El PSC, lluny de poder-se tapar al darrere d’un teló progressista -o socialista, diu en el nom!-, és, com la resta de partits que han passat pe l’Ajuntament de Barcelona, el partit del capital, del negoci i l’explotació que està duent planeta i les societats que hi viuen al límit. Ho veiem a tots els nivells: a Europa, on defensava l’aplicació de mesures tan invasives com #ChatControl; a l’estat espanyol, on nombra a ministres condemnats per tortura com Marlaska, manté la llei mordassa i reprimeix qualsevol protesta per alleugerir les condicions de vida que ens imposen, com les vagues del metall de Cadis i tantes altres. A Catalunya, on la política social que practica és retallar en sanitat i educació mentre construeix casinos i aeroports segons un model de ciment i degradació del medi.
Barcelona ciutat no n’és excepció. La principal política dels paràsits burgesos és la de fer la feina bruta per crear una ciutat-aparador, on empreses i turistes adinerats puguin invertir còmodament sense preocupar-se perquè qui vivim aquí hem de malviure-hi o acabar marxant. Aquest mandat, en concret, hem vist com invertia en més policia municipal equipada amb material d’ordre públic mentre eliminava algunes de les engrunes que ens queien, com l’obligació del 30% d’habitatge públic.
Aquí a Sant Andreu sabem que en realitat el PSC ha estat sempre el partit de fer fora la gent de casa amb un somriure de quedar bé a les fotografies: al tomb de l’any 2000, per exemple, posava en marxa el maquillatge del Bon Pastor, en un procés que va desarrelar i separar famílies sense parar compte del que necessitaven. Tenim també la ferida oberta de l’estació de tren de la Sagrera i tota l’especulació que realment comporta: cap inversió en transport públic, tan sols nous accessos per al turisme i noves oportunitats de negoci. Un nou parc que dóna boniques vistes a hotels i apartaments de luxe, que es construeixen en uns barris on cada cop menys veïnes poden viure.
Al nostre barri, com a tota la resta, intenten esborrar qualsevol mostra d’organització popular, com les prohibicions als Diables de Sant Andreu, el projecte per convertir la Plaça Palmeres en un espai erm de vida social, afectant el Quiosc com si no fos ja un punt de reunió per al barri, o fins a les mateixes veïnes, que han d’acudir als Sindica d’Habitatge per mantenir un lloc on viure i frenar l’especulació dels fons d’inversió.
És seguint aquesta línia política on cal encaixar el nou intent de fer-nos fora de la Cinètika, tal com ja van voler fer els Comuns quan éren a la alcaldia, com Trias va voler fer amb Can Vies i com polítics de tots els colors intenten cada dia amb els CSOs de cada barri. La Cinètika molesta a Marta Villanueva i Jaume Collboni perquè és un espai dedicat al contrari del que vol PSC i la resta de paràsits: un lloc a disposició de la gent de Sant Andreu, que hi pot organitzar activitats d’autocura, culturals i d’oci, sempre lluny del lucre econòmic. Un punt de trobada de la vida del barri, un equipament fet autènticament públic.
No deixarem que ens endrecin fora dels nostres espais. Per continuar tenint un lloc al marge del capital, un planter de vida, un punt de trobada: DEFENSEM LA CINÈTIKA!