Animàtika va començar perquè un petit grup de persones volíem gaudir de l’anime en comunitat, crèiem que era possible fer-ho de forma que contribuís a les lluites anticapitalistes, i veiem en la Cinètika la forma de concretar aquesta idea millor que a cap altre lloc.
Des d’aleshores, moltes persones s’han incorporat i altres han deixat el projecte, com és d’esperar d’un projecte obert com el nostre (no tingueu por en contactar-nos si voleu participar!). Però, tot i els canvis, aquests objectius centrals continuen, concretats i expandits gràcies a l’experiència que hem anat guanyant.
Animàtika existeix per crear espais d’oci al voltant del món de l’anime dels que no disposem d’altra manera. Espais assequibles i accessibles, on expandir l’art de què gaudim i de quines formes ho fem, intentant anar més enllà del consum constant i passiu.
Espais tan segurs com sigui possible, que formin part d’una comunitat amb consciència sobre i on intentem combatre la violència de gènere, la transfòbia, el racisme… I, per descomptat, existeix per difondre i conservar l’art que ens apassiona.
Alhora, mantenim la nostra convicció anticapitalista i volem treballar per materialitzar-la millor a mesura que creix el projecte. Volem donar una perspectiva crítica de l’anime que veiem, sent una forma de difusió de l’ideari emancipador, de la necessitat d’un projecte revolucionari i de l’actualitat de les lluites per la fi de tota opressió.
Volem ser part d’aquestes lluites, i això passa per generar i enfortir els nostres vincles amb altres projectes i col·lectius anticapitalistes, incloent-hi la mateixa Cinètika, de la que en formem part orgullosament i treballem per enfortir dia a dia.
Són objectius ambiciosos que haurem de treballar per poder concretar de forma significativa, i només podrem portar a terme a l’escala del nostre (encara) humil projecte, però creiem que són necessaris per poder saber a on volem arribar.
Finalment, volem fer èmfasi en el fet que aquest doble objectiu, que Animàtika sigui un projecte autogestionat i anticapitalista, no és casual. Precisament, un projecte com és i ha estat aquest no podria existir de cap altra manera: ni seria rendible econòmicament ni els aparells burocràtics de l’estat, en cas de permetre fer res similar, permetrien la llibertat, flexibilitat i recursos que tenim.
Llarga vida a l’oci autogestionat!