{"id":3509,"date":"2017-12-16T17:36:36","date_gmt":"2017-12-16T17:36:36","guid":{"rendered":"https:\/\/lacinetika.wordpress.com\/?p=3509"},"modified":"2017-12-16T17:36:36","modified_gmt":"2017-12-16T17:36:36","slug":"21-12-cinema-operacion-ogro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/2017\/12\/16\/21-12-cinema-operacion-ogro\/","title":{"rendered":"21\/12 Cinema: \u00abOperaci\u00f3n Ogro\u00bb"},"content":{"rendered":"

Dijous 21 de desembre a les 20h projectem la pel\u00b7l\u00edcula Operaci\u00f3n Ogro<\/strong><\/em> (1979) del director Gillo Pontecorvo. El film reconstrueix la preparaci\u00f3 i execuci\u00f3 de l’atemptat contra Carrero Blanco, segons el testimoni dels seus protagonistes recollit al llibre<\/a> d’Eva Forest amb aquest mateix t\u00edtol. Una acci\u00f3 que va fer trontollar la dictadura i va commocionar tota l’oposici\u00f3 antifranquista. Entrada lliure.<\/h3>\n

Va ser precisament dijous 20 de desembre de 1973 que es produ\u00efa l’execuci\u00f3 de l’almirall Carrero Blanco a mans de l’organitzaci\u00f3 armada ETA. Feia temps que havien caigut els darrers grups guerrillers anarquistes i comunistes. La llarga repressi\u00f3 contra tota dissid\u00e8ncia havia dut a centenars de milers de persones a la mort o a la pres\u00f3, i no s’aturava. Tampoc tenia fre, per\u00f2, l’\u00e0nsia de llibertat d’una bona part de la poblaci\u00f3 i aix\u00ed les generacions m\u00e9s joves tornaven a organitzar-se.<\/strong><\/p>\n

Les corrents de l’autonomia obrera que encenien Europa trobaven una r\u00e8plica a l’Estat espanyol, tal com les experi\u00e8ncies revolucion\u00e0ries del mal anomenat tercer m\u00f3n<\/em> obrien noves esperances. La classe treballadora ib\u00e8rica arrencava el bull en aquells anys dins un franquisme agonitzant que maldava per contenir la pressi\u00f3. Els partits tradicionals a la clandestinitat tractaven de controlar i conduir la situaci\u00f3 en espera d’encap\u00e7alar una obertura del r\u00e8gim que no arribava. En aquest context, el moviment independentista basc anava deixant enrere un passat m\u00e9s aviat burg\u00e9s i conservador per identificar-se amb les idees socialistes revolucion\u00e0ries d’alliberament nacional.<\/p>\n

\"3352725423_e24845f37a_b\"<\/p>\n

Per la seva banda, el dictador Franco, envellit i pre-senil, amo\u00efnat per la seva successi\u00f3 i la continu\u00eftat del r\u00e8gim, atorga la presid\u00e8ncia del govern al seu home de confian\u00e7a Luis Carrero Blanco el 1973. L’almirall, que l’acompanya estretament des de 1941, \u00e9s vist per tothom com l’encarnaci\u00f3 de l’esperit m\u00e9s reaccionari per\u00f2 ha sabut neutralitzar les tensions internes del franquisme. En concret Opus Dei i Falange pressionen en direccions contr\u00e0ries, si b\u00e9 continuistes. Carrero, que \u00e9s membre de totes dues faccions, imposa una visi\u00f3 f\u00e8rria d’un Estat que poc a poc es veu necessitat d’obrir-se a Europa.<\/p>\n

Ell aconsella a Franco el 1969 el proc\u00e8s de restauraci\u00f3 mon\u00e0rquica en la figura de Juan Carlos de Borb\u00f3n, com a garant de la superviv\u00e8ncia del Movimiento Nacional. En tot cas, una vegada anomenat president, espera mantenir-se al poder a la mort del cabdill deixant el monarca com un pelele<\/em>, tal com l’anomena.<\/p>\n

Ferotge anticomunista i ultracat\u00f2lic, ratllant en la conspiranoia, els dies previs a la seva mort Carrero mantenia converses amb Henry Kissinger sobre els perills subversius que enfrontava Europa i sobre la renovaci\u00f3 de les bases militars americanes en territori espanyol. Espanya continuava sent a ulls dels Estats Units un aliat estrat\u00e8gic important.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, la mort de l’Ogro<\/em> el 20 de desembre de 1973 a mans del comando Txikia d’ETA \u00e9s reivindicada per l’organitzaci\u00f3 com un avan\u00e7 d’ordre fonamental en la lluita contra l’opressi\u00f3 nacional i pel socialisme a Euskadi i per la llibertat de tots els explotats i oprimits de l’Estat espanyol<\/em>.<\/p>\n

\"hoyo-carrero-blanco-644x362\"<\/p>\n

\u00abHoy los trabajadores y todo el pueblo de Euskadi, de Espa\u00f1a, de Catalunya y de Galiza, todos los dem\u00f3cratas, revolucionarios y antifascistas del mundo entero nos encontramos liberados de un importante enemigo. La lucha contin\u00faa.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

L’impacte que aquesta acci\u00f3 va tenir a la societat i en els fonaments de la dictadura \u00e9s evident. Franco, com ell mateix diria al seu ajudant l’endem\u00e0, veia \u00abtallat l’\u00faltim fil que m’unia al m\u00f3n\u00bb. Algunes persones patien per la possible intensificaci\u00f3 de la repressi\u00f3 per\u00f2 la majoria sabia que el r\u00e8gim havia tremolat, comprovaven la seva vulnerabilitat i ho celebraven. ETA era vista amb ulls ben diferents als d’ara i encara no havia optat pels camins que prendria m\u00e9s endavant, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n

En Gillo Pontecorvo ja insinua a la pel\u00b7l\u00edcula les diverg\u00e8ncies que enfrontar\u00e0 la milit\u00e0ncia independentista basca anys despr\u00e9s. L’anomenada transici\u00f3 espanyola<\/em> en proc\u00e9s genera fortes contradiccions dins els moviments revolucionaris i deixa, a m\u00e9s, moltes persones pel cam\u00ed. Entre elles hi haur\u00e0 Jos\u00e9 Miguel Be\u00f1ar\u00e1n, Argala<\/em>, un dels m\u00e0xims responsables de la mort de Carrero, que seria assassinat en venjan\u00e7a per militars i mercenaris del Batall\u00f3n Vasco Espa\u00f1ol el 21 de desembre de 1978.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"ogro<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dijous 21 de desembre a les 20h projectem la pel\u00b7l\u00edcula Operaci\u00f3n Ogro (1979) del director Gillo Pontecorvo. El film reconstrueix la preparaci\u00f3 i execuci\u00f3 de l’atemptat contra Carrero Blanco, segons el testimoni dels seus protagonistes recollit al llibre d’Eva Forest amb aquest mateix t\u00edtol. Una acci\u00f3 que va fer trontollar […]<\/a><\/p>\n<\/div>","protected":false},"author":261,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3509","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3509","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/users\/261"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3509"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3509\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}