{"id":10657,"date":"2022-02-13T11:07:33","date_gmt":"2022-02-13T11:07:33","guid":{"rendered":"https:\/\/lacinetika.wordpress.com\/?p=10657"},"modified":"2022-02-13T11:07:33","modified_gmt":"2022-02-13T11:07:33","slug":"teoria-incertidumbre-presenta-al-mes-de-marc-minicicle-sobre-genere-i-creacio-experimental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/2022\/02\/13\/teoria-incertidumbre-presenta-al-mes-de-marc-minicicle-sobre-genere-i-creacio-experimental\/","title":{"rendered":"Teor\u00eda Incertidumbre presenta: al mes de mar\u00e7, Minicicle sobre g\u00e8nere i creaci\u00f3 experimental"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Per al mes de mar\u00e7 tenim aquestes dues propostes dins d’un minicicle en el que totes les realitzacions s\u00f3n creacions de persones socialment reconegudes com a dones.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Dimarts 01\/03\/22 a les 19:15h<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00fasica en viu amb visuals<\/strong> (45 min aprox)
Guerra Fr\u00eda<\/strong> (m\u00fasica en viu) amb part de la pel.l\u00edcula L’honor perdut de Katharina Blum (Dir: Margarethe VonTrotta)<\/p>\n\n\n\n

Guerra<\/strong> Fr\u00eda<\/strong> \u00e9s el projecto en solitari de Laura Del Vecchio que va tenir el seu origen l’estiu de 2018 i fins avui ha editat un casete amb segell brasiler Meia Vida i un LP digital con D\u00ea o Fora, segell barcelon\u00e8s i Corona Records, segell de Buenos Aires, Argentina. \u00abGuerra Freda\u00bb t\u00e9 les seves arrels a les escenes DIY i punk, les fundacions de les quals s’estableixen en la m\u00fasica inepta per\u00f2 visceral. En els \u00faltims anys ha anat evolucionant musicalment, fusionant instruments anal\u00f2gics amb la bateria repetitiva propia del dub i del techno. Les lletres estan carregades de contingut pol\u00edtic, on Laura troba l’espai per poder expresar el que sent en un m\u00f3n despullat pel capitalisme tard\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Margarethe Von Trotta <\/strong>\u00e9s una directora alemanya que utilitza el cinema como una eina per fer una revisi\u00f3 hist\u00f2rica de la seva generaci\u00f3 a trav\u00e9s d’una mirada \u00abentre bambalines\u00bb. La majoria de les seves pel.l\u00edcules, entre elles \u00abLes Germanes Alemanyes\u00bb (1981) i \u00abHannah Arendt\u00bb (2012), perceben la realitat alemanya del segle XX i posa \u00e9mfasi en els movimients de les brigadas militantes dels anys 70, barrejant la narraci\u00f3 amb perspectivas cronol\u00f2giques i de ficci\u00f3, sota una deriva \u00e9tica i els seus esdevenirs.<\/p>\n\n\n\n

Documental <\/strong>(82 min)
Sisters with Transistors <\/strong>(2020) Dir: Lisa Rovner 82 min<\/p>\n\n\n\n

Homenatge a algunes pioneres de la m\u00fasica electr\u00f2nica, desde les que concebien els sons del futuro als laboratoris de la BBC (Delia Derbyshire, Daphne Oram) fins les que van brillar als 70 (Laurie Spiegel, Suzanne Ciani), narrat per Laurie Anderson. (Aparici\u00f3n de Clara Rockmore, Daphne Oram, Bebe Barron, Pauline Oliveros, Delia Derbyshire, Maryanne Amacher, Eliane Radigue, Suzanne Ciani, Laurie Spiegel).<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Dimarts 29\/03\/22 a les 19:45h<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00fasica en viu amb visuals i projecci\u00f3 de material f\u00edlmic i curtmetratges.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00fasica en viu amb visuals <\/strong>(35 min aprox)<\/p>\n\n\n\n

Emotional Pussy<\/strong> (spoken word\/performance) amb videos realizats per Sadie Benning.<\/p>\n\n\n\n

Emotional Pussy <\/strong>no \u00e9s un projecte, \u00e9s potser un canal de blojos aleatoris, tampoc \u00e9s un resultat, sin\u00f2 una via a trav\u00e9s de la qual s’expressa i es redefineix, de forma intermitent i capritxosa, aquella paraula sagrada que, des de la devoci\u00f3 mos defineix: NO. Reciclams aix\u00ed, el volc\u00e0 en erupci\u00f3 que el nostre cor alberga i amb tots aquests NO podr\u00e0s, aix\u00f2 NO \u00e9s per a tu, que tenim gravats amb foc, construim l’imperi d’un NO que rebutja, respon i acudeix en la nostra defensa i protecci\u00f3. Emotional Pussy es configura, llavors, com un manifest en construcci\u00f3, capa\u00e7 de desfer-se i reconstruir-se a base d’assalts, crits, poesia, desig, que al seu torn es manifesten des del rebuig, la frustraci\u00f3, la dismorfia, el plaer, la neurosi, l’amor i un inmens, palpitant, NO.<\/p>\n\n\n\n

La carrera de Sadie Benning<\/strong> va comen\u00e7ar comenz\u00f3 als 15 anys, cuando el seu pare li va regalar per Nadal una videocamara de juguet Fisher-Price PXL 2000. Benning recorda: \u201cVaig pensar: \u2018Aix\u00f2 \u00e9s una merda. \u00c9s en blanc i negre. \u00c9s per a nens\u2019. M’havia dit que m’anava a portar una sorpresa. Esperava una videocamara\u201d. Amb reminisc\u00e8ncies de les entrades del seu diari i filmacions principalment al seu dormitori, els videos que Benning va crear amb la PXL 2000 s\u00f3n una finestra al seu m\u00f3n adolescent a Milwaukee. L’artista reconeix: \u201cVaig comen\u00e7ar en part perqu\u00e8 necessitava imatges diferents i mai vaig voler esperar a que alguna les fes per mi\u201d. De sobte, Benning es va convirtir en la pionera d’un nou g\u00e8nere cinematogr\u00e0fic que es va popularitzar r\u00e0pidament: Pixelvisi\u00f3, nom que va definir aquests videos per la seva qualitat plana i pixelada. A Jollies (1990), quan descriu experi\u00e8ncies sexuals i rom\u00e0ntiques passades, Benning relata el cam\u00ed que la va portar a adonar-se de que \u201cera tan estranya como si pot ser\u201d. Tot i l’atenci\u00f3 que van rebre aquestes pel.l\u00edcules, Benning assenyala que questes obras es van desenvolupar en un moment en el que encara no se comprenia en la seva complexitat la identitat transg\u00e8nere i no binaria amb la que ella s’identifica.<\/p>\n\n\n\n

Projecci\u00f3 de material f\u00edlmic i curtemtratges <\/strong>(45 min aprox)<\/p>\n\n\n\n

–German Song<\/strong> (5:50 min) Dir: Sadie Benning (originalment en 8mm, blanc i negre, videoclip de la banda Come) (1995)<\/p>\n\n\n\n

–The Judy Spots<\/strong> (12:50 min) Dir: Sadie Benning (originalment en Betacam, blanc i negre, i color, 5 spots) (1995) *<\/p>\n\n\n\n

–My Name Is Oona<\/strong> (9:18 min) Dir; Gunvor Nelson (originalment en 16mm, blanc i negre, curtmetratge experimental) (1969) (protagonitzada per la seva propia filla)<\/p>\n\n\n\n

–Moons Poo<\/strong>l (15 min) Dir; Gunvor Nelson (originalment en 16mm, color, cortometraje experimental) (1973)<\/p>\n\n\n\n

*Sobre The Judy Spots (1995): cinc videos curts presentan a Judy, una titella de papel max\u00e8 que reflexiona sobre la seva posici\u00f3 a la societat. Igual que la Judy, del fam\u00f3s d\u00fao de titelles Punch i Judy, la Judy de Benning sembla experimentar el m\u00f3n desde l’exterior, deixant que li succeeixin coses en lloc de fer que succeeixin al seu voltant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per al mes de mar\u00e7 tenim aquestes dues propostes dins d’un minicicle en el que totes les realitzacions s\u00f3n creacions de persones socialment reconegudes com a dones. Dimarts 01\/03\/22 a les 19:15h M\u00fasica en viu amb visuals (45 min aprox)Guerra Fr\u00eda (m\u00fasica en viu) amb part de la pel.l\u00edcula L’honor […]<\/a><\/p>\n<\/div>","protected":false},"author":261,"featured_media":10662,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-10657","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-projectes"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/files\/2022\/02\/miniciclo-genero-y-creacion-experimental-1-scaled.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10657","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/users\/261"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10657"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10657\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10662"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10657"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10657"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/lacinetika\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10657"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}