra anècdota, en una època on es considera que no estan havent-hi atemptats terroristes a l’Estat espanyol és quan més persones estan sent jutjades per enaltiment del terrorisme. La policia ha de justificar el seu sou.

És totalment necessari i urgent posar en dubte les versions policials. Tota policia, sota qualsevol tipus de govern, sempre servirà per a mantenir els privilegis dels poderosos del moment. Sigui en una dictadura, com en una democràcia, la policia sempre fa el mateix paper. I a aquelles que el qüestionem —també en tota època i sota qualsevol govern— sempre ens han anomenat violentes, sempre hem sigut titllats de terroristes.

Veient la manera desesperada en la que policia i premsa estan treballant colze a colze per a generar una cortina de fum, podem considerar que la lluita està ben encaminada.

Per a començar a saber què està succeint a Gràcia s’han de posar en dubte les versions oficials.

29 de maig del 2016

Vila de Gràcia