CERCAVILA

Aquest any, hem volgut fer un cercavila per denunciar les diferents situacions que vivim a la Sagrera.

SERVEIS SOCIALS

Aquí és on moltis de nosaltris acabem quan ens trobem en una situació precària. Els mecanismes de les administracions públiques que prometen una ajuda a lis veïnis que es troben amb dificultats.

La majoria de vegades arribem amb una idealització dels serveis públics i, el que ens trobem, és justament el contrari.

Ens trobem davant un sistema que ens criminalitza per ser pobres, que ens culpabilitza i ens jutja per no poder arribar a fi de mes o per no poder oferir un sostre digne a les nostres criatures. Venim buscant ajuda i l’única cosa que rebem és violència patriarcal, racista, colonial i aporofòbica.

Ens fan creure que és el nostre problema. Que som unis irresponsables que no volem treballar, que si no podem pagar el lloguer és perquè no ens esforcem prou o que no mereixem la custòdia de les nostres criatures. Quan el problema, realment, és el sistema. La nostra pobresa i la nostra vulnerabilitat no és una cosa individual, és el resultat perfecte del sistema en el que vivim.

El tracte que rebem per part de l’ajuntament de Barcelona a través de serveis socials o per part de la Generalitat a través de la DGAIA no és una cosa puntual. No és una situació excepcional.

Fa uns dies escoltàvem diversos sindicats d’habitatge demanant reallotjaments dignes. Les poques alternatives d’habitatge que ofereix serveis socials a famílies vulnerables són espais amb falta d’higiene i de mitjans bàsics com a cuina o bany, amb plagues d’insectes o espais insuficients. Allotjaments allunyats de les xarxes de suport d’aquestes famílies, de l’escola de les criatures o del lloc de treball. Tot això, gestionat a través de l’empresa BCD Travel que rep més de 10.000.000€ de fons públics. Una empresa que també ha estat assenyalada per l’explotació i precarització laboral de lis sevis treballadoris, el que també afecta directament a les persones usuàries d’aquests recursos.

Així, l’externalització i privatització dels serveis públics ens col·loca en una situació encara més vulnerable. Les administracions públiques són còmplices del nostre patiment, de la nostra precarització i de la violència que rebem.

Tampoc podem amagar tot l’entramat que hi ha darrere de la suposada protecció als menors. En 2024 la quita de custòdies per part de la DGAIA continua estant a l’ordre del dia. Un simple informe de serveis socials amb l’argument de “desemparament del menor” basat en qüestions com ser fill de mares sense papers, formar part d’un nucli monomarental amb dificultats econòmiques, que els tutors estiguin en l’atur o que li menor sigui filli d’una dona víctima de violència de gènere basten perquè la DGAIA entri en la teva vida i t’arrenqui a les teves criatures.
Una part de l’administració que en la teoria serveix per a protegir a lis menors i que en la pràctica destrossa les seves vides allunyant-los de les seves famílies, dels seus vincles emocionals i afectius. Un organisme públic que desmembra aquestes famílies pel simple fet de ser pobres.

Gràcies a la força de col·lectius com Madrecitas s’ha pogut evidenciar el poc rigor en els informes de les administracions públiques i la vulneració de drets fonamentals en la quita de custòdies. Procediments marcats per una clara visió colonial, racista i classista.

Processos de recuperació de criatures plens d’obstacles, d’informes subjectius, de laberints interminables, on la mínima crítica que facis et converteix en “no apti” als ulls de la treballadora social per a recuperar la custòdia.

Moltis parlen de l’entrada a serveis socials com l’entrada a l’infern. Camins replets de violència institucional amb una maquinària perversa que et jutja per ser pobre, migra i dona.. No pot existir uns serveis socials que ens ajudin, perquè formen part de tot l’engranatge del sistema que ens oprimeix.

Crear comunitats allunyades de les institucions públiques és l’única manera de cuidar-nos i protegir-nos.

Lluitarem juntis contra les urpes de l’estat.

CAP DE LA SAGRERA

La plataforma Salvem el Cap de la Sagrera és un gran exemple d’autoorganització i lluita veïnal contra l’embat capitalista en forma de retallades, en aquest cas en la sanitat.

El 2018 la sagrera es va despertar amb l’anunci que treien pediatria del Cap de la Sagrera. Amb aquesta noticia, les veïnes van començar a parlar, des de la informalitat, a la sortida de les escoles. Des de les AFAs van començar a organitzar-se perquè no podien tolerar que se’ls treies una de les àrees més importants del Cap com és pediatria. Van començar a fer manifestacions periòdiques, van contactar amb les professionals del cap i van conformar la plataforma Salvem el Cap de la Sagrera. És aleshores quan s’assabenten que també volien tancar l’ala de ginecologia.

Com a plataforma van estar parlant a nivell polític amb el districte, van anar a un consell de districte a Sant Andreu on van fer molt soroll a Plaça Orfila. Aleshores, la CUP va exposar la lluita a un ple i és allà on van trobar el recolzament d’altres partits. Gràcies a la movilització van poder seure’s amb CatSalut i l’ICS (Institut Català de la Salut). Aquests pretenien enviar la meitat de la població de pediatria cap al Cap de Maragall i l’altre meitat cap a Casernes de Sant Andreu, empitjorant el servei i fent desplaçar les veïnes.

La plataforma es va negar ja que les negava a tenir un servei de proximitat. Malgrat que el Cap no disposa de gaire espai, es va aconseguir tenir 4 pediatres i 4 infermeres per al servei i 1 especialista de ginecologia un cop a lasetmana i 2 llevadores permanents.

Demostra que amb l’autoorganització veïnal s’aconsegueixen petites grans victòries. I la lluita no es va quedar aquí. Després de la victòria, van serguir vinculant-se amb la direcció del Cap, fent reunions periòdiques per tal de detectar les mancances del Cap i les necessitats de les veïnes.

Van fer xerrades, enquestes, sobre les necessitats de les veÏnes, es van fer formacions sobrecoses que inquietaven a les veïnes. Es va començar doncs a parlar sobre la falta d’espai físic del CAP ja que no es donava a l’abast degut també al creixement de població al barri i van detectar que necessitaven un nou Cap, més gran, que satisfes totes les necessitats.

Aleshores va començar una nova lluita. Es va guanyar una solució provisional que era montar uns mòduls que s’havien de posar davant del CAP, fins que no és fes el Cap Nou, molt més gran, al costat del Sagrarenc.

Es va negociar que en uns 5 anys hi haura el CAP Nou fet. De mentres, els moduls haurien d’haver estat fets a finals del 2022 però encara s’estan acabant, en principi a l’abril o maig.De moment la plataforma ara mateix estan una mica expectants de com avançarà tot, donant suport a les veïnes.

És una mostra clara de com l’autoorganització veïnal és el camí per guanyar les coses que el sistema ens pren a la classe treballadora.

MACROBLOCS

En els últims 10 anys el lloguer en el districte de Sant Andreu ha pujat més d’un 50%. El preu mitjà de lloguer en 2023 a Navas era de 946€, en Congrés de 890€, a la Sagrera de 945€ i a Sant Andreu de 876€. Estem davant un moment on els lloguers s’han tornat inassumibles.

Amb l’arribada de l’AVE s’ha accentuat encara més l’especulació en els nostres barris gràcies a les administracions públiques: Barcelona Sagrera Alta Velocitat és una societat mercantil pública formada per Adif, Renfe Operadora, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona. Aquesta societat mercantil és l’encarregada de promoure i gestionar la transformació urbanística derivada de les obres de l’AVE i aquesta mateixa la que ha venut el nostre sòl a les immobiliàries carronyeres.

Amb el nou pla urbanístic es preveu la creació de 10.800 nous habitatges i l’arribada de 25.000 veïns, a més de la creació d’oficines i hotels en tot l’entorn. Però, QUI SON AQUESTS VEÏNS?

Macroblocs de pisos gestionats per immobiliàries i publicitats com a pisos d’alta gamma. Pisos amb piscines, gimnasos, zones infantils. Pisos de luxe com aquests amb lloguers entre els 1900€ i 2600€.

És a nosaltres a qui es dirigeixen aquestes immobiliàries que venen el barri com: “una zona de les més interessants de la ciutat a nivell econòmic i una de les més atractives per a viure”? O a tots els turistes que arribaran quan ens convertim en el nou centre de Barcelona? Serà interessant per a nosaltres que haurem d’aguantar a tots els guiris o serà interessant per a tots aquests empresaris que vindran a utilitzar els nostres espais per a fer negocis?

Som nosaltres, lis veïnis del barri, lis que teixim xarxes entre nosaltres i lis que generem aliances lis que viurem en aquests pisos? Lis que continuarem habitant els nostres barris per a donar-los vida? O serem nosaltres una vegada més les oblidadis? Lis ofegadis pel moderneo i els turistes. Lis expulsadis.

Serem nosaltris qui podran permetre’s lloguers de 1900€, 2000€ o 2600€? Això és el que costa viure en aquests blocs. Això és en el que estan convertint als nostres barris.

I això només acaba de començar. La gentrificació és literalment el que estem vivint en el districte: una transformaciódel barri per a atreure habitants d’alt poder adquisitiu, provocant l’expulsió o desplaçament de lis veïnis actuals.

L’aparició de tots aquests macroblocs de luxe, l’aparició d’hotels i pisos turístics i la creació del parc lineal no solament farà que els nous lloguers siguin inassumibles per a nosaltres, si no que encarirà tota la nostra vida. Els productes de primera necessitat augmentaran el seu preu, desapareixerà el comerç de barri i l’oci es transformarà. Tot per a satisfer als 100 milions de viatgers a l’any que arribaran a la nova estació de l’AVE de la Sagrera.

Des del comitè Sagrera-Sant Andreu continuarem lluitant per a evitar l’expulsió de lis veïnis. Ara és el moment de teixir aliances entre nosaltres per a fer front, juntis, a la gentrificació i a la turistificació dels nostres espais. Per a defensar el que és nostre.

L’arrelament al barri mai ens el podran robar.
Davant el capitalisme voraç, resistència transfeminista

AVE

Estem davant de les obres de l’estació de l’Ave de Sagrera.

El conjunt d’infraestructures, l’estació central, el parc lineal i la urbanització representen una inversió d’uns 2.250 milions d’euros sense comptar les edificacions posteriors.

Amb aquesta obra Barcelona serà el node principal del Corredor del meiterrani i el punt de connexió amb el Corredor Central d’Europa, tant de passatgers com de mercaderies.
Segons els experts, en aquest context, la Sagrera serà un nou territori urbà de 160 Ha de superfície. Una ciutat de 180.000 persones, dins la ciutat de Barcelona.

L´estació central de La Sagrera serà l´edifici més gran de la ciutat, comparable a la T1 de l’aeroport del Prat i segurament el de més activitat. Està projectada per a 100 milions de viatgers anuals i serà un dels centres de mobilitat i transport més importants d’Europa, per la qual cosa té totes les qualitats per ser un gran centre de negocis i preveu concentrar al seu entorn oficines i hotels que puguin aprofitar el nivell òptim d’accessibilitat que ofereix la infraestructura i la seva centralitat.

Però què vol dir tot això? Que la sagrera i tots els barris dels voltants d’aquesta monstruositat patiran una remodelació sense precedents:
– La Gentrificació i turistificació a la qual ens veurem exposats expulsaran a les veïnes dels seus barris.
– La pujada del lloguer que comportarà el fet que aquesta zona passi a ser el nou centre de Barcelona, amb l’aparició de moltíssims pisos turístics, hotels, pisos de luxe i blocs d’oficines.
– La manca d’equipaments municipals que cobreixin les necessitats de tota la gent que atraurà l’AVE. La suplantació del comerç de tota la vida per franquícies i locals moderns amb preus desorbitats que faran impossible arribar a final de mes amb un sou mitjà.
– La pèrdua del teixit veïnal i les xarxes de suport mutu creades entre la gent que habitem el barri a les mans dels guiris i la gent de negocis que vinguin fer ús d’aquest com si fos una atracció de circ.

Tot això adornat pel parc lineal de 40 Ha que no és més que la justificació a zones verdes necessària per construir els macro edificis que deformaran el barri i el reclam perfecte per acabar d’assentar la zona com un centre turístic del qual poder treure profit sense tenir en compte les veïnes una vegada més.

En definitiva, l’estació de l’AVE i aquest parc lineal que la cobrirà tenen conseqüències encobertes: l’expulsió i segregació de la classe popular local actual com a conseqüència de l’especulació immobiliària i social als seus marges.

No veiem aquesta transformació com a senyal de progrés, no participem de la nostra pròpia expulsió. Lluitem juntis per la fi del negoci capitalista que destrueix les nostres vides.

ESCOLA 30 PASSOS

L’Institut Escola Els 30 Passos és una escola de nova creació que es va iniciar fa set cursos (2016-2017) i que des de sempre funciona en mòduls prefabricats. És un centre de dues línies (tot i tenir dos bolets) i actualment acull 400 criatures des de I3 fins a4t.

El nom de 30 passos ve perquè era l’espai segur i de protecció de 30 passes, establert a les antigues Sagreres, al voltant de les esglésies, a on poder refugiar-se davant abusos i manca de llibertats. Eren zones lliures de violències, però res més lluny de la realitat.

Perquè des que es va iniciar aquesta escola no ha parat de rebre violencia institucional, com tantes altres a Barcelona.

Segons la planificació inicial, al setembre de 2022 haurien hagut de finalizar les obres i tenir ja edifici per l’Institut Escola. Estem a març de 2024 i no tenim ni calendari ni res segur.

En tot el procés hi ha hagut moltes converses i comunicacions amb el Consorci d’Educació, amb molt poca transparència. Que si ja hi havia dotació pressupostària, que si ara serà Institut Escola però per un error no es decreta partida pressupostària i tot s’endarrereix una vegada més, que si ara tot depèn d’Infrastructures, que si ara ja són les primeres de la llista, que si després de no se quant de temps de silenci administratiu, amb la incertesa que això implica, ara 30 passos són el primer centre de la llista en començar el procés de licitació de les obres. Tot mentides perquè a hores d’ara, 7 anys després de l’inici de l’escola, no hi ha edifici ni res a la vista que faci pensar que es farà aviat.

Hi ha qui diu que els barracons estan bé perquè hi ha calefacció i aire acondicionat. Això és cert, però tenir una escola en barracons implica:
– Una constant provisionalitat (cada curs l’equip educatiu ha de pensar on col·locarà cada grup classe i els diferents espais compartits)
– Feina extra per a l’equip de Mestres, que ja tenen prou amb la feinada del dia a dia
– Implica que no pot haver-hi cuina pròpia (amb la dificultat de tenir menjar de qualitat i unes cuineres com cal)
– Implica no tenir biblioteca, no tenir un gimnàs i haver d’anar a fer ús del Camp del Ferro amb el temps de desplaçament que implica, implica no tenir un teatre o una sala d’actes com cal, entre altres espais compartits
– Implica tenir un jardí que sembla un desert ja que des del Consorci no s’inverteix quasi en infrastructures i arbres sobretot, perquè és provisional, i les condicions d’aquest desert amb les calors i el sol que cau de veritat que no és gens sa per a les criatures. Implica no poder pintar les parets perquè els moduls s’han de tornar perquè son de lloguer, i per això s’ha de conviure amb aquest gris tan lleig i tan habitual d’aquesta ciutat podrida, implica no poder penjar tendalls per fer ombra perquè no hi ha murs com cal, implica no poder posar rocòdroms ni altres elements a les parets ja que no en hi ha murs de formigó ni res que pugui suportar res.
– Implica tenir unes tanques i portes exteriors que semblen de joguina i que no suporten el pes dels arbres quan cauen (també per cert, en part, per la deixadesa de les Administracions)

A hores d’ara, els terminis facilitats pel CEB, la construcció de l’edifici de l’escola s’allargarà durant dos anys -si res no ho endarrereix entretant-. I s’entregaria la part d’escola d’infantil i primaria el curs 2026/27 i l’entrega de la part de l’edifici de l’institut per a accés dels infants de secundària a partir de l’any 2027/2028. Això implica que els infants no només conviuran amb obres en el solar del costat durant dos anys, sinó que els de infantil i primària conviuran amb obres dins del propi edifici -i en horari escolar durant tot un curs adicional.

A l’inici del curs 2026/2027, sense edifici definitiu, l’IE 30 Passos necessitarà inevitablement una quarta línia de mòduls que reduiria i deixaria el jardí (pati) en 432 metres quadrats per a 630 alumnes aproximadament, en clara contradicció de tota la normativa aplicable: la Generalitat diu que hi ha d’haver 2,1 metres quadrats per infant i a 30 passos en tindrien 1,2.

Tota aquesta broma ens esta costant a totes un malbaratament pressupostari que fa por. Els mòduls provisionals del nostre centre, com els de la majoria de centres educatius provisionals de Catalunya, són de lloguer. En aquest cas, la previsió del sobrecost l’hem quantificat en més de 2,5 milions d’euros.

Per tot això denunciem l’estat en que es troba l’Institut Escola Els 30 passos, les condicions en que viuen les criatures i també les Mestres i resta de personal que hi treballa, la violencia institucional a la que tota la comunitat educativa es veu sotmesa dia rere dia, i la bogeria de pèrdua de diners públics que tot això comporta.

Per una escola pública de qualitat, per una ciutat que posi les criatures al centre, per una ciutat que no permeti el malbaratament de diner públic i l’enriquiment d’uns quants, dels de sempre.

Per tot això seguirem lluitant i fent xarxa amb les veines del barri, perquè nosaltres sabem que juntes som més fortes.

Avui i cada dia, visca el suport mutu i visca la lluita feminista!

RESISTÈNCIA

Però davant de tota la precarització de les nostres vides, tota les violències al nostre voltant, cap a els nostres cossos, les nostres identitats, les nostres sexualitats per aquest sistema patriarcal.

Davant la gentrificació i turistificació dels nostres barris, viles i pobles, que expulsen les veïnes i maten els nostres territoris.

Davant d’aquest capitalisme ferotge, que ens explota i mata cada cop més, que intenta invisibilitzar les conseqüències però queda clar que ens volen fora de les nostres cases i dels nostres barris per poder seguir especulant i fent negoci. Que ens volen soles, individualitzades i aïllades, perquè soles no som res. Però no els hi posarem fàcil. Perquè nosaltres som hereves de les nostres àvies i avis que van resistir, que van teixir resistència veïnal. I nosaltres recollim aquesta herència, per seguir teixint aliances entre barris, per seguir teixint xarxes de suport mutu.

Ens volen individualitzades, soles contra aquest sistema, perquè soles no som res però juntes ho som tot. I el nostre combat és manternir-nos unides, reconeixent-nos com a persones, com a veïnes, com a companyes.

Davant d’aquest sistema que ens matxaca dia rere dia, que ens explota, que ens desposeeix, amb l’encariment de la vida, amb la precarització dels serveis públics, amb la crisi climàtica, amb la destrucció dels nostres territoris, amb la incapacitat d’accedir a l’habitatge o a tenir una feina amb condicions dignes, amb les guerres imperialistes que arrasen territoris i pobles, és el moment de col·lectivitzar les nostres pors, les nostres vulnerabilitats i els nostres dolors. És moment de col·lectivitzar les cures. De col·lectivitzar les victòries i sobretot col·lectivitzar l’alegria.

I no es tracta de començar de zero. Venim d’una història d’autoorganització de la classe treballadora, de les nostres àvies i avis. Als nostres barris tenim molts exemples de que la creació de xarxes i comunitats és possible. Exemples de lluita que desmostre que juntes podem construir relacions fora d’aquests sistema imperant que ens oprimeix i que ens escanya.

Els sindicats d’habitatge de Sant Andreu i de La Sagrera, Navas i Congrés lluiten cada dia contra l’expulsió de les veïnes del barri i perquè tothom tingui un sostre. Lluiten contra la especulació d’aquells que de casa nostra en volen fer un negoci i contra la gentrificació. Perquè les nostres cases ni les nostres vides són un objecte de mercat.

La Cinètika, el centre social okupat a Sant Andreu que construeix comunitat al marge de les lògiques capitalistes, amb projectes com la biblioteca el Sotrac, el taller de bicletes, les projeccions de cinema, el sopador Bocaos, el gimnas popular i un llarg etc.

L’ateneu llibertari i el Casal Independentista el Noi Baliarda, com a espais de resistència, cultura i teixit associatiu. Les xarxes d’aliments, que responen allà on el sistema no arriba.

I la unió que hem fet material amb el Comitè Sagrera- Sant Andreu, on les dones i identitats dissidents ens hem unit per denunciar el sistema patriarcal, capitalista i colonialista que ens oprimeix i ens mata, per visibilitzar la solidaritat internacionalista amb tots els pobles, com el poble palestí o el kurd. I per visibilitzar el que està passant i seguirà passant als nostres barris si no fem alguna cosa amb l’arribada del projecte de l’AVE i el parc lineal que estan construint i que significarà un canvi radical tant en els nostres barris com en les nostres vides.

Tot això són exemples de lluita i resistència però també de cures. Establim relacions fora de la familia tradicional nuclear, ens sostenen les veïnes quan estem en els nostres pitjors moments, com ho va ser quan es van crear les xarxes de suport mutu durant la COVID, i trobem comprensió en la persona que acabem de coneixer però que lluita pels mateixos motius que nosaltres. Que lluita per ella, per les que te al costat però també per les que no coneix. Poder teixir aquestes xarxes, poder col·letivitzar la por i la ràbia és una de les eines imprescindibles que tenim per fer front al sistema.

Parla de la violència que patim pel fet de ser dones i identitats dissidents, explica a les teves veïnes les conseqüències que tindrà la construcció de l’AVE i el parc lineal, ajuda a les teves companyes i veïnes que ho necessiten, apropa’t als col·lectius i entitats del barri per conèixe’ls, busca suport i dona el suport que puguis.

Pregunta. Informa’t, Organitza’t. Perquè ni les institucions ni les administracions ens salvaran, però les nostres xarxes de suport sí.

Perquè soles no som res, però juntes som més forces i ho podem tot!

MANIFESTACIÓ UNITARIA AL BLOC DE LES PUTES

NI VÍCTIMES NI CRIMINALS
Davant la deriva punitiva i puritana de l’Estat, hem sortit al carrer amb les companyes de Putas Libertarias del Raval, Putas Indignadas i Genera aquest 8M.

En contra de la Llei Abolicionista anunciada per la Ministra d’Igualtat, que sota el pretext de “voler erradicar la prostitució” ens condemna a la precarietat i a la clandestinitat.

En contra de la guerra contra les pobres que ha iniciat l’Ajuntament de Barcelona amb l’aplicació del Pla Endreça.

En contra de la nova Ordenança del “Civisme”, que perpetua la via sancionadora, punitiva i criminalitzadora contra les treballadores sexuals, les racialitzades i les precaritzades d’aquesta ciutat.

!! PUTES I ACTIVISTES EN LLUITA !!

8M ANTICARCELARI

Aquest 8M també hem volgut participar de la marxa antipunitivista i transfeminista!

Hem pogut compartir moments molt intensos amb les preses i les seves families.

ASSENYALEM LES PRESONS I CIES COM UN APARELL MÉS DE DOMINACIÓ DE L’ESTAT