En el marc de la infiltració policial que van patir La Cinètika i els moviments socials de Sant Andreu i Barcelona, es crea una col.lectiu anomenat Acció Contra l’espionatge.
El dilluns 30 d’octubre a les 18:30h Acció Contra l’espionatge fa una convocatòria a la plaça Orfila.
Qui son Acció?
És un col·lectiu que neix arrel de la infiltració de DHP a Barcelona. Les xarxes, la prensa, etc. han parlat sobre el cas i sobre elles. Ara volen dir la seva.
Per davant hi ha un llarg procés que representa un cost econòmic i emocional. Des d’aquí volen fer una crida a la solidaritat i al suport mutu per tal de generar una resposta col·lectiva.
@acciócontralespionatge
Comunicat d’Acció Contra l’espionatge
El passat 31 de gener algunes dones afectades pel cas d’espionatge per part de l’agent policial D.H.P. van presentar una querella col·lectiva al jutjat de guàrdia de Barcelona contra l’agent, el seu superior jeràrquic i el Ministeri de l’Interior pels delictes d’abusos sexuals, delictes contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i impediment de l‘exercici dels drets cívics. El 13 de setembre la fiscalia filtrava a premsa un escrit on demanava l’arxivament del cas i, al cap de més d’un mes, el jutge notifica la desestimació de la querella.
D.H.P. es va infiltrar a diferents moviments socials de la ciutat de Barcelona mentre exercia la seva tasca de funcionari públic com a agent de Policia Nacional, actuant sota una identitat falsa. Tant l’agent com tota l’estructura que ha sostingut i emparat les seves pràctiques, van vulnerar els drets de les persones i col·lectius que el policia va freqüentar, a través de l’ús de vincles de confiança i relacions sexoafectives, estratègiques i deliberades.
Denunciem que aquests maltractaments policials (amb component sexual i/o sense) no van ser accidentals, sinó part d’una operació premeditada dins d’una campanya sistèmica d’espionatge estatal que ha travessat totes les línies vermelles atemptant contra la dignitat i la integritat moral de les persones i l’entorn que han esdevingut el seu punt de mira, estudi i control.
Durant l’últim any s’han destapat cinc casos més d’infiltració policial a l’estat espanyol, demostrant que aquest no és un fet aïllat. Infiltracions que afecten als moviments per la defensa de l’habitatge, estudiantil, llibertari, sindical, ecologista, independentista, veïnal i social, que evidencien l’exposició a la que totes estem sotmeses, i el seu objectiu de vigilar de prop l’auto-organització popular o de base.
La falta d’informació oficial sobre aquest cas dificulta assenyalar els fets, posant de manifest la manca d’un marc legal clar a l’estat espanyol. Les autoritats s’emparen actualment en la llei franquista de secrets oficials (1968), categoritzant l’operació com a material “secret”. Així, els agents policials i els seus superiors actuen amb carta blanca mantinguts per tot un sistema que fa ús de la violència per reprimir qualsevol tipus d’organització que lluita per la justícia i la transformació social.
La infiltració d’agents policials afecta de forma clara i greu al benestar, la intimitat i la dignitat de les militants i entorns afectats. A nivell individual i col·lectiu aquestes pràctiques de tortura tenen un clar efecte desmobilitzador, a la vegada que limiten i restringeixen els moviments socials i la seva capacitat d’associació. La desafecció, la pèrdua de confiança, la sensació de pèrdua de control, el dubte constant del judici personal i la paranoia, han passat a formar part del dia a dia de les persones que atravessen per aquesta situació. El propi Estat n’és el causant i el màxim responsable.
Com a una de les poques referències prèvies, prenem el cas de les companyes del Regne Unit a l’any 2010, quan una militant va destapar un agent infiltrat i, posteriorment, vuit dones van denunciar l’actuació d’unitats policials secretes mitjançant cinc agents de la Metropolitan Police. L’estratègia policial, de la mateixa manera que en el context actual, va fer utilitzar les relacions sexoafectives per establir vincles d’amistat i íntims amb activistes i, així, accedir als diferents col·lectius d’interès. Finalment, i després d’un procés legal que va durar 11 anys, es va sentenciar que el cos policial havia vulnerat cinc articles dels drets humans, reconeixent l’abús sistèmic i la il·legalitat d’aquest tipus d’operacions, tipificades com a tortura. Existeix i ens emparem doncs en aquest precedent a nivell internacional que avala la greu vulneració que suposen aquestes pràctiques.
És per això que es presentarà un recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona, amb la intenció d’acabar amb la impunitat policial i evitar que un cas com aquest es torni a repetir. Cal una investigació independent que estudiï l’abast total d’aquesta operació per garantir un procés reparador i efectiu per les persones i moviments afectats.
La via judicial però és només un camí complementari a la denúncia pública, la solidaritat i la mobilitazció. Enviem una forta abraçada a totes les companyes vulnerades i fem una crida a tots els col·lectius i individualitats a sortir al carrer juntes, com a mostra de suport mutu i força col·lectiva contra la violència policial.
CONVOQUEM EL PROPER DILLUNS 30 D’OCTUBRE A LES 18:30H A PLAÇA ORFILA (L1 SANT ANDREU). Ens veiem als carrers.
Juntes contra l’espionatge d’estat, salut i acció!
ACCIÓ
@acciócontralespionatge