![\"DIfusi\u00f3](\"https:\/\/blogs.sindominio.net\/cinetika\/files\/2016\/10\/difusic3b3-ninguno-2-lola-lasurt.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ninguno<\/strong><\/em> \u00e9s una intervenci\u00f3 que gira a l\u2019entorn de la recuperaci\u00f3 de tres pintades relacionades amb la mort de Cipriano Martos Jim\u00e9nez, detingut el mes d\u2019agost de 1973 a Reus, acusat de distribuir propaganda subversiva del FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota). Del mes de setembre del mateix any data un certificat de defunci\u00f3 que al\u00b7lega \u201chemorr\u00e1gia interna\u201d, l\u2019eufemisme que es va fer servir durant la dictadura per encobrir les execucions. Cipriano va ser sotm\u00e8s a interrogatoris a la caserna de la Gu\u00e0rdia Civil de Reus i dut al Hospital Sant Joan de la mateixa ciutat despr\u00e9s d’haver ingerit una corrosiva combinaci\u00f3 d’\u00e0cid sulf\u00faric i gasolina. Va ser enterrat a la fosa com\u00fa del cementiri de Reus sense ser atorgat a la seva fam\u00edlia el dret de veure’l per \u00faltim cop.<\/p>\n Cipriano, natural de Granada, va treballar a les mines de Teruel, despr\u00e9s a les f\u00e0briques de Sabadell i Terrassa i, finalment, d’encofrador a Barcelona i a Reus, on tamb\u00e9 va viure. Oposat al r\u00e8gim, inicia la seva milit\u00e0ncia dins del PCE als 23 anys.<\/p>\n Antonio Martos, germ\u00e0 de Cipriano, el passat 2014 va iniciar un proc\u00e9s judicial a la ciutat de Buenos Aires, recolzat per la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme sorgida el 2010, amb la intenci\u00f3 de sol\u00b7licitar la documentaci\u00f3 que Espanya li denega consultar en compliment de la legislaci\u00f3 vigent vinculada a la Llei d’Amnistia signada l’any 1977.<\/p>\n Ninguno<\/em> vol dur a terme una investigaci\u00f3 paral\u00b7lela del cas a trav\u00e9s de les 3 pintades que s’hi relacionen, les quals ja no existeixen actualment, a partir d’entrevistes a persones que van viure aquests successos i que encara les poden descriure i aclarir-ne les circumstancies.<\/p>\n La primera pintada \u00e9s la que va servir de detonant per a la detenci\u00f3 de Martos: una pintada de m\u00e9s de trenta metres de llarg que es va realitzar el juliol de 1973 a una de les sortides de la ciutat de Reus i en l\u2019elaboraci\u00f3 de la qual presumptament ell mateix va col\u00b7laborar. En aquesta es podia llegir \u201cNi Franco, ni Rey, ni Yankis. Rep\u00fablica Popular y Federativa. FRAP\u201d<\/em> i \u201cAbajo la monarqu\u00eda del pelele Juan Carlos\u201d<\/em>.<\/p>\n La segona pintada correspon a l’aspecte de la fa\u00e7ana del consolat espanyol a Hendaya dies despr\u00e9s de l’assassinat i de no haver estat anunciat el cas en cap mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 espanyol. El consolat va ser atacat amb ampolles de pintura vermella i pintades de \u00a1Asesinos!<\/em> i \u00a1Muerte al fascismo!<\/em>.<\/p>\n La tercera pintada \u00e9s el mural que els companys de Cipriano van realitzar a Reus en motiu del 10\u00e8 aniversari de la seva mort, la qual inclo\u00efa el dibuix d\u2019una placa amb la que batejaven l\u2019espai com a \u201cPlaza Cipriano Martos\u201d i un fragment de la can\u00e7\u00f3 que la Uni\u00f3n Popular de Artistas li va dedicar al morir.<\/p>\n Ninguno<\/strong><\/em> investiga el cas de la mort de Martos per mitj\u00e0 de resseguir els usos revolucionaris que ha tingut un mitj\u00e0 art\u00edstic com \u00e9s la pintura. Amb la seva recreaci\u00f3 a espais urbans, es brinda a les entitats que actualment vetllen el cas i als seus companys la possibilitat de rememorar p\u00fablicament a Martos, alhora que reflexionar a l\u2019entorn les dificultats que poden existir avui en dia per introduir certs missatges a l\u2019esfera p\u00fablica i el potencial subversiu que encara hi poden tenir quaranta anys despr\u00e9s de la mort del dictador. En aquest sentit, amb el projecte es convidar\u00e0 als implicats a cercar mesures i pensar en possibles reinterpretacions de les pintures per tal de fer possible la seva recreaci\u00f3 com a forma de commemoraci\u00f3.<\/p>\n Ninguno<\/strong><\/em> \u00e9s un projecte que s\u2019emmarca dins un treball de documentaci\u00f3 i recreaci\u00f3 de murals pict\u00f2rics realitzats a l\u2019espai urb\u00e0 durant l\u2019\u00e8poca de la transici\u00f3 espanyola que estic desenvolupant a llarg termini. Consisteix en convidar a diferents agents socials actuals a recrear murals realitzats durant el qu\u00e8, en retrospectiva, es veu com un moment de major optimisme pol\u00edtic. La possibilitat de la repetici\u00f3 posa de manifest les continu\u00eftats i les difer\u00e8ncies que s\u2019estableixen entre els dos per\u00edodes, aix\u00ed com amb el di\u00e0leg que es genera amb agents de l\u2019actualitat tamb\u00e9 es sotmeten els murals a eventuals reinterpretacions i actualitzacions.<\/p>\n L’any 1978, l’escriptor Miguel Bu\u00f1uel va escriure un relat basat en les circumstancies de la mort de Cipriano Martos i en la re-creaci\u00f3 textual de les seves converses amb la gu\u00e0rdia civil mentre el torturaven, on apareix escrit repetidament: – \u00bfNombres? – \u00a1Ninguno!<\/strong><\/em>.<\/p>\n Presentaci\u00f3 del film Ninguno, sobre el cas del militant comunista assassinat. Ninguno \u00e9s una intervenci\u00f3 que gira a l\u2019entorn de la recuperaci\u00f3 de tres pintades relacionades amb la mort de Cipriano Martos Jim\u00e9nez, detingut el mes d\u2019agost de 1973 a Reus, acusat de distribuir propaganda subversiva del FRAP (Frente Revolucionario […]<\/a><\/p>\n<\/div>","protected":false},"author":261,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-958","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/958","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/users\/261"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=958"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/958\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"cipriano.jpg\"](\"https:\/\/blogs.sindominio.net\/cinetika\/files\/2016\/10\/cipriano.jpg\")
<\/p>\n![\"mural.jpg\"](\"https:\/\/blogs.sindominio.net\/cinetika\/files\/2016\/10\/mural.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"