CONTRA EL COLONIALISME I ELS GENOCIDIS, ATUREM-HO TOT

Ja són onze els mesos que fa que va escalar l’última ofensiva del sionisme cap al dret a la vida del poble palestí. Ja són onze els mesos en què vivim immersos en el genocidi d’un poble sencer. Onze mesos en què Occident contempla de braços plegats l’extermini i l’espoli que ell mateix va engendrar setanta-sis anys enrere. Onze mesos que el govern de Catalunya i l’Estat espanyol són còmplices, de nou, d’un altre assassinat al Mediterrani.

Per tot això, és el nostre deure, com a classe treballadora, com totes aquelles que habitem Catalunya així com arreu de l’Estat espanyol, sumar-nos a la vaga general. Una vaga general contra el genocidi i contra el règim sionista, la unió de totes nosaltres contra la neteja ètnica del poble palestí. El pròxim 27 de setembre, en la vigília del 24è aniversari de la segona Intifada, fem vaga general per l’alliberament de Palestina. Fem efectiu, ara més que mai, l’internacionalisme de classe.

Anem a la vaga per enderrocar la sagnant complicitat entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat d’Israel. Apuntem dues qüestions d’extrema gravetat. En primer lloc, la col·laboració des d’un punt de vista empresarial. És el cas de l’agència ACCIÓ, l’agència pública per a la competitivitat de l’empresa catalana, la qual té l’estat sionista com a soci i manté una seu a Tel-Aviv. També els vincles amb la multinacional israeliana ICL, empresa que ven fòsfor blanc per l’elaboració d’armes químiques, amb les quals es bombardeja Gaza i la població palestina, cometent crims de guerra. A més, ICL destrueix el territori català explotant les mines de sal del Bages, i contamina els aqüífers i el riu Llobregat. D’altra banda, assenyalem la promoció de capitals israelians del sector immobiliari, que a través d’esdeveniments com la fira “The District” atrau a fons d’inversió com Norvet i City Expresso Bar. Finalment, una branca més de la complicitat institucional és la relació de les universitats públiques catalanes amb empreses sionistes. Un exemple en són els acords amb HP, responsable del programari d’identificació i control biomètric que s’usa contra la població palestina en els territoris ocupats. I en especial, és flagrant el cas de la UPC, que té una càtedra a la facultat d’aeronàutica de Terrassa amb aquesta tecnològica, així com una de “mineria sostenible” a l’escola Politècnica de Manresa amb ICL.

En segon lloc, assenyalem les diferents dimensions de la repressió relacionades amb l’estat sionista: l’entrenament als Mossos d’Esquadra en tècniques repressives, la venda d’armament, de material antidisturbis i de serveis de vigilància “provats en combat” contra les palestines, a més de promoure la persecució i l’enjudiciament de desenes d’activistes. Des de l’inici de la darrera fase del genocidi, s’han obert vora d’una trentena de casos repressius a Catalunya per accions de solidaritat amb el poble palestí, seguint l’estratègia global de persecució a la dissidència i de disciplinament social.

Mentre l’Estat espanyol es dedica a fer declaracions simbòliques com la del 28 de maig, on se suposa que reconeix l’estat palestí, la indústria de les armes, la indústria de la mort, no ha parat de créixer. La inversió pública en la indústria militar, a més de participar en l’assassinat de més de 40.000 palestines i en la devastació total dels territoris i infraestructures ocupades, és també un atac directe a la classe treballadora. Mentre cada vegada és menor la inversió en drets fonamentals com l’educació, la salut o l’habitatge, a Europa escala la militarització, es blinden fronteres i es normalitza la guerra, tot sota un fals discurs de seguretat.

Davant d’aquesta violència, els moviments socials i organitzacions solidàries amb Palestina no ens hem quedat de braços plegats. L’acció directa i el boicot estan aconseguint victòries i fereixen el capital. A diversos ports s’ha plantat cara a la indústria militar impedint que atraquessin vaixells amb carregament d’armes en trànsit cap a l’Estat d’Israel. La pressió popular de les acampades universitàries ha aconseguit que la UB es comprometi a tallar els vincles amb el règim sionista. No cedirem.

Cridem tota la classe treballadora a secundar la vaga general del 27 de setembre. Agitem els pobles, els barris, tot el territori, fins a trencar tota relació amb l’estat sionista, fins a l’alliberament de totes les preses palestines, fins a fer caure el règim colonial i etnicista. Posem el nostre cos al servei de la lluita i del dret a la vida del poble palestí. Aixequem-nos per Palestina, siguem Intifada!

Contra el colonialisme i els genocidis, aturem-ho tot! Internacionalitzem la Intifada!