Tal com hem après aquests mesos al taller, a la guerra —és a dir, a la política— no existeix la neutralitat. Per tant, la figura del “civil neutral” és un oxímoron que esdevé especialment fal·laç quan aquests civils són ciutadans d’una polis assentada en un territori ocupat per forces colonials.
Avui hem de recordar que l’Estat d’Israel va néixer com una iniciativa europea —orquestrada pel Regne Unit i el seu aparell militar— com a resposta a la nul·la capacitat occidental de fer front al seu propi antisemitisme i a la problemàtica anomenada la “qüestió jueva”. Les conseqüències d’aquest projecte sionista les paga avui el poble palestí, a qui des d’un discurs caricaturesc i maniqueu se li nega el dret a la defensa legítima.
Ja ho esmentava Schmitt: l’enemic, sota l’empara del dret internacional, pot en teoria accedir a beneficis com l’amnistia; en canvi, si a l’enemic no se’l reconeix com a tal i se’l cataloga de criminal o de terrorista, la guerra que es lliura contra aquest serà de total extermini. Schmitt, com a part de la cúpula ideològica del Tercer Reich, sabia del que parlava. Aquest ús pervers del llenguatge ha derivat en aberracions com les comeses contra el poble jueu per part dels nazis, però nosaltres vam voler exposar-lo des de la teoria schmittiana per analitzar la situació històrica i global a què s’ha d’enfrontar la lluita llibertària.
Tot i així, el mètode d’anàlisi es pot estendre i avui l’estem presenciant en la forma d’una “bestialització” mediàtica contra el poble palestins. Això no vol dir que des d’aquí recolzem cap massacre i encara menys cap força armada de caràcter opressiu, però és que cal aleshores ser sempre l’eterna “bona víctima”? Occident —com a projecte colonitzador— ens continuarà imposant, com des de fa cinc-cents anys, una versió fanàtica de l’Evangeli en què sempre hem de posar l’altra galta? Això és el que ens demanen quan criden a la neutralitat.
Per salvaguardar la seva vida, el filòsof alemany d’origen jueu Walter Benjamin va haver de deixar, com tants altres, el seu país a causa de l’adveniment del nazisme. En algun punt de caminar per una Europa cada cop més controlada pel feixisme i amb el seu germà ja en un camp de concentració, el seu amic Gershom Scholem li va oferir en repetides ocasions refugiar-se a Israel. Benjamin, però, va rebutjar la proposta ja que rebutjava fermament la política sionista, mateixa que considerava racista contra les persones d’origen àrab. Així va sorgir la seva llegenda de filòsof errant, fugint sense rumb fix carregant només els seus escrits i una petita biblioteca. Walter Benjamin va morir el 26 de setembre de 1940 a Portbou, sent atrapat per les forces d’ocupació nazis que el perseguien.
Benjamin, encara en circumstàncies inhumanes, no va ser neutral davant de les injustícies patides per altres. La seva vida i la seva mort, encara avui no aclarida —es desconeix si va haver de recórrer al suïcidi o si va ser assassinat— són exemple de dignitat, resistència i convicció irrompible.
Com a llibertàries, la nostra solidaritat i la nostra lluita està amb el poble palestí, amb els jueus del món que rebutgen el sionisme i amb totes aquelles singularitats i col·lectivitats del món que resisteixen les condicions materials imposades pel capitalisme colonialista i la seva narrativa.
Visca Palestina lliure! ¡Guerra a la guerra!
Credent des de la Rosa de Foc… ens veiem als carrers.
NEGATIVA