No hi ha aquelarre sense cossos, matèria flàccida que si mou, que si disperse i mos fa saber que estem vives.
Territori on batallen els plaers i les penes, corpus on hi fan niu ànimes impures que gaudeixen al voltant de tambors o en la litúrgia solitària dels nostres dits.
En aquesta projecció del cicle AQUELARRE tornem als cossos com a element central de les alquímies i els rituals, el cos on si batalle la lluita per treure’s de sobre els dispositius de control que el volen convertir en un maniquí, un mapeig per la diversitat dels cossos on la bellesa, el desig, el que és kitsch, el que és berreta, la memòria si fa carn i no demanen permís per al gaudi.
La singularitat dels nostres cosses si barrege en marees d’altres cossos, i en aquestes aigües naugraguem en aquesta última i formosa trobada del cicle AQUELARRE.
Benvingudes!! Serà aquest dimecres 9 de desembre a les 19:30h.