Charles Mort ou vif, Alan Tanner, 1969 Suïssa, VOSE, 94min
El primer llargmetratge d’Alain Tanner i gran premi del Festival de Locarno en 1969, és una pel·lícula-manifest que va permetre inscriure a Suíza en el mapa del cinema mundial a la fi dels anys 60. Aquest film, va ser rodat amb pocs mitjans i amb una llibertat innegable. I la llibertat és, precisament, el tema de la pel·lícula. La llibertat interior de l’home, atrapat en els mecanismes de l’angoixa.
Avui, l’energia d’aquest primer film roman intacta, magnificada per l’alçada i presència excepcionals de François Simon i la fotografia sublim de Renato Berta.
Tanner va trobar l’argument de la seva pel·lícula en el que va veure del maig ’68 a París com a reporter de la televisió suíza a on Tanner va quedar impressionat per les persones majors que marxaven al seu costat. Així, el film retrata a un ancià que decideix deixar la seva còmoda vida burgesa per a portar una vida aïllada amb una parella de bohemis i així es retroba amb la seva llibertat de pensament.