El Comitè de La Sagrera i Sant Andreu som un col·lectiu feminista format per dones i identitats
dissidents que ens hem ajuntat per organitzar el 8M i que, ara mateix, continuem amb
l’autoorganització per visibilitzar la lluita feminista i les problemàtiques que ens estan afectant als
nostres barris, teixint xarxes entre nosaltres.
Lluitem contra el sistema patriarcal, capitalista i colonialista que ens oprimeix. I una de les formes
clares que es manifesta aquest sistema al districte és amb la gentrificació dels nostres barris.
Amb la nova estació de l’AVE de La Sagrera i amb el parc lineal, els nostres barris patiran una
transformació física, econòmica, social i cultural, expulsant una part important del seu veïnat.
L’estació de l’AVE de La Sagrera i tota la transformació urbanística derivada de les obres està
gestionada per Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Aquesta és una societat mercantil pública
formada per Adif, Renfe Operadora, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.
L’estació central serà l’edifici més gran de la ciutat, comparable a la T1 de l’aeroport del Prat i
segurament el de més activitat. Està projectada per a 100 milions de viatgers anuals i serà un
dels centres de mobilitat i transport més importants d’Europa, per la qual cosa té totes les
qualitats per ser un gran centre de negocis i preveu concentrar al seu entorn oficines i hotels que
puguin aprofitar el nivell òptim d’accessibilitat que ofereix la infraestructura i la seva centralitat.
Però què vol dir tot això? Que La Sagrera i tots els barris dels voltants d’aquesta monstruositat
patiran una remodelació sense precedents:
– La gentrificació i turistificació a la qual ens veurem exposades expulsaran a les veïnes
dels seus barris.
– La pujada del lloguer que comportarà el fet que aquesta zona passi a ser el nou centre
de Barcelona, amb l’aparició de moltíssims pisos turístics, hotels, pisos de luxe i blocs
d’oficines.
– La manca d’equipaments municipals que cobreixin les necessitats de tota la gent que
atraurà l’AVE.
– La suplantació del comerç de tota la vida per franquícies i locals moderns amb preus
desorbitats que faran impossible arribar a final de mes amb un sou mitjà.
– La pèrdua del teixit veïnal i les xarxes de suport mutu creades entre la gent que
habitem el barri a les mans dels guiris i la gent de negocis que vinguin fer ús d’aquest com
si fos una atracció de circ.
Tot això guarnit amb la creació d’un parc lineal, de 40 hectàrees, que no és més que la
justificació de zones verdes necessàries per construir els macro edificis que deformaran el barri i
el reclam perfecte per acabar d’assentar la zona com un centre turístic del qual poder treure’n
profit sense tenir en compte les veïnes una vegada més.
No és una cosa de futur, això ja ho estem patint. Ja ha arribat. L’especulació s’ha accentuat
encara més en els nostres barris.
La gentrificació és, literalment, el que estem vivint al districte: una transformació del barri per
atreure habitants d’alt poder adquisitiu, provocant l’expulsió o desplaçament de les veïnes
actuals.
En definitiva, l’estació de l’AVE i aquest parc lineal que la cobrirà tenen conseqüències
encobertes: l’expulsió i la segregació de la classe popular local actual, com a conseqüència de
l’especulació immobiliària i la gentrificació que comportarà.
No veiem aquesta transformació com un senyal de progrés. No participarem de la nostra pròpia
expulsió. Lluitarem juntes per la fi del negoci capitalista que destrueix les nostres vides.
Davant tota la precarització de les nostres vides, de totes les violències al nostre voltant,
dirigides als nostres cossos, a les nostres identitats, a les nostres sexualitats originades per
aquest sistema patriarcal…
Davant la gentrificació i turistificació dels nostres barris, viles i pobles, que expulsen les veïnes,
les fan fora de casa seva i dels barris, i maten els nostres territoris per poder seguir especulant i
fent negoci…
Davant d’aquest capitalisme ferotge, que ens explota i ens mata cada cop més, que intenta
invisibilitzar les conseqüències dels seus actes…
No els hi posarem fàcil . Perquè nosaltres som les hereves de les nostres àvies i avis que van
resistir, que van teixir resistències veïnals. I nosaltres recollim aquesta herència, per seguir teixint
aliances entre barris, per seguir teixint xarxes de suport mutu.
Ens volen individualitzades, soles i aïllades contra aquest sistema, perquè soles no som res,
però juntes ho som tot. I el nostre combat és mantenir-nos unides, reconeixent-nos com a
persones, com a veïnes, com a companyes.
Davant d’aquest sistema que ens matxaca dia rere dia, que ens explota, que ens desposeeix de
tot, amb l’encariment de la vida, amb la precarització dels serveis públics, amb la crisi climàtica,
amb la destrucció dels nostres territoris, amb la incapacitat d’accedir a l’habitatge o de tenir una
feina amb condicions dignes, amb les guerres imperialistes que arrasen territoris i pobles… és el
moment de col·lectivitzar les nostres pors, les nostres vulnerabilitats i els nostres dolors. És
moment de col·lectivitzar les cures. De col·lectivitzar les victòries i sobretot col·lectivitzar
l’alegria.
I no es tracta de començar de zero. Venim d’una història d’autoorganització de la classe
treballadora. Als nostres barris tenim molts exemples on la creació de xarxes i comunitats és
possible. Exemples de lluita que demostren que juntes podem construir relacions fora d’aquest
sistema imperant que ens oprimeix i que ens escanya.
Tenim també exemples de lluita, de resistència i de cures.
Establim relacions fora de la família tradicional nuclear, ens sostenen les veïnes quan estem en
els nostres pitjors moments, com ho va ser quan es van crear les xarxes de suport mutu durant
la COVID. Trobem comprensió en la persona que acabem de conèixer, però que lluita pels
mateixos motius que nosaltres. Que lluita per ella, per les que té al costat, però també per les
que no coneix. Poder teixir aquestes xarxes, poder col·lectivitzar la por i la ràbia és una de les
eines imprescindibles que tenim per fer front al sistema que ens oprimeix.
No callis davant la violència que patim pel fet de ser dones i identitats dissidents, explica a les
teves veïnes les conseqüències que tindrà la construcció de l’estació de l’AVE i el parc lineal,
ajuda a les teves companyes i veïnes quan ho necessiten, apropa’t als col·lectius i entitats del
barri per conèixer-los, busca i dona el suport que puguis. Pregunta. Informa’t, Organitza’t. Perquè
ni les institucions ni les administracions ens salvaran, però les nostres xarxes de suport sí.
Perquè soles no som res, però juntes som més fortes i ho podem tot!
Davant el capitalisme voraç, resistència transfeminista!!