El 25N sortim al carrer per denunciar les volències que rebem les dones i identitats dissidents que vivim en aquesta societat podrida.  

Aquest any volem emfatitzar que la violència inmobiliaria es també violència masclista.

Vivim en la precarietat, malgrat la qual, hem de mantenir a la nostra familia, intentant que pateixin el mínim tot allò que nosaltres patim.  

Busquem xaxes de suport, que ens ajuden a sobreviure i a compartir les nostre càrregues però les perdem quan ens fan fora de casa nostra, perdent així el seu suport, el seu sustent, i la seva seguretat.  

La situació amb l’habitatge es tant aberrant que,  fins i tot quan estem patint violència per part de les nostres parelles, no podem fugir, perquè no ens podem permetre un altre lloc on viure.  

La violència inmobiliaria que patim ens porta a viure en condicions infrahumanes, en pensions, pisos precaris o inclus al carrer.  Patim violència quan som jutjades per l’estat o per serveis socials quan no ens podem sostenir, no perquè volguem, sinó perquè vivim en un sistema  capitalista i patriarcal que ens aboca a la miseria.  

No deixarem que ens facin fora de casa, perquè tant avui com tots els dies,  NO ESTEM SOLES!!!! PERQUÈ SI ENS TOQUEN A UNA RESPONEM TOTES!   

Estem aqui per respondre davant la violència que patim les identitats dissidents i les dones,  i seguirem aquí per totes les veïnes que necessitin una xarxa, un suport o que necessiten que hi posem els nostres cossos.  

Perquè creiem en l’autodefensa feminista, i lluitarem fins que totes estiguem segures!!!