ANTIPUNITIVISME I JUSTÍCIA TRANSFORMATIVA

[CAT]Malgrat que l’enfocament feminista sempre ha estat una de les prioritats de l’espai, al llarg dels anys i les experiències adquirides en la gestió de diferents situacions de violència des de la Cinètika, s’han anat desenvolupant una sèrie de reflexions i posicionaments que han portat a adoptar una perspectiva antipunitivista i basada en la justícia transformativa.

L’enfocament antipunitivista fuig de la lògica del càstig, buscant altres maneres d’abordar, facilitar i aproximar-se a situacions de conflicte o de violència. Aquest enfocament pretendre trencar amb les lògiques, tan arrelades en el sistema capitalista, per la qual davant cada situació de conflicte ha d’haver-hi una retribució. Com espai que funciona sobre la base d’idees llibertàries, i sent conscients que les lògiques punitives colpegen més a aquelles persones que se situen en les dissidències, no ens semblava coherent perpetuar aquest model de justícia en la resolució dels conflictes que pogués haver-hi dins de l’espai.

Aprofundint en aquest enfocament, s’han explorat altres models de justícia, fins finalment descobrir en l’enfocament de la justícia transformativa, aquell que reflecteix als valors de l’espai i de com volem funcionar.

Definim justícia transformativa com aquella que busca reparar el mal causat, així com transformar les condicions que han portat al fet que sorgeixi aquesta violència, responsabilitzant no sols a la persona que ha exercit la violència, sinó també a la comunitat.

Es diferencia de la justícia retributiva que aquesta cerca retornar el mal, sense atendre la reparació del mateix o la transformació de les seves causes subjacents.

També s’allunya de la justícia restaurativa o restauradora, en què aquesta se centra en la reparació de la persona danyada, sense atendre la transformació de les causes subjacents i estructurals que van portar a la situació de violència.

Per tant, la justícia transformativa s’allunya d’una banda de plantejaments punitivistas perquè posa el focus en les causes estructurals que van portar a la violència, allunyant-se d’una mirada que individualitzi la responsabilitat en aquestes situacions. Per l’altre costat, estableix una perspectiva interseccional en els processos de responsabilització, atenent no sols el mal causat, sinó també a la circumstàncies i estructures d’opressió que operen sobre totes les parts implicades.

La comissió de gènere és l’òrgan permanent en l’estructura organitzativa de la Cinètika que s’encarrega de:
• Prevenir que sorgeixin violències en l’espai mitjançant formacions, tallers i altres activitats per a treballa una perspectiva transfeminista del gènere.
• La gestió dels processos de responsabilització davant situacions de violència de gènere.
• Donar a conèixer els plantejaments transformadors i antipunitivistas de l’espai, així com la guia d’abordatge de violències.
És un òrgan format per persones dels diferents projectes de l’espai, que té caràcter rotatiu. Aquesta comissió no existia des dels inicis, sinó que va sorgir per la necessitat de tenir una estructura orgànica capaç de fer front a l’abordatge de les situacions de violència de gènere dins de l’espai de manera seriosa i rigorosa. D’aquesta manera s’assegurar l’abordatge de les situacions de violència al llarg del temps, atorgant una estructura permanent, que garanteixi la seva gestió per a les persones afectades.

  • Aquesta comissió és de composició mixta i oberta a totes les identitats i expressions de gènere, inclosos els homes cis. Aquesta decisió neix per tres motivacions:
  • Transgredir la càrrega de treball de cures que s’atribueix històricament a les dones cis, i que en la nostra experiència era els qui es fan normalment càrrec d’atendre aquest tipus de gestions, quan no existeix una estructura formal.
  • Servir de plataforma d’aprenentatge i conscienciació per a homes cis i altres identitats, de manera que puguin familiaritzar-se amb l’abordatge de violències de gènere i es responsabilitzin de la gestió d’aquestes.
  • Trencar amb la creença que les violències de gènere només les reben dones cis, i per tant fer de la comissió de gènere un espai més acollidor també a altres identitats i expressions de gènere, que també sofreixen violències.

Al final d’aquest apartat està en enllaç a la Guia per a la prevenció i actuació enfront de les violències patriarcals a l’entorn del CSOA La Cinètika.

Deixem aquí l’enllaç als diferents textos que s’han anat traient sobre aquest tema al llarg dels anys:
• Guia de gènere de la Cinètika: https://blogs.sindominio.net/lacinetika/comissio-de-genere/
• Posicionament feminista: https://blogs.sindominio.net/lacinetika/2019/04/01/posicionament-feminista/
• Justícia transformativa: de la dita al fet https://zonaestrategia.net/justicia-transformativa-del-dicho-al-hecho/

Finalment, hem desenvolupat una guia per a l’abordatge d’una altra mena de conflictes que puguin succeir entre l’espai i altres persones i col·lectius, també basada en la justícia transformativa.

[CAST] Pese a que el enfoque feminista siempre ha sido una de las prioridades del espacio, a lo largo de los años y las experiencias adquiridas en la gestión de diferentes situaciones de violencia desde la Cinètika, se han ido desarrollando una serie de reflexiones y posicionamientos que han llevado a adoptar una perspectiva antipunitivista y basada en la justicia transformativa.

El enfoque antipunitivista huye de la lógica del castigo, buscando otras maneras de abordar, facilitar y aproximarse a situaciones de conflicto o de violencia. Este enfoque pretender romper con las lógicas, tan arraigadas en el sistema capitalista, por la cual ante cada situación de conflicto debe haber una retribución. Cómo espacio que funciona en base a ideas libertarias, y siendo conscientes que las lógicas punitivas golpean más a aquellas personas que se sitúan en las disidencias, no nos parecía coherente perpetuar este modelo de justicia en la resolución de los conflictos que pudiese haber dentro del espacio.

Profundizando en este enfoque, se han explorado otros modelos de justicia, hasta finalmente descubrir en el enfoque de la justicia transformativa, aquel que refleja a los valores del espacio y de cómo queremos funcionar.

Definimos justicia transformativa como aquella que busca reparar el daño causado, así como transformar las condiciones que han llevado a que surja esa violencia, responsabilizando no solo a la persona que ha ejercido la violencia, sino también a la comunidad.

Se diferencia de la justicia retributiva en que esta busca devolver el daño, sin atender a la reparación del mismo o la transformación de sus causas subyacentes.

También se aleja de la justicia restaurativa o restauradora, en que esta se centra en la reparación de la persona dañada, sin atender a la transformación de las causas subyacentes y estructurales que llevaron a la situación de violencia.

Por tanto, la justicia transformativa se aleja por un lado de planteamientos punitivistas porque pone el foco en las causas estructurales que llevaron a la violencia, alejándose de una mirada que individualice la responsabilidad en estas situaciones. Por el otro lado, establece una perspectiva interseccional en los procesos de responsabilización, atendiendo no sólo al daño causado, sino también a la circunstancias y estructuras de opresión que operan sobre todas las partes implicadas.

La comisión de género es el órgano permanente en la estructura organizativa de la Cinètika que se encarga de:

  • Prevenir que surjan violencias en el espacio mediante formaciones, talleres y otras actividades para trabaja una perspectiva transfeminista del género.
  • La gestión de los procesos de responsabilización ante situaciones de violencia de género.
  • Dar a conocer los planteamientos transformadores y antipunitivistas del espacio, así como la guía de abordaje de violencias.

Es un órgano formado por personas de los diferentes proyectos del espacio, que tiene carácter rotativo. Dicha comisión no existía desde los inicios, sino que surgió por la necesidad de tener una estructura orgánica capaz de hacer frente al abordaje de las situaciones de violencia de género dentro del espacio de manera seria y rigurosa. De esta manera se asegurar el abordaje de las situaciones de violencia a lo largo del tiempo, otorgando una estructura permanente, que garantice su gestión para las personas afectadas.

Esta comisión es de composición mixta y abierta a todas las identidades y expresiones de género, incluidos los hombres cis. Esta decisión nace por tres motivaciones:

  • Transgredir la carga de trabajo de cuidados que se atribuye históricamente a las mujeres cis, y que en nuestra experiencia era quienes se hacen normalmente cargo de atender este tipo de gestiones, cuando no existe una estructura formal.
  • Servir de plataforma de aprendizaje y concienciación para hombres cis y otras identidades, de manera que puedan familiarizarse con el abordaje de violencias de género y se responsabilicen de la gestión de estas.
  • Romper con la creencia de que las violencias de género solo las reciben mujeres cis, y por tanto hacer de la comisión de género un espacio más acogedor también a otras identidades y expresiones de género, que también sufren violencias.

Al final de este apartado está en enlace a la Guía para la prevención y actuación frente a las violencias patriarcales en el entorno del CSOA La Cinètika.

Dejamos aquí el enlace a los diferentes textos que se han ido sacando sobre este tema a lo largo de los años:

Finalmente, hemos desarrollado una guía para el abordaje de otro tipo de conflictos que puedan suceder entre el espacio y otras personas y colectivos, también basada en la justicia transformativa.