NO AUTOOCUPACIÓ

[CAT] L’acord sobre autoocupació en la Cinètika persisteix des dels seus inicis, i a pesar que hem tornat a tenir aquest debat en diferents moments al llarg de la vida del centre social, sempre s’ha reafirmat l’acord de no permetre aquest tipus d’activitats en l’espai.

D’una banda, a l’ésser un espai okupado, on no existeixen despeses de lloguer o de subministraments, és un espai on, de realitzar-se una activitat lucrativa, podria extreure’s d’aquesta el total dels seus beneficis, sense haver de descomptar a penes costos de producció. En aquest sentit, no semblava ètic que un lloc expropiat pogués després ser reapropiat per a generar un benefici econòmic, caient de nou en una altra mena de privatització. La persona o empresa que dugués a terme l’activitat estaria generant d’aquesta manera una plusvàlua d’un bé comú.

D’altra banda, existeixen projectes que intenten conjugar militància amb projecte assalariat, però segons l’experiència aquest tipus d’apostes no sol sortir bé. En primer lloc, si en un projecte existeixen persones assalariades enfront d’unes altres que no ho són, es generen invariablement diferències jeràrquiques entre elles, ja que unes cobren per la seva activitat en el projecte mentre que unes altres no, la qual cosa genera al seu torn diferències sobre qui pot o presa determinat tipus de decisions sobre l’espai o qui hauria d’estar més legitimade per a fer-ho. També pot generar diferents jerarquies, a l’haver diferents tipus d’implicació de facto, o que unes certes decisions sobre el projecte es vegin influenciades pel fet que unes certes persones treuen un benefici econòmic d’ell, i poden voler influir en la direcció política del mateix per a garantir aquests ingressos.

A més, aquest acord s’estén al fet de no promocionar activitats lucratives, encara que aquestes es donin fora de l’espai, ja que també és comú que una entitat que no realitza activitats lucratives dins de l’espai, vulgui utilitzar aquestes activitats per a anunciar activitats que sí que ho són i que es duen a terme fora d’aquest, o que s’iniciï una activitat de protoempleo, és a dir que encara no sigui una activitat d’autoocupació, però que s’usi l’espai per a donar a conèixer un futur projecte d’autoocupació. D’aquesta manera, s’intenta evitar que aquest tipus d’entitats s’aprofiti del capital simbòlic que té un centre social okupado com la Cinètika per a nodrir una marcar privada amb finalitats lucratius.

A l’hora de parlar d’autoocupació, hem desenvolupat una sèrie de conceptes per a entendre com s’aplica aquest terme dins de la Cinètika:

• Salarial, és la retribució monetària o en espècie que rep una persona treballadora per la realització del seu treball.
• Autoocupació: serien les iniciatives tant individuals com col·lectives que tenen com fi obtenir un benefici o salari a partir d’elles, tot i que aquest benefici no sigui substancial.
• Empresa: fem referència a qualsevol entitat, independentment de la seva categoria jurídica (SA, SL, Cooperativa, Associació, Fundació, ONG, etc.) l’activitat de la qual es duu a terme a base de personal assalariat o tenen intenció de fer-ho o que obté un benefici econòmic.

Al llarg dels anys, aquest debat ha ressorgit per la dificultat establir una línia clara sobre què és i que no una activitat d’autoocupació. A continuació, es descriu com s’ha intentat delimitar aquests acords:

Fins ara l’acord era simple: no autoocupació i no subvencions. No obstant això, el dia a dia de l’espai ha anat plantejant la necessitat de definir millor en què es tradueix això en la pràctica.

Després de ser debatut en una assemblea general, s’ha arribat als següents acords, que són vinculants a partir d’ara:

Es manté l’acord de no permetre activitats d’autoocupació o finançades per les institucions públiques en general, però es matisa el següent per als casos que generin dubtes en l’assemblea:

1. En el cas de propostes a iniciativa de la pròpia Cinètika i per la identificació d’una necessitat política d’aquest, mancant altres opcions autogestionades i autònomes a l’abast, s’estableix que es podrà recórrer a entitats que sigui iniciatives d’autoocupació o subvencionades per a temes com a formacions, tallers i altres activitats que facilitin l’aprenentatge col·lectiu de les persones de la Cinètika, i només respecte a temes que s’hagin identificat d’interès a nivell polític per l’assemblea general, o que s’entenguin com d’interès polític per a l’espai.
   
   Per a facilitar la comprensió, un exemple seria el cas de les formacions sobre acompanyament de violències des de la perspectiva del feminisme antipunitivista i la justícia transformativa que es van fer el curs passat a càrrec de Urdint la Trama i Traficants de Somnis. Pel fet que és un tema d’especial interès per a l’espai i del qual desgraciadament no és fàcil trobar ni material formatiu ni altres col·lectius que ho treballin, s’ha recorregut a entitats externes que reben subvencions i/o són iniciatives d’autoocupació. Un altre exemple podria ser presentacions de llibres o debats, que es consideren activitats d’aprenentatge col·lectiu/formació política
2. En el cas de les propostes externes que arriben a la Cinètika, s’estableix que tampoc podran ser iniciatives d’autoocupació o subvencionades, excepte per a aquelles activitats que valorant-se en assemblea considerem estratègiques a nivell polític com poden ser presentacions, debats, projeccions i fires de llibres, visites de CAUS i altres agrupacions infantils/juvenils, etc. i en general les activitats la fi de les quals no sigui l’obtenció d’un benefici (econòmic o de promoció) per a les entitats que les proposen, si i només si: (Han de complir-se les dues condicions)
   • són proposades de col·lectius o entitats amb principis afins a la Cinètika
   • i només si ajuden a la difusió dels principis que defensem des de la Cinètika (autogestió, anticapitalisme, transfeminismo, autonomia, antipunitivismo, antifeixisme, suport a causes solidàries amb altres lluites afins, etc).

Dins d’aquestes excepcions estarien també la compra de subministraments necessaris per a la supervivència i autogestió de l’espai, és a dir, que el marge de beneficis entre el preu de cost i el preu de venda serveix per a finançar a la Cinètika i/o l’autogestió dels projectes (ingredients per a pèrgoles, material de manteniment, begudes, llibres, etc.).

A mode d’exemples il·lustratius d’aquesta casuística:

1. Podria ser acceptada una proposta externa de la projecció d’un documental antifeixista (Com el dels Maquis) en la Cinètika, perquè entenem que la fi del documental i la seva projecció és la de difondre les idees antifeixistes i de resistència, encara que s’hagin demanat subvencions per a la realització d’aquest.
2. Pot acceptar-se una descoberta d’un CAU en la Cinètika encara que rebin subvencions perquè considerem políticament interessant que gent jove vingui a l’espai i conegui el que fem i els principis polítics que el mouen.
3. No podria ser acceptada una proposta de realitzar tallers de ioga com a prova de negoci posterior o promoció d’altres tallers realitzats per la mateixa gent, encara que sigui amb un altre nom, fora de l’espai i cobrant. Això és aplicable a tot (formacions, concerts, grups de música, projeccions, etc.), per exemple, si l’escola d’economia crítica decidís constituir-se en cooperativa i oferir formacions d’economia fora de l’espai cobrant, però volgués mantenir altres formacions en la Cinètika sense cobrar, no es permetria, ja que estaria utilitzant la Cinètika per a difusió del seu negoci o projecte d’autoocupació (És el que es diu estratègia de pol·linització en márquetin o l’objectiu de la Responsabilitat Social Corporativa d’empreses com la Caixa a través de la seva fundació).
   
   

Referent a això s’estableixen també una sèrie d’acords concrets respecte a com afinar les decisions en les assemblees:

• Tenint en compte tot l’anterior, es considera important mantenir l’esperit obert de l’espai en la recepció de propostes, aquesta no ha de partir de la sospita i el prejudici, si no de la convicció en els nostres valors i l’aposta pel foment, suport i creació de cultura política, autònoma i de base.

• A les preguntes sobre si es rep finançament públic o si són iniciatives d’autoocupació, se li afegirà les preguntes: “En algun moment esperes poder viure o treballar de la iniciativa que ens proposes?”. Aquesta pregunta s’estableix amb l’objectiu d’evitar propostes que vulguin usar la Cinètika com a trampolí a l’autoocupació o l’activitat empresarial, sent conscients que sempre pot haver-hi casos que no comencin amb aquest objectiu, però amb el temps acabin desenvolupant-se d’aquesta manera.

• Entenem que la gent pot mentir o intentar colar-nos-la, això sempre és una possibilitat, però:
  • El descobriment d’una proposta o projecte que hagi mentit sobre aquests temes, no ha de suposar excusa per a no aplicar aquest criteri a altres iniciatives.
• • Les persones que amadrine el projecte o proposta comunicarà al projecte el descobriment de la mentida quan se sàpiga informant sobre la impossibilitat de realitzar l’activitat en conseqüència. Si el descobriment es realitza amb posterioritat a l’activitat es parlarà amb ellxs igualment.
  • Sempre s’ha de posar en coneixement de l’assemblea el descobriment d’aquests fets perquè tothom sigui conscient.

• Es fa una crida a la responsabilitat individual i col·lectiva a les persones que formen part de la Cinètika i, o bé tenen amigxs que venen a proposar alguna cosa (sent iniciatives d’autoocupació, subvencionades o amb aspiració a qualsevol de les dues), o bé elles mateixes tenen projectes (d’autoocupació, subvencionades o amb aspiració a qualsevol de les dues), perquè elles mateixes assumeixin la impossibilitat de realitzar l’activitat en la Cinètika, sense necessitat de posar a l’assemblea en la complicada posició d’haver de negar l’espai a gent coneguda. Igualment, en aquests casos, l’assemblea se cerciorarà que les propostes compleixen amb els acords de l’espai, encara que aquestes vengen de la mà de amigxs o persones conegudes de l’espai, sense assumir que en passar això les activitats ja compleixen amb aquests.

• Respecte al marxandatge de grups (samarretes, discos, etc.), es posaran els preus recomanats, sent aquests orientatius i facilitant la venda a un altre preu per a persones que no puguin assumir-los, i sempre que aquests diners vagi destinat al manteniment de grup o projecte, no per a autoocupació o obtenció de beneficis.

• Amb la intenció de facilitar l’activitat d’iniciatives i col·lectius polítics que demanin l’espai, i sempre que aquests no siguin ni empreses, ni entitats d’autoocupació, o subvencionats, es mantenen la possibilitat per a ells de venda de material i altres formes d’autogestió que vagin concordes amb les polítiques de preus lliures i a la voluntat, taquilla inversa, etc. que ja es posava en pràctica fins ara.

• S’estableix una rúbrica general per a facilitar la valoració de l’adequació a la Cinètika de les propostes i activitats que generin dubtes respecte als supòsits d’autoocupació i finançament públic. La idea és que aquesta matriu ens ajudi a valorar millor els matisos de cada proposta i a agilitzar el debat.

[CAST] El acuerdo sobre autoempleo en la Cinètika persiste desde sus inicios, y a pesar de que hemos vuelto a tener este debate en diferentes momentos a lo largo de la vida del centro social, siempre se ha reafirmado el acuerdo de no permitir este tipo de actividades en el espacio.

Por un lado, al ser un espacio okupado, donde no existen gastos de alquiler o de suministros, es un espacio donde, de realizarse una actividad lucrativa, podría extraerse de esta el total de sus beneficios, sin tener que descontar apenas costes de producción. En este sentido, no parecía ético que un lugar expropiado pudiera luego ser reapropiado para generar un beneficio económico, cayendo de nuevo en otro tipo de privatización. La persona o empresa que llevase a cabo la actividad estaría generando de esta manera una plusvalía de un bien común.

Por otro lado, existen proyectos que intentan conjugar militancia con proyecto asalariado, pero según la experiencia este tipo de apuestas no suele salir bien. En primer lugar, si en un proyecto existen personas asalariadas frente a otras que no lo son, se generan invariablemente diferencias jerárquicas entre ellas, ya que unas cobran por su actividad en el proyecto mientras que otras no, lo cual genera a su vez diferencias sobre quién puede o toma determinado tipo de decisiones sobre el espacio o quien debería estar más legitimade para hacerlo. También puede generar diferentes jerarquías, al haber distintos tipos de implicación de facto, o que ciertas decisiones sobre el proyecto se vean influenciadas por el hecho de que ciertas personas sacan un beneficio económico de él, y pueden querer influir en la dirección política del mismo para garantizar estos ingresos.

Además, este acuerdo se extiende al hecho de no promocionar actividades lucrativas, aunque estas se den fuera del espacio, ya que también es común que una entidad que no realiza actividades lucrativas dentro del espacio, quiera utilizar dichas actividades para anunciar actividades que sí que lo son y que se llevan a cabo fuera de este, o que se inicie una actividad de protoempleo, es decir que aún no sea una actividad de autoempleo, pero que se use el espacio para dar a conocer un futuro proyecto de autoempleo. De esta manera, se intenta evitar que este tipo de entidades se aproveche del capital simbólico que tiene un centro social okupado como la Cinètika para nutrir una marcar privada con fines lucrativos.

A la hora de hablar de autoempleo, hemos desarrollado una serie de conceptos para entender cómo se aplica este término dentro de la Cinètika:

• Salarial, es la retribución monetaria o en especie que recibe una persona trabajadora por la realización de su trabajo.
• Autoempleo: serían las iniciativas tanto individuales como colectivas que tienen como fin obtener un beneficio o salario a partir de ellas, todo y que este beneficio no sea sustancial.
• Empresa: hacemos referencia a cualquier entidad, independientemente de su categoría jurídica (SA, SL, Cooperativa, Asociación, Fundación, ONG, etc.) cuya actividad se lleva a cabo a base de personal asalariado o tienen intención de hacerlo o que obtiene un beneficio económico.

A lo largo de los años, este debate ha resurgido por la dificultad establecer una línea clara sobre qué es y que no una actividad de autoempleo. A continuación, se describe como se ha intentado delimitar estos acuerdos:

Hasta ahora el acuerdo era simple: no autoempleo y no subvenciones. Sin embargo, el día a día del espacio ha ido planteando la necesidad de definir mejor en qué se traduce esto en la práctica. Después de ser debatido en una asamblea general, se ha llegado a los siguientes acuerdos, que son vinculantes a partir de ahora:

Se mantiene el acuerdo de no permitir actividades de autoempleo o financiadas por las instituciones públicas en general, pero se matiza lo siguiente para los casos que generen dudas en la asamblea:

1. En el caso de propuestas a iniciativa de la propia Cinètika y por la identificación de una necesidad política del mismo, a falta de otras opciones autogestionadas y autónomas al alcance, se establece que se podrá recurrir a entidades que sea iniciativas de autoempleo o subvencionadas para temas como formaciones, talleres y otras actividades que faciliten el aprendizaje colectivo de las personas de la Cinètika, y sólo respecto a temas que se hayan identificado de interés a nivel político por la asamblea general, o que se entiendan como de interés político para el espacio.

Para facilitar la comprensión, un ejemplo sería el caso de las formaciones sobre acompañamiento de violencias desde la perspectiva del feminismo antipunitivista y la justicia transformativa que se hicieron el curso pasado a cargo de Urdint la Trama y Traficantes de Sueños. Debido a que es un tema de especial interés para el espacio y del que desgraciadamente no es fácil encontrar ni material formativo ni otros colectivos que lo trabajen, se ha recurrido a entidades externas que reciben subvenciones y/o son iniciativas de autoempleo. Otro ejemplo podría ser presentaciones de libros o debates, que se consideran actividades de aprendizaje colectivo/formación política

• En el caso de las propuestas externas que llegan a la Cinètika, se establece que tampoco podrán ser iniciativas de autoempleo o subvencionadas, salvo para aquellas actividades que valorándose en asamblea consideramos estratégicas a nivel político como pueden ser presentaciones, debates, proyecciones y ferias de libros, visitas de CAUS y otras agrupaciones infantiles/juveniles, etc. y en general las actividades cuyo fin no sea la obtención de un beneficio (económico o de promoción) para las entidades que las proponen, si y solo si: (Han de cumplirse las dos condiciones)

2. son propuestas de colectivos o entidades con principios afines a la Cinètika
3. y solo si ayudan a la difusión de los principios que defendemos desde la Cinètika (autogestión, anticapitalismo, transfeminismo, autonomía, antipunitivismo, antifascismo, apoyo a causas solidarias con otras luchas afines, etc).

Dentro de estas excepciones estarían también la compra de suministros necesarios para la supervivencia y autogestión del espacio, es decir, que el margen de beneficios entre el precio de coste y el precio de venta sirve para financiar a la Cinètika y/o la autogestión de los proyectos (ingredientes para cenadores, material de mantenimiento, bebidas, libros, etc.).

A modo de ejemplos ilustrativos de esta casuística:

1. Podría ser aceptada una propuesta externa de la proyección de un documental antifascista (Como el de los Maquis) en la Cinètika, pues entendemos que el fin del documental y su proyección es la de difundir las ideas antifascistas y de resistencia, aunque se hayan pedido subvenciones para la realización del mismo.
2. Puede aceptarse una descoberta de un CAU en la Cinètika aunque reciban subvenciones porque consideramos políticamente interesante que gente joven venga al espacio y conozca lo que hacemos y los principios políticos que lo mueven.
3. No podría ser aceptada una propuesta de realizar talleres de yoga como prueba de negocio posterior o promoción de otros talleres realizados por la misma gente, aunque sea con otro nombre, fuera del espacio y cobrando. Esto es aplicable a todo (formaciones, conciertos, grupos de música, proyecciones, etc.), por ejemplo, si la escuela de economía crítica decidiese constituirse en cooperativa y ofrecer formaciones de economía fuera del espacio cobrando, pero quisiese mantener otras formaciones en la Cinètika sin cobrar, no se permitiría, ya que estaría utilizando la Cinètika para difusión de su negocio o proyecto de autoempleo (Es lo que se llama estrategia de polinización en márquetin o el objetivo de la Responsabilidad Social Corporativa de empresas como la Caixa a través de su fundación).

A este respecto se establecen también una serie de acuerdos concretos respecto a como afinar las decisiones en las asambleas:

Teniendo en cuenta todo lo anterior, se considera importante mantener el espíritu abierto del espacio en la recepción de propuestas, ésta no debe partir de la sospecha y el prejuicio, si no de la convicción en nuestros valores y la apuesta por el fomento, apoyo y creación de cultura política, autónoma y de base.

A las preguntas sobre si se recibe financiación pública o si son iniciativas de autoempleo, se le añadirá las preguntas: “¿En algún momento esperas poder vivir o trabajar de la iniciativa que nos propones?”. Esta pregunta se establece con el objetivo de evitar propuestas que quieran usar la Cinètika como trampolín al autoempleo o la actividad empresarial, siendo conscientes que siempre puede haber casos que no empiecen con ese objetivo, pero con el tiempo acaben desarrollándose de esa manera.

Entendemos que la gente puede mentir o intentar colárnosla, esto siempre es una posibilidad, pero:

El descubrimiento de una propuesta o proyecto que haya mentido sobre estos temas, no debe suponer excusa para no aplicar este criterio a otras iniciativas.

Las personas que amadrine el proyecto o propuesta comunicará al proyecto el descubrimiento de la mentira en cuanto se sepa informando sobre la imposibilidad de realizar la actividad en consecuencia. Si el descubrimiento se realiza con posterioridad a la actividad se hablará con ellxs igualmente.

Siempre se debe poner en conocimiento de la asamblea el descubrimiento de estos hechos para que todo el mundo sea consciente.

Se hace un llamamiento a la responsabilidad individual y colectiva a las personas que forman parte de la Cinètika y, o bien tienen amigxs que vienen a proponer algo  (siendo iniciativas de autoempleo, subvencionadas o con aspiración a cualquiera de las dos), o bien ellas mismas tienen proyectos (de autoempleo, subvencionadas o con aspiración a cualquiera de las dos), para que ellas mismas asuman la imposibilidad de realizar la actividad en la Cinètika, sin necesidad de poner a la asamblea en la complicada posición de tener que negar el espacio a gente conocida.  Igualmente, en estos casos, la asamblea se cerciorará de que las propuestas cumplen con los acuerdos del espacio, aunque estas vengan de la mano de amigxs o personas conocidas del espacio, sin asumir que al pasar esto las actividades ya cumplen con los mismos.

Respecto al merchandising de grupos (camisetas, discos, etc.), se pondrán los precios recomendados, siendo estos orientativos y facilitando la venta a otro precio para personas que no puedan asumirlos, y siempre y cuando este dinero vaya destinado al mantenimiento de grupo o proyecto, no para autoempleo u obtención de beneficios.

Con la intención de facilitar la actividad de iniciativas y colectivos políticos que pidan el espacio, y siempre que estos no sean ni empresas, ni entidades de autoempleo, o subvencionados, se mantienen la posibilidad para ellos de venta de material y otras formas de autogestión que vayan acordes con las políticas de precios libres y a la voluntad, taquilla inversa, etc. que ya se ponía en práctica hasta ahora.

Se establece una rúbrica general para facilitar la valoración de la adecuación a la Cinètika de las propuestas y actividades que generen dudas respecto a los supuestos de autoempleo y financiación pública. La idea es que esta matriz nos ayude a valorar mejor los matices de cada propuesta y a agilizar el debate.