é)
Avui dimarts 27 d’octubre a les 19h a la Sala 4 farem la projecció de una part del documental “Those Who Burn The Borders” (Aquells que cremen les fronteres-VO àrab/anglès) i la xerrada amb una voluntària de la No name kichen a Ceuta.
Ceuta és un territori nord-africà on actualment milers de persones migrants viuen atrapades a la ciutat, obligades a sobreviure al carrer i a afrontar la violència diària de la policia i l’exèrcit, deportacions forcades, agressions físiques mentres dormen i un sistema de control i apartheid, en una estratègia dissenyada per esgotar-les psicològicament i forçar-les a tornar al Marroc. Ara mateix, s’estan deportant massivament tant a majors com menors, les persones en trànsit reben una atenció hospitalària negligent i els atacs contra elles han augmentat tant en nombre com en brutalitat, agreujats per l’odi feixista i la presència militar.
Aquesta realitat s’entén si posem una mica de focus en l’estat actual repressiu de Marroc i el somni i necessitat de la desobediència a acceptar un futur imposat i els límits d’un document que el condemna. El documental “Those Who Burn The Borders” (“Aquells que cremen les fronteres”), amb estrena de l’edició completa al Febrer de 2027, aporta una gran perspectiva a la resistència social i dignitat a aquesta desobediència civil.
Després, una voluntària de la No Name Kitchen explicarà la seva experiència recent a Ceuta detallant la violència i vulneracions de drets humans que les persones que ha anat acompanyant, juntament amb la feina de la NNK porta fent en el terreny en els últims 5 anys. I deixarem espai obert a preguntes i reflexions col·lectives.
Sobre el documental:
THOSE WHO BURN THE BORDERS – AQUELLS QUE CREMEN LES FRONTERES – هادوك لي حرڭوا الحدود
Documental de guerrilla dirigit per Iflis amb Cadre Cagoulé.
Harraga prové de l’àrab حرق (ḥarraq), que significa cremar.
Crema la frontera. Crema el paper que diu que decideix fins on pot arribar el teu cos. Crema el permís que mai et van donar.
THOSE WHO BURN THE BORDERS és un documental de guerrilla filmat des de l’octubre de 2024 arreu del Marroc, Ceuta i Europa, al costat dels harraga. La pel·lícula va néixer arran de l’intent col·lectiu de creuar la frontera cap a Ceuta el 15 de setembre de 2024. Al mateix temps, a Iflis, el director de la pel·lícula, se li va prohibir sortir del Marroc, acusat de minar la seguretat pública i de perturbar la fe d’un musulmà. Dos anys de rodatge sota la repressió, de trobades, travessies, deportacions, aixecaments i resistència.
Però l’hrig no comença al mar. Comença als barris obrers, als carrers, als cafès, a la música rap i a les grades dels estadis de futbol. Als somnis d’una generació que rebutja la hogra, la humiliació i el futur que li han imposat.
L’hrig no va només de marxar. És una cultura, una memòria col·lectiva i una manera d’organitzar-se. S’hi generen grups a través del moviment, circula el coneixement, es construeixen solidaritats, sense comandament central. Una intel·ligència col·lectiva que de vegades fa ressò de la cultura dels ultras del nord d’Àfrica.
Entre la repressió política al Marroc, la violència policial, el racisme i la militarització de les fronteres europees, la pel·lícula es nega a reduir els harragas a víctimes o estadístiques. Explica les seves històries a través de les seves contradiccions, la seva ràbia, el seu humor, els seus somnis i les seves pròpies formes de resistència.
Cinema decolonial, DIY i pirata, fet amb el que sigui. Un contra-arxiu que rebutja les narratives humanitàries i colonials sobre la migració. Perquè on fins i tot somiar esdevé gairebé haram, continuar somiant ja és un acte de desobediència.
La frontera diu que et quedis on ets.
Els harragas responen: CREUEM.
Estrena de la pel·lícula: febrer de 2027.