1/07/23 Projecció de The End

Introducció i context:

The End es una Ópera virtual creada per Keiichiro Shibuya i protagonitzada per l’ídol pop, també virtual, anomenada Hatsune Miku, la veu de la qual es sintetitza fent servir el software Vocaloid de Yamaha i va estar desenvolupat per la Universitat Pompeu Fabra. A part, l’obra compta amb vestuaris de Louis Vuitton i ha estat elogiada per la crítica per ser una “òpera futurista i ultramoderna”.

Sense cantants ni orquestra, però amb música electrònica generada per ordinador i animacions 3D, Vocaloid Opera THE END és un treball multifacètic que connecta l’art tecnològic, la cultura popular japonesa i les arts escèniques a on Hatsune Miku planteja qüestions sobre la vida, la mort i temes propis de la ciència ficció com la possibilitat de generar intel·ligències artificials autoconscients i les seves possibles conseqüències.

Present:

A l’estat espanyol es van fer dos projeccions el 2018, una al Matadero de Madrid i l’altra a l’Auditori de Barcelona i sembla que no hi ha novetats respecte a que sigui possible tornar-la a veure. D’aqui neix la idea de projectar-la en pantalla de cinema al nostre estimat Centre Social Okupat, autònom, anticapitalista i feminista La Cinètika el dissabte 1 de Juliol a les 18h (taquilla inversa, aportació recomanada de 3€).

El document audiovisual que es reproduirà a La Cinètika és la gravació en V.O i subtítols en francès i anglès del debut que va fer The End al Paris’s Théâtre du Châtelet i tenint en compte que mai ha estat oficialment publicada de forma íntegra és la millor versió que hi ha ara mateix a internet (això ha estat confirmat per correu pel mateix estudi que l’ha desenvolupat). Tot el que existeix és una publicació del segell Atak que compta amb 2xCD’s per la B.S.O, un DVD amb una sel·lecció de vídeos musicals i un Box Set.

El fet que sigui tan ambiciosa en l’àmbit tècnic (originalment es projecta simultàniament en sis pantalles, tela de tul i videomapping sobre una caixa rectangular a on es troba el mateix Keiichiro Shibuya) fa que no sigui tan sorprenent veure la gravació com l’original, però, tot i això, encara es tracta d’una còpia que li fa justícia i tindrem pantalla de cinema i bon equip de so.

Us hi esperem!