Amelie no és una noia com les altres. Ha vist al seu peix de colors lliscar-se cap als embornals municipals, a la seva mare morir a la plaça de Nôtre-Dóna’m i al seu pare dedicar tot el seu afecte a un gnom de jardí. De sobte, als vint-i-dos anys, descobreix el seu objectiu en la vida: arreglar la vida dels altres.
A partir de llavors, inventa tota classe d’estratègies per intervenir en els assumptes dels altres: la seva portera, que es passa els dies bevent va venir de Porto; Georgette, una estanquera hipocondríaca, o “l’home de cristall”, un veí que només veu el món a través de la reproducció d’un quadre de Renoir.
