[CAT] La Cinètika, neix definint-se explícitament com un espai autònom, en un context general a Barcelona en el qual s’havien començat a donar processos d’institucionalització de diferents espais. Els espais institucionalitzats en dependre d’una cessió de l’administració pública, han de plegar-se als requisits que està imposi, i, per tant, limitar la seva activitat als criteris que explícita o implícitament es vulguin establir.
Aquest procés d’institucionalització d’espais populars, anava (i continua anant) acompanyat d’un altre procés que és el de desallotjament dels centres socials okupados, establint-se d’aquesta manera una clara distinció entro les iniciatives veïnals considerades socialment acceptables i aquelles mal vistes a ulls de l’opinió pública.
En aquest context, la Cinètika neix amb la vocació explícita de fer-li front a aquestes dinàmiques, amb l’objectiu de crear un espai polític de resistència, on l’activitat que es duu a terme, pogués ser totalment independent de les ingerències estatals, burocràtiques i partidistes.
A l’ésser un espai okupado no sols mantenim autonomia respecte a les institucions públiques, sinó que també es pràctica la propaganda pel fet, en expropiar-se un edifici de mans de la propietat privada, i posar-se a la disposició del comú.
L’autogestió i l’autonomia són característiques que solen anar de bracet. Quan no existeixen ingerències externes en la gestió d’un espai, és el mateix espai qui s’autoresponsabilitza del seu manteniment quotidià, en el nostre cas, a través d’estructures organitzatives horitzontals, com l’assemblea general i les comissions de treball.
L’aposta per l’autogestió, és una aposta per l’horitzontalitat i la sobirania col·lectiva, trencant amb les dinàmiques individualizantes del model neoliberal. Aquesta autogestió ens impulsa a més a trencar amb les dinàmiques consumistes i sovint mandroses que tendeixen a buscar les solucions del dia a dies en el mercat, l’intercanvi monetari i l’externalització dels treballs, prioritzant-se sempre les solucions comunitàries basades en l’aprenentatge col·lectiu, el suport mutu i la filosofia del “Fes-lo el teu mismx”.
Finalment, com s’ha anat veient en altres ciutats europees, el lent procés d’institucionalització, ha generat que, en moltes d’aquestes ciutats, els espais prèviament cedits, hagin estat desallotjats anys més tard, sense tot just resistència, en haver-se perdut en la “comoditat” d’aquesta cessió els aprenentatges i el múscul militant que s’entrena dia a dia en els espais autogestionats, donant lloc a ciutats mortes i mancades d’iniciatives polítiques transformadores. L’autogestió, per tant, és també una eina de entramiento polític per als moments de lluita i de resistència, que com a projecte polític anticapitalista que som sabem que enfrontarem.
En resum, L’autonomia i l’autogestió ens porten a rebutjar frontalment els pactes i cessions amb la propietat privada, independentment de si aquesta és patrimoni públic o privatiu. D’aquesta manera garantim que la Cinètika és un espai amb independència política, no subjecta a manipulació partidista o xantatge institucional.
I, d’altra banda, el projecte polític de la Cinètika es nodreix a través de l’autogestió i l’autonomia d’una militància conscient capaç de fer front a les lluites de manera creativa, col·lectiva i sostinguda en el temps.
[CAST] La Cinètika, nace definiéndose explícitamente como un espacio autónomo, en un contexto general en Barcelona en el que se habían empezado a dar procesos de institucionalización de diferentes espacios. Los espacios institucionalizados al depender de una cesión de la administración pública, deben plegarse a los requisitos que está imponga, y, por tanto, limitar su actividad a los criterios que explícita o implícitamente se quieran establecer.
Este proceso de institucionalización de espacios populares, iba (y sigue yendo) acompañado de otro proceso que es el de desalojo de los centros sociales okupados, estableciéndose de esta manera una clara distinción entro las iniciativas vecinales consideradas socialmente aceptables y aquellas mal vistas a ojos de la opinión pública.
En este contexto, la Cinètika nace con la vocación explícita de hacerle frente a estas dinámicas, con el objetivo de crear un espacio político de resistencia, donde la actividad que se lleva a cabo, pudiese ser totalmente independiente de las injerencias estatales, burocráticas y partidistas.
Al ser un espacio okupado no solo mantenemos autonomía respecto a las instituciones públicas, sino que también se práctica la propaganda por el hecho, al expropiarse un edificio de manos de la propiedad privada, y ponerse a disposición del común.
La autogestión y la autonomía son características que suelen ir de la mano. Cuando no existen injerencias externas en la gestión de un espacio, es el mismo espacio quien se autoresponsabiliza de su mantenimiento cotidiano, en nuestro caso, a través de estructuras organizativas horizontales, como la asamblea general y las comisiones de trabajo.
La apuesta por la autogestión, es una apuesta por la horizontalidad y la soberanía colectiva, rompiendo con las dinámicas individualizantes del modelo neoliberal. Esta autogestión nos impulsa además a romper con las dinámicas consumistas y a menudo perezosas que tienden a buscar las soluciones del día a días en el mercado, el intercambio monetario y la externalización de los trabajos, priorizándose siempre las soluciones comunitarias basadas en el aprendizaje colectivo, el apoyo mutuo y la filosofía del “Hazlo tu mismx”.
Finalmente, como se ha ido viendo en otras ciudades europeas, el lento proceso de institucionalización, ha generado que, en muchas de estas ciudades, los espacios previamente cedidos, hayan sido desalojados años más tarde, sin apenas resistencia, al haberse perdido en la “comodidad” de dicha cesión los aprendizajes y el músculo militante que se entrena día a día en los espacios autogestionados, dando lugar a ciudades muertas y carentes de iniciativas políticas transformadoras. La autogestión, por tanto, es también una herramienta de entramiento político para los momentos de lucha y de resistencia, que como proyecto político anticapitalista que somos sabemos que vamos a enfrentar.
En resumen, La autonomía y la autogestión nos llevan a rechazar frontalmente los pactos y cesiones con la propiedad privada, independientemente de si esta es patrimonio público o privativo. De esta manera garantizamos que la Cinètika es un espacio con independencia política, no sujeta a manipulación partidista o chantaje institucional.
Y, por otro lado, el proyecto político de la Cinètika se nutre a través de la autogestión y la autonomía de una militancia consciente capaz de hacer frente a las luchas de manera creativa, colectiva y sostenida en el tiempo.