Del 6 al 13 de maig acollim a La Cinètika l’exposició organitzada per l’Ateneu Enciclopèdic Popular commemorant el centenari de la vaga de La Canadenca, aixecament obrer decisiu que faria recular la burgesia i acceptar la implantació de la jornada laboral de vuit hores. L’any de la Canadenca. De la vaga al locaut. Conflicte social a la Barcelona de 1919. Serà de lliure accés en els horaris d’obertura de la Cinètika.
La vaga de la Canadenca s’inscriu dins els cicles de lluites del moviment obrer internacional que s’intensificà amb el triomf de la revolució russa i l’onada revolucionària que s’estengué per Alemanya el 1918, que a casa nostra evidenciarien l’augment de l’afiliació a la CNT i la creixent importància del moviment obrer anarcosindicalista, que ja palesà la vaga general de 1917.
Simultàniament als conflictes laborals, industrials, a l’any 1919 tingueren lloc mobilitzacions lligades als problemes de la subsistència així com l’extensió de diferents pràctiques il·legals (furts i assalts a botigues i al transport d’aliments) a més de l’acció directa de les “autoreduccions”, obligant als botiguers a vendre els productes a preus més raonables (el gener de 1918 hi va haver l’anomenada ‘revolta de les dones’).
La CNT articulava a més de la lluita sindical un ampli ventall de reivindicacions socials: els preus dels aliments i el cost dels lloguers de l’habitatge. Junt a les vagues, la lluita per la subsistència creà un clima d’àmplia inestabilitat social que, com remarcà La Vanguardia, era un dels conflictes més perillosos i amb implicacions d’una «transcendencia innegable para la vida y porvenir industrial y comercial…»
La burgesia catalana organitzava la seva estructura corporativa en la Federació Patronal Catalana, mentre s’accentuava la tensió entre regionalistes de la Lliga i els federalistes (republicans) amb el govern central. Tot això en el marc d’una crisi profunda del sistema polític espanyol, amb un protagonisme creixent de l’exèrcit davant la inoperància dels partits polítics.
