A LA MADERA, PUNTAL
\nCSO La Llamborda
\nGener de 2017<\/p>\n
El text que escrivim a continuaci\u00f3 sorgeix de la necessitat de prendre una posici\u00f3 pol\u00edtica al voltant de l’okupaci\u00f3 i l’intent de desallotjament del Centre Social la Llamborda, situat al barri del Guinard\u00f3, Barcelona. La Llamborda es va okupar el juny del 2012, i a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s de desnonament es va intentar desallotjar el juny del 2015. Aquest desallotjament es va impedir gr\u00e0cies a la resist\u00e8ncia i la solidaritat activa de les persones habitants de la vivenda, les integrants de l’assemblea del centre social, ve\u00efnes del barri i companyes. Aquest proper febrer tindr\u00e0 lloc el judici a quatre companyes per resist\u00e8ncia durant aquesta jornada.<\/p>\n
Amb el pas del temps i despr\u00e9s de diversos debats i jornades de reflexi\u00f3: veiem que el proc\u00e9s de resist\u00e8ncia de la Llamborda sorgeix de la necessitat de defensar ciutats properes on es comencen a veure o a normalitzar certes pr\u00e0ctiques respecte a l’okupaci\u00f3, com per exemple, prendre vies de legalitzaci\u00f3 dels espais, pactes amb la propietat, inclosos els ajuntaments, o fins i tot acceptar diners a canvi d’abandonar la casa pac\u00edficament. En algunes ciutats europees on els moviments d’okupaci\u00f3 fou molt fort, com per exemple a Berl\u00edn, Londres o Amsterdam, aquesta tend\u00e8ncia va acabar sent normalitzada; els mecanismes del poder per a la integraci\u00f3 de les m\u00e9s legalistes i la repressi\u00f3 contra les que es negaven a entrar al seu joc, convertiren l’okupaci\u00f3 en quelcom quasi impossible. Veient aquesta realitat i els possibles precedents que s’estan comen\u00e7ant a donar aqu\u00ed, creiem que \u00e9s necess\u00e0ria una reflexi\u00f3, un debat i un posicionament vers l’okupaci\u00f3 i defensa dels espais. Barcelona segueix sent una de les ciutats amb molts llocs okupats, per\u00f2 no ser\u00e0 sempre aix\u00ed sense una acci\u00f3 i una defensa col\u00b7lectiva. Tot aix\u00f2 ens fa replantejar quin paper juguen els espais okupats dins de les lluites, aix\u00ed com veure la urg\u00e8ncia de crear eines col\u00b7lectives contra aquesta tend\u00e8ncia a la desaparici\u00f3 de cases i centres okupats.<\/p>\n
Per nosaltres l’okupaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s de desobedi\u00e8ncia a les lleis del mercat capitalista, a la propietat privada i una aposta per l’alliberaci\u00f3 i col\u00b7lectivitzaci\u00f3 d’espais. L’okupaci\u00f3 per si mateixa no representa un acte subversiu si no li donem nosaltres contingut pol\u00edtic com a anarquistes, ja que ho veiem des d’una mirada transversal, juntament amb la lluita contra l’autoritat, el patriarcat, el feixisme, el racisme, l’especisme, el propi Estat, o qualsevol forma de poder.<\/p>\n
Considerem l’okupaci\u00f3 com una ruptura cap a l’individualisme a merc\u00e8 del capital, de l\u00f2giques consumistes i alienants cap a les quals tendeix la societat, una forma d’atacar a la propietat privada alhora que es creen espais alliberats on crear complicitats per encarar les lluites. \u00c9s una manera d’oposar-se a les l\u00f2giques econ\u00f2miques de l’Estat capitalista, de donar continguts pol\u00edtics, realitzar activitats i compartir coneixements en espais que anaven a ser destinats a l’especulaci\u00f3 en el mercat immobiliari i\/o empresarial.<\/p>\n
Sent realistes, el desallotjament \u00e9s una part m\u00e9s de l’okupaci\u00f3 i considerem que el treball col\u00b7lectiu \u00e9s important per encarar-ho, reafirmant-nos en la impossibilitat de veure l’okupaci\u00f3 i el desallotjament com separats. Intentem aprofitar el conflicte que el sistema capitalista genera per visibilitzar les nostres idees i enfrontar-nos als seus aparells policials.<\/p>\n
De la mateixa forma que l’okupaci\u00f3 i el desallotjament van de la m\u00e0, creiem que l’okupaci\u00f3 i la resist\u00e8ncia tamb\u00e9 haurien d’anar unides. Les lluites necessiten una part ofensiva i una altra defensiva; una sense l’altra queden coixes. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de, potser, una q\u00fcesti\u00f3 estrat\u00e8gica, tamb\u00e9 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de no cedir tan f\u00e0cilment davant els enemics. Est\u00e0 clar que moltes vegades per molt que es resisteixi al final es duran a terme els desallotjaments, per\u00f2 al marge d’una defensa d’un espai en concret, \u00e9s una defensa d’idees que van m\u00e9s enll\u00e0 de quatre parets. El moment de la resist\u00e8ncia en si, ja t\u00e9 un valor, encara que ens acabin robant l’espai. De fet, creiem que la resist\u00e8ncia forma part de la identitat pol\u00edtica de l’espai i que \u00e9s necessari un posicionament clar des del primer moment de l’okupaci\u00f3. Aix\u00f2 permet veure l’afinitat real des de l’inici, preparar la resist\u00e8ncia amb temps perqu\u00e8 tot el treball no es condensi en unes poques setmanes i no se sobrepassin els l\u00edmits de cada une; per evitar aix\u00ed conflictes m\u00e9s grans en aquests moments de tensi\u00f3, i que \u00e9s quelcom que es reprodueix en molts espais.<\/p>\n
Per\u00f2 un moment de resist\u00e8ncia obre un ampli vano de possibilitats. Estem acostumades a sentir que totes les vies s\u00f3n legitimes per a defensar un espai okupat per\u00f2 algunes pr\u00e0ctiques es poden tornar en contra nostra. Hi ha moltes formes de resist\u00e8ncia, basant-se en diferents idees pr\u00e0ctiques o necessitats, per\u00f2 l’\u00fas d’eines del poder com vies institucionals, negociacions o els mitjans de comunicaci\u00f3 per a nosaltres \u00e9s una contradicci\u00f3; va en contra de l’autogesti\u00f3 i l’autonomia de les lluites. Creiem que l’autogesti\u00f3 suposa el no recon\u00e8ixer cap figura de mediaci\u00f3 i comptar \u00fanicament amb les relacions que hem generat arrel de les nostres idees, pr\u00e0ctiques i afinitats pol\u00edtiques, treballades en el temps o fruit de l’espontane\u00eftat de moments subversius. Posar-se en una posici\u00f3 de passivitat, buscar un di\u00e0leg amb la mateixa instituci\u00f3 que preten\u00edem atacar, rebaixar la conflictivitat i generar un discurs victimista trenquen amb les din\u00e0miques com el suport mutu, l’empoderament col\u00b7lectiu, l’enfrontament al poder, i el fet de percebre com a subjectes actius i aut\u00f2noms.<\/p>\n
Per una altra banda, aquests moments de conflictivitat permeten trencar amb els rols pacificadors que se\u2019ns imposen a les trans, bolleres i dones en la societat, a qui se\u2019ns ha negat all\u00f2 conflictiu, l\u2019autonomia, l\u2019agressivitat. Per aix\u00f2, una resist\u00e8ncia transfeminista \u00e9s una forma d\u2019atacar el patriarcat.<\/p>\n
RESIST\u00c8NCIA DE LA LLAMBORDA<\/p>\n
El juny del 2012 s’okup\u00e0 el CSOA La Llamborda. L’espai era un edifici d’obra nova propietat d’una immobili\u00e0ria en fallida, Immobili\u00e0ria Am\u00edlcar, S.A. L’okupaci\u00f3 sorg\u00ed de la necessitat de tenir un espai f\u00edsic al barri per a poder realitzar activitats socials i pol\u00edtiques i aprofitar per donar vivenda a companyes que decidiren okupar. Es va dividir l’espai en dos, els baixos serien la part de centre social, i el primer i segon pis seria l’espai de vivenda.<\/p>\n
Amb el pas del temps, aquesta mateixa divisi\u00f3 que hav\u00edem fet, va passar a ser tamb\u00e9 una divisi\u00f3 de la titularitat de l’immoble. Donats els deutes de la immobili\u00e0ria, l’edifici fou expropiat per un banc, i tenia dos processos d’execuci\u00f3 hipotec\u00e0ria diferents, per un costat els baixos (CSO) i per un altre els pisos (vivenda). El banc va posar en subhasta la part de vivenda, i aquesta fou absorbida per la SAREB, que tot seguit inici\u00e0 un proc\u00e9s legal per a desnonar a les okupants. I aquest proc\u00e9s legal va portar al primer intent de desallotjament amb data tancada. Mentrestant, l’espai seguia actiu. A part d’albergar a companyes a vivenda, en el centre social es feien activitats com teatre, dansa, jornades antipresons, biblioteca social, taller d’auto reparaci\u00f3 de bicicletes, local d’assaig, menjadors vegans, cinef\u00f2rums, assemblees internes i de col\u00b7lectius externs, etc.<\/p>\n
Arribem al primer intent de desallotjament el 10 de mar\u00e7 de 2015, en el qual es presentaren una comitiva judicial per desnonar el primer i segon pis. Se’ls va negar l’entrada amb una concentraci\u00f3 al carrer en defensa de l’espai i una resist\u00e8ncia dins de l’edifici. La comitiva fou expulsada i amena\u00e7aren de tornar m\u00e9s endavant amb un equip d’intervenci\u00f3 policial.<\/p>\n
Durant uns mesos, foren alternant dates obertes de dues setmanes, fins a tenir la darrera, la segona quinzena de juny. El 17 de juny van venir a desallotjar. Hi havia gent resistint tant a vivenda com al CSO. Gr\u00e0cies a les 6 hores de resist\u00e8ncia i la situaci\u00f3 espec\u00edfica de l’edifici, malgrat el gran dispositiu policial i les forces que empraren per entrar per totes les bandes a la casa, s’aconsegu\u00ed parar l’intent de desallotjament del CSO, tot i que desallotjaren la vivenda i tancar el seu acc\u00e9s. Les companyes encausades per la resist\u00e8ncia tindran el judici el proper 3 de febrer. S’aniran comunicant properes convocat\u00f2ries.<\/p>\n
Avui en dia la Llamborda segueix sent CSO i vivenda.
\nI tenim clar que aix\u00f2 va ser possible gr\u00e0cies a la resist\u00e8ncia.<\/p>\n
Sabem que tornaran i tornarem a resistir.<\/p>\n
Solidaritat amb les companyes que segueixen lluitant pels seus espais.<\/p>\n
MORT AL PATRIARCAT I VISCA L\u2019ANARQUIA<\/p>\n
tret d’indymedia: http:\/\/barcelona.indymedia.org\/newswire\/display\/510572\/index.php<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A LA MADERA, PUNTAL CSO La Llamborda Gener de 2017 El text que escrivim a continuaci\u00f3 sorgeix de la necessitat de prendre una posici\u00f3 pol\u00edtica al voltant de l’okupaci\u00f3 i l’intent de desallotjament del Centre Social la Llamborda, situat al …<\/p>\n