{"id":217,"date":"2018-04-07T02:49:47","date_gmt":"2018-04-07T02:49:47","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/saludconciencia\/?p=217"},"modified":"2020-12-30T20:09:57","modified_gmt":"2020-12-30T20:09:57","slug":"paternalisme-medicalitzacio-i-medicina-defensiva-en-el-model-biomedic-actual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/saludconciencia\/2018\/04\/07\/paternalisme-medicalitzacio-i-medicina-defensiva-en-el-model-biomedic-actual\/","title":{"rendered":"Paternalisme, medicalitzaci\u00f3 i medicina defensiva en el model biom\u00e8dic actual"},"content":{"rendered":"\n

Paternalisme, medicalitzaci\u00f3 i medicina defensiva en el model biom\u00e8dic actual<\/span><\/strong>. <\/h2>\n\n\n\n

Aquest article ha estat pensat per reflexionar sobre com actua el model biom\u00e8dic davant els nostres processos de salut. Fomenta que prenguem un paper actiu o escull una actitud paternalista que \u201ccensura\u201d informaci\u00f3 o nom\u00e9s posa sobre la taula la informaci\u00f3 que li interessa? S\u2019aborden les diferents problem\u00e0tiques des d\u2019una perspectiva bio-psicosocial, que recull la situaci\u00f3 f\u00edsica, emocional i els determinants de salut de la persona o d\u2019una manera biologista i fragmentada, que ens separa per \u00f2rgans i queda molt lluny de veure\u2019ns com \u201cun tot integrat\u201d?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

En el context d\u2019una societat capitalista i patriarcal, escrita i estudiada per homes blancs, heterosexuals i de classe mitjana-alta,<\/span><\/strong> la medicina i la ci\u00e8ncia han pres una direcci\u00f3 androc\u00e8ntrica i mercantilitzada, relegant a la dona a un segon pla i prenent-la com un \u201cobjecte amb finalitats reproductives\u201d en comptes de com un tot integrat, i deixant-la totalment exclosa dels processos de recerca, utilitzant la biologia per justificar la inferioritat de la dona i prenent la fisiologia masculina com a model de salut humana.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No creiem en un model de salut basat en el s\u00edmptoma, que no percebi a la persona des d\u2019una perspectiva integral, que no tingui en compte els determinants de salut<\/span><\/strong>: situaci\u00f3 econ\u00f2mica, laboral, la seva hist\u00f2ria vital o les seves relacions familiars i socials<\/strong>. Mai s\u2019ha tingut en compte les interaccions biol\u00f2giques, psicol\u00f2giques socials i mediambientals que es donen de forma diferencial en dones i en homes i com aix\u00f2 influeix en la forma d\u2019emmalaltir, prevenir i guarir de les dones.<\/p>\n\n\n\n

Existeixen condicionants relacionats amb el g\u00e8nere que incideixen en la salut de les dones i han estat oblidats: doble jornada, la productiva i reproductiva, que inclou les cures; la pressi\u00f3 est\u00e8tica, el masclisme <\/span><\/strong>que comporta situar a les dones en posici\u00f3 de subordinaci\u00f3, i un llarg etc\u00e8tera de m\u00faltiples viol\u00e8ncies (econ\u00f2mica, institucional, social\u2026).<\/p>\n\n\n\n

Creiem que la poblaci\u00f3 pot apoderar-se davant els seus processos de salut i exercir la llibertat i l\u2019autonomia pertinent <\/span><\/strong>per prendre un paper actiu en ella a trav\u00e9s de l\u2019autoconeixement. Aix\u00ed, estem parlant d\u2019un proc\u00e9s de re-apropiaci\u00f3 de la salut davant la \u201cexpropiaci\u00f3 de la salut\u201d <\/span><\/strong>que la ci\u00e8ncia (l\u2019objectivitat de la qual \u00e9s digna de q\u00fcestionar) i el sistema, han anat exercint sobre nosaltres mateixes. Per a aix\u00f2 hem de fomentar les xarxes de suport social i els entorns saludables.<\/p>\n\n\n\n

No creiem en les relacions de poder que<\/span> regeixen el sistema sanitari ni el paternalisme i les relacions de depend\u00e8ncia que genera<\/span>. <\/strong>En el nostre cas, dintre del treball que fem a \u00c0mbit Dona, a m\u00e9s del paternalisme i la medicina defensiva, ens trobem davant situacions de racisme <\/span><\/strong>que desapoderen a les dones, en concret, a les treballadores sexuals<\/span><\/strong>, imposant-les actuacions \u201cpreventives occidentals\u201d<\/strong> que no contemplen la seva cultura, la seva autonomia i censuren la seva capacitat de decisi\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des de l\u2019inici del nostre cicle vital, estem m\u00e9s exposades a caure en mans de la medicalitzaci\u00f3 i patologitzaci\u00f3, <\/span><\/strong>sobretot dels processos \u201cno reproductius\u201d com s\u00f3n la menstruaci\u00f3 i la menopausa<\/strong>. En la inf\u00e0ncia ja estem exposades a un devessall d\u2019informaci\u00f3 i aprenentatges que ens condicionar\u00e0 a l\u2019hora de desenvolupar-nos com a persones durant la resta de les nostres vides: les conductes \u201cfemenines, de senyoreta\u201d, els models de bellesa de consum i el model de relacionar-se i competir amb el \u201centorn femen\u00ed\u201d<\/span><\/strong>, on cal destacar el model de el \u201camor rom\u00e0ntic\u201d <\/strong>que ens allunya de la sororitat <\/strong>que tant podria beneficiar-nos.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aix\u00ed, despr\u00e9s d\u2019aquest condicionament informatiu rebut durant la inf\u00e0ncia, la medicalitzaci\u00f3 i la ind\u00fastria farmac\u00e8utica (que tamb\u00e9 s\u2019encarrega dels cosm\u00e8tics i la perpetuaci\u00f3 dels models de bellesa) es frega les mans amb les dones adolescents: el major risc de tenir trastorns de conducta aliment\u00e0ria, com la bul\u00edmia i l\u2019anor\u00e8xia, o altres etiquetes de salut mental; la anticoncepci\u00f3, normalment hormonal, en la qual poques vegades es posen sobre la taula el balan\u00e7 entre riscos-beneficis i els efectes secundaris a curt, mitj\u00e0 i llarg termini. <\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta actitud de \u201ccensurar informaci\u00f3\u201d, es limita l\u2019autonomia i la capacitat de decisi\u00f3 de les dones davant el seu cicle vital i la seva fertilitat<\/span><\/strong>, <\/span>ja <\/span>que moltes vegades, no tenim la consci\u00e8ncia ni el temps per a l\u2019autoconeixement i tampoc es posen sobre la taula totes les opcions existents davant aix\u00f2.<\/span><\/strong><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Poques vegades les dones que acudeixen a consulta per c\u00e0ndides de repetici\u00f3, cefalees, dist\u00edmia o n\u00e0usees ho associen amb els anticonceptius hormonals.<\/strong> D\u2019aquesta manera, els anticonceptius hormonals s\u00f3n imposats subtilment en les consultes de ginecologia, on abunden els i les visitadores farmac\u00e8utiques, per promocionar i vendre els seus productes.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, i tamb\u00e9 en aquesta etapa tan primerenca, convivim amb la nova tend\u00e8ncia a la prevenci\u00f3 del c\u00e0ncer de coll de l\u2019\u00fater mitjan\u00e7ant la vacuna contra el VPH,<\/span><\/strong> vacuna \u201cobligat\u00f2ria\u201d en les adolescents dones exclusivament, quan \u00e9s el g\u00e8nere mascul\u00ed qui ho transmet<\/strong> i existint altres mecanismes preventius.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019opressi\u00f3 social que sofrim pel fet de ser dones condiciona la nostra salut mental tamb\u00e9 en la maduresa. Segons van passant els anys i ens anem allunyant del model de bellesa, la ind\u00fastria farmac\u00e8utica ens va oferint nous productes per \u201cmillorar el nostre benestar\u201d<\/span><\/strong>. Les pastilles aprimament <\/strong>s\u00f3n un exemple d\u2019aix\u00f2. Solen ser majorment utilitzades per dones sense tenir en compte els riscos per a la salut que comporten. La majoria d\u2019elles han hagut de ser retirades del mercat molts anys despr\u00e9s, quan han sortit a la llum els efectes secundaris que generen. Aquests efectes secundaris van ser ocultats pels laboratoris que les fabricaven amb el consentiment de la FDA (Food and Drugs Administration),<\/strong> fins que aquests van ser tan evidents i perseguits que no van poder ocultar-ho m\u00e9s. M\u00e9s de 45.000 dones van ser afectades per hipertensi\u00f3 pulmonar i valvulopat\u00edas i els seus efectes secundaris es van ocultar durant m\u00e9s de 10 anys.<\/span><\/strong> Whyet, el laboratori, va ser recolzat per l\u2019ag\u00e8ncia reguladora dels medicaments (entitat p\u00fablica)<\/span><\/strong>, gr\u00e0cies al seu cooperativisme amb la ind\u00fastria tant farmac\u00e8utica com a aliment\u00e0ria (sector privat), lluny de plantejar-se pol\u00edtiques de salut p\u00fablica q promoguin uns estils de vida saludables.<\/p>\n\n\n\n

La majoria de les etiquetes psiqui\u00e0triques recauen m\u00e9s sobre el g\u00e8nere femen\u00ed. La tend\u00e8ncia a la \u201cmedicalitzaci\u00f3 de la normalitat\u201d <\/span><\/strong>est\u00e0 augmentant a passos engegantits.<\/p>\n\n\n\n

Es medicalitzen els processos vitals normals cada vegada que es produeixen canvis que ens obliguen a sortir de la nostra zona de confort, com si de malalties es tract\u00e9s, en comptes de generar unes bones xarxes de suport mutu promotores de salut que, sobretot, ens serveixin com a amortidor emocional.<\/span><\/strong><\/p>

<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La prevalen\u00e7a d\u2019etiquetes de salut mental com a ansietat i depressi\u00f3 \u00e9s major en dones, b\u00e9 per la tend\u00e8ncia dels professionals sanitaris al sobre diagn\u00f2stic<\/em> femen\u00ed o infra diagn\u00f2stic<\/em> mascul\u00ed d\u2019aquests malestars<\/span><\/strong>; o b\u00e9 perqu\u00e8 les dones, culturalment, tenen m\u00e9s tend\u00e8ncia a expressar les emocions que els homes, a preocupar-se m\u00e9s sobre els processos de salut i \u201ch\u00edper-freq\u00fcentar\u201d<\/em> m\u00e9s els centres sanitaris. En aquesta etapa, tamb\u00e9 podem abastar la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica i la medicalitzaci\u00f3 de l\u2019embar\u00e0s<\/span><\/strong>, com si d\u2019un proc\u00e9s de \u201cmalaltia\u201d es tract\u00e9s. Segons anem entrant en la maduresa, la medicalitzaci\u00f3 va \u201cin crescendo\u201d, ara ser\u00e0 el moment de ens medicalitzen pel climateri i la menopausa mitjan\u00e7ant la ter\u00e0pia hormonal substitutiva<\/span><\/strong>, obviant, de nou, que aquesta suposa un factor de risc per al c\u00e0ncer de mama i els infarts de miocardi i sabent que no s\u2019ha demostrat cap benefici amb ella, igual que amb altres patologies de major prevalen\u00e7a en dones, com l\u2019osteoporosi o el colesterol, el tractament farmacol\u00f2gic del qual cada vegada est\u00e0 m\u00e9s desvalorada cient\u00edficament.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, estem parlant d\u2019un model biom\u00e8dic que ha estat modelat i configurat per i per a homes al llarg de la hist\u00f2ria<\/span><\/strong>, en la qual la dona ha quedat, de nou, invisibilitzada i oprimida per la seva condici\u00f3 de g\u00e8nere. <\/p>\n\n\n\n

Creiem important la necessitat de gestar un model de salut basat en les necessitats reals de cadascuna de nosaltres i del conjunt que formem.<\/strong> Construir entorns que fomentin la salut <\/span><\/strong>hauria de ser el model ideal de la promoci\u00f3 de salut i ens allunyaria de la medicina defensiva a la qual estem sotmeses, i m\u00e9s encara sent dones. Si a m\u00e9s de ser dona, ets analfabeta i sense recursos econ\u00f2mics, el risc de perdre l\u2019autonomia i de caure en la medicalitzaci\u00f3 i la medicina defensiva es multiplica a nivells exponencials.<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"
2015. La Paz. Bolivia. En el local de Mujeres Creando<\/a> con Alba Parrado, de Mirada Tribal. <\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Bibliografia.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Medicamentos que matan y crimen organizado. Peter C. Gotzsche. Fundador de la Cochrane.<\/a><\/p>\n\n\n\n

La meitat invisible. Como la visi\u00f3n androc\u00e9ntrica de la medicina ha invisibilizado a las mujeres a lo largo de la historia. Laia Lle\u00f3 Godall.<\/a><\/p>\n\n\n\n

\u00bfSabemos qu\u00e9 es la salud comunitaria? Alba Cabellos y Alba Campos. Comunidad Semfyc. <\/a><\/p>\n\n\n\n

Cicle de Salut de les dones. Una experiencia de autogesti\u00f3n de la salut a Sant Andreu del Palomar. Col\u00b7lectiu d\u2019autogesti\u00f3 de la salut Salut entre totxs.<\/a><\/p>\n\n\n\n

La expropiaci\u00f3n de la salut. <\/a><\/p>\n\n\n\n

Participaci\u00f3n comunitaria: necesidad, excusa o estrategia? O de qu\u00e9 hablamos cuando hablamos de participaci\u00f3n comunitaria. Cad. Sa\u00fade P\u00fablica [online]. 1994, vol.10, n.1, pp.111-122. <\/a><\/p>\n\n\n\n

Medicalizaci\u00f3n de la vida en la consulta. \u00bfHacia d\u00f3nde caminamos? Cercedo  P\u00e9rez Mj, Tovar Bobo M,  Rozadilla Arias A<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Este texto fue escrito en Abril de 2018, mientras trabajaba en Ambit Dona<\/a>. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Si necesitas contactar conmigo:<\/p>\n\n\n\n

Tel\u00e9fono: 658115781<\/strong><\/p>\n\n\n\n