Olla comunitària neix de la inquietud i la ràbia de veure com, mentre aquest hivern morien persones de fred als carrers de Barcelona, la quotidianitat continuava com si res.
En un món en què la llibertat s’entén com la llibertat de consumir i s’assumeix que qui s’esforça i se sacrifica aconseguirà el que es proposi, milions de persones arreu del món es troben en situació de carrer i hi moren de fred o per malalties. L’especulació immobiliària, el racisme i l’edadisme que s’aplica a les entrevistes de feina, l’apujada dels preus dels aliments i una societat que cada vegada és més individualista i desconfiada de les persones que l’envolta, porten a la pobresa i a l’aïllament social de moltes persones.
Les solucions que ofereix l’administració pública sempre són parcials, condicionals i, sobretot, hipòcrites; és a dir, pur maquillatge per poder continuar al poder, a costa de l’explotació i la denigració de grups socials i individus que si bé els fan nosa, també els són extremadament útils. Ens hem convertit en una societat per a qui les notícies sobre persones patint i morint són soroll blanc. En contra d’això, la nostra iniciativa s’oposa a una visió utilitarista i economicista de la vida que compta amb xifres un suposat benestar que no veiem per enlloc.
Actualment a Barcelona hi ha prop de 2000 persones dormint al carrer; però n’hi podria haver tres i faríem el mateix. La nostra llibertat no és de consumir, sinó d’actuar i no és una qüestió individual que té com a dany colateral la submissió d’algú altre, sinó que es dona i se sosté a través del suport mutu i la solidaritat.
És per això que un grup de veïnes de Sant Andreu decidim autogestionar-nos perquè les persones que es troben en situació de carrer puguin tenir un plat calent a l’hora de sopar. Fora de la visió assistencialista, estenem una mà des de la horitzontalitat, tant qui cuina, com qui menja, tant qui té sostre avui com qui no, és part de la xarxa. Es tracta d’una aposta, d’un impuls que tot just comença, i que tant de bo es consolidi i guanyi en forces perquè la xarxa de suport mutu s’estengui.