{"id":605,"date":"2025-09-23T21:09:13","date_gmt":"2025-09-23T19:09:13","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/?p=605"},"modified":"2025-09-23T21:09:20","modified_gmt":"2025-09-23T19:09:20","slug":"organitzat-avui-o-mor-a-les-seves-guerres-dema-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/2025\/09\/23\/organitzat-avui-o-mor-a-les-seves-guerres-dema-2\/","title":{"rendered":"Organitza\u2019t avui o mor a les seves guerres dem\u00e0"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El 6 de mar\u00e7 de 2025 els 27 pa\u00efsos membres de la Uni\u00f3 Europea van aprovar un pla de finan\u00e7ament per a \u201crearmar Europa<\/strong>\u201d. Segons la versi\u00f3 oficial, el gir cap a una economia bel\u00b7licista est\u00e0 motivat per la \u201creordenaci\u00f3 del taulell geopol\u00edtic\u201d i la creixent necessitat europea de ser \u201cautosuficients\u201d en l\u2019\u00e0mbit militar. La desaparici\u00f3 dels EEUU com a superpot\u00e8ncia protectora i la creixent por a un atac de l\u2019estat rus es citen cont\u00ednuament com als precursors d\u2019aquestes pol\u00edtiques. \u00c9s a dir, davant aquest nou panorama geopol\u00edtic els estats membres de la Uni\u00f3 Europea veuen necessari aprofundir la seva capacitat de col\u00b7laboraci\u00f3 en el pl\u00e0nol militar per a \u201cdissuadir\u201d possibles atacs<\/strong>. Atacs contra qui? Atacs motivats per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

En aquest context i a nivell internacional les institucions estatals es presenten com a defensores d\u2019uns suposats interessos nacionals<\/strong> mentre la classe desposse\u00efda observa impotent, com a mera espectadora, un context canviant que escapa del seu control i que fa perillar la seva superviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, quins interessos defensen aquestes pol\u00edtiques de rearmament?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El context econ\u00f2mic neoliberal de les \u00faltimes d\u00e8cades ha propiciat que l\u2019estat i el capital conformin a dia d\u2019avui una massa indistingible on la cerca del benefici comercial a curt termini es prioritza per sobre de tot<\/strong>. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, a l\u2019actualitat, el gruix de la poblaci\u00f3 est\u00e0 patint diverses crisis de forma simult\u00e0nia sense expectativa de millora a la vista.<\/p>\n\n\n\n

Observant el funcionament de les institucions p\u00fabliques davant diferents focus de tensi\u00f3 social podem fer-nos una idea sobre quins interessos representen i defensen realment<\/strong>. D\u2019aquesta manera, podem fixar-nos en alguns exemples que ens permetin saber quins objectius i efectes sist\u00e8mics tenen les pol\u00edtiques estatals<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019habitatge<\/em><\/p>\n\n\n\n

Tota persona necessita un habitatge en condicions per al correcte desenvolupament de la seva vida. Tot i aix\u00ed, la defensa incessant de la propietat privada d\u2019una minoria benestant ha convertit l\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne en una quimera. Actualment, els salaris s\u2019estanquen mentre els lloguers pugen sense control. L\u2019inter\u00e8s que defensa l\u2019estat \u00e9s en aquest cas l\u2019obtenci\u00f3 de benefici per part dels fons d\u2019inversi\u00f3 i propietaris. D\u2019aquesta forma, l\u2019habitatge s\u2019ent\u00e9n com a un b\u00e9 de mercat i no una necessitat b\u00e0sica per a la vida<\/strong>. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019estat expulsa a les ve\u00efnes dels seus barris, negant l\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne i impulsant la maquin\u00e0ria capitalista, concentrant cada cop m\u00e9s poder en un nombre molt redu\u00eft de persones prenent-ho a la classe desposse\u00efda en el seu conjunt.<\/p>\n\n\n\n

El clima<\/em><\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 dep\u00e8n inexorablement de l\u2019entorn natural gr\u00e0cies al qual subsisteix. No obstant aix\u00f2, el deteriorament dels ecosistemes \u00e9s cada cop major com a resultat directe de l\u2019incessant desenvolupament industrial sobre la nostra terra. Els efectes devastadors clim\u00e0tics i ecol\u00f2gics s\u00f3n cada cop m\u00e9s evidents i violents. Els poders econ\u00f2mics han dissenyat i perfeccionat durant d\u00e8cades un sistema productiu profundament dependent de la crema de combustibles f\u00f2ssils<\/strong>. Tot i saber els perills que implica impulsar de forma descontrolada el desenvolupament industrial dins del sistema tecnocapitalista, les institucions estatals de cada naci\u00f3 segueixen endavant impulsades per la din\u00e0mica competitiva del sistema econ\u00f2mic imperant. De nou, l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019un benefici mercantil est\u00e0 per sobre del sosteniment i lliure desenvolupament de la vida.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estatus-quo geopol\u00edtic<\/em><\/p>\n\n\n\n

En analitzar el car\u00e0cter colonial del sistema capitalista veiem com els poders pol\u00edtics hegem\u00f2nics mantenen un ferm estatus-quo que apuntala la seva supremacia. Aquest pren la seva forma m\u00e9s acarnissada, actualment, en els genocidis patits pel poble Palest\u00ed i el poble Sudan\u00e8s. I \u00e9s que les din\u00e0miques de poder inherents al sistema capitalista generen l\u2019exclusi\u00f3 de pobles sencers del proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 de riquesa<\/strong>, donant pas a la seva eradicaci\u00f3 en el moment en qu\u00e8 les forces pol\u00edtiques i econ\u00f2miques hegem\u00f2niques aix\u00ed ho decreten. Hem estat testimonis en repetides ocasions de com els interessos econ\u00f2mics d\u2019una minoria supremacista estan per sobre del gaudi d\u2019una vida en llibertat de tot un poble.<\/p>\n\n\n\n

Tots aquests exemples s\u00f3n crisis directament generades per pol\u00edtiques estatals<\/strong>. Aquestes s\u00f3n les seves pol\u00edtiques i seus s\u00f3n els interessos que defensen. I \u00e9s que, l\u2019inter\u00e8s i objectiu principal de les mesures impulsades per governs i institucions supranacionals \u00e9s maximitzar la taxa de guany dels poders econ\u00f2mics que el conformen, no el gaudi d\u2019una vida en llibertat de la seva poblaci\u00f3. Aquests s\u00f3n interessos contradictoris i irreconciliables.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, a dia d\u2019avui, \u00e9s la classe capitalista qui planteja i decideix el transcurs de les nostres vides, mentre la classe treballadora construeix i cuida l\u2019aparell destinat per la seva pr\u00f2pia explotaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Ara doncs cal preguntar-nos… en el rearmament existeix un inter\u00e8s nacional o un inter\u00e8s econ\u00f2mic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Empentats cap <\/strong><\/em>a la guerra<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

El rearmament est\u00e0 passant. S\u2019han aprovat unes partides de 800.000.000.000 \u20ac<\/strong> per a la ind\u00fastria militar europea, mentre que l\u2019estat espanyol, segons l\u2019OTAN, ja ha augmentat, de moment, al 2% del PIB<\/strong> la partida destinada a la despesa militar. Aix\u00f2 es tradueix en m\u00e9s de 30.000.000.000 \u20ac<\/strong> en total.<\/p>\n\n\n\n

La guerra \u00e9s un negoci molt lucratiu. Segons l\u2019informe 71 del Centre Delas (1), entitats financeres privades com Santander<\/strong>, BBVA <\/strong>i Caixabank <\/strong>continuen sent peces clau en l\u2019entramat industrial armament\u00edstic. Entre els anys 2022-2024 aquestes entitats han invertit en la ind\u00fastria armament\u00edstica 2.868.900.000$, 1.639.600.000$ i 480.410.000$ respectivament. El mateix informe destaca el paper de l\u2019empresa de capital p\u00fablic SEPI <\/strong>que durant el mateix per\u00edode va invertir l\u2019elevada quantitat de 4.463.390.000$ i t\u00e9 una important participaci\u00f3 en empreses com Indra <\/strong>i Airbus<\/strong>. Aquest flux de capital \u00e9s essencial per la fabricaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de drons utilitzats en el genocidi perpetrat per Israel contra el poble palest\u00ed i d\u2019avions de combat Eurofighter Typhoon utilitzats per Ar\u00e0bia Saud\u00ed contra el poble iemenita.<\/p>\n\n\n\n

Podem observar com la m\u00e0quina de guerra, conformada per institucions p\u00fabliques, entitats financeres i la ind\u00fastria militar, va aglutinant m\u00e9s finan\u00e7ament, agafa for\u00e7a i ens empeny cap al precipici b\u00e8l\u00b7lic.<\/p>\n\n\n\n

Actualment ens enfrontem a un canvi de paradigma productiu potenciat per la competici\u00f3 d\u2019interessos estatals contraposats. Dins del sistema capitalista les fases d\u2019acumulaci\u00f3 de riquesa poden desembocar en l\u2019esclat de la guerra entre capitals privats enfrontats. L\u2019escassetat de mat\u00e8ries primeres, la menor capacitat d\u2019extracci\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils i la projecci\u00f3 a la baixa en la producci\u00f3 agr\u00edcola serveixen de tel\u00f3 de fons d\u2019una crisi que podria convertir-se en conflicte armat a escala mundial. Davant la previsi\u00f3 a la baixa d\u2019obtenci\u00f3 de beneficis dins dels mercats existents, la maquin\u00e0ria capitalista de cada naci\u00f3 buscar\u00e0 obrir nous mercats mitjan\u00e7ant la for\u00e7a. Al mateix temps, el malm\u00e8s orgull patri\u00f2tic de l\u00edders mundials afamats per assolir majors cotes de poder actua com a combustible afegit en un context ja de per si inflamable.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta forma, podem veure com el rearmament dels estats europeus no \u00e9s una \u201cmesura dissuasiva\u201d sin\u00f3 el primer pas cap a una guerra oberta entre diferents estats-naci\u00f3<\/strong> on les morts no vindran de les classes dominants m\u00e9s interessades en el conflicte sin\u00f3 de la classe treballadora de cada pa\u00eds. El servei militar obligatori comen\u00e7a a sonar com a possibilitat real a ser adoptada durant els propers anys. En aquest nou paradigma imposat som tractats com a carn de can\u00f3 que lluita per un interessos que no s\u00f3n els seus<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 com tracten de justificar aquestes pol\u00edtiques?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El desplegament de mesures bel\u00b7licistes requereix de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un suposat \u201cinter\u00e8s nacional<\/strong>\u201d compartit<\/strong>. Aix\u00f2 exigiria la compatibilitat entre els interessos de la classe dominant i la desposse\u00efda; tota una contradicci\u00f3. De totes formes, mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquest concepte irreal intenten generar el recolzament social suficient capa\u00e7 de permetre les mesures mencionades anteriorment.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 compte, \u00e9s a trav\u00e9s de la por i no pas de l\u2019orgull<\/strong> patri\u00f2tic que aquest missatge pren la seva forma m\u00e9s convincent. Finan\u00e7ar a trav\u00e9s de la teva feina una guerra contra una naci\u00f3 que no suposa cap perill aparent \u00e9s dif\u00edcilment acceptable; en canvi, fer el possible per sobreviure quan la teva vida corre perill \u00e9s una situaci\u00f3 diferent. Aix\u00ed, fabricar i implantar una sensaci\u00f3 de por \u00e9s essencial<\/strong> per a poder aconseguir suficient recolzament social. Han de justificar una reestructuraci\u00f3 econ\u00f2mica bestial \u00fanica i exclusivament per a defensar els interessos del capital.<\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s que per a ells, com va dir Josep Borrell, representant europeu d\u2019assumptes exteriors i pol\u00edtica de seguretat, Europa representa un \u201cjard\u00ed\u201d que s\u2019enfronta a la \u201cjungla\u201d que amena\u00e7a m\u00e9s enll\u00e0 de les concertines. Un jard\u00ed cada cop m\u00e9s desigual, on el preu de l\u2019habitatge ha augmentat, de mitja, un 52% en els \u00faltims 10 anys (2). Un \u201cjard\u00ed\u201d moralment podrit que recolza estats genocides com Israel o Arabia Saud\u00ed. Un \u201cjard\u00ed\u201d en fase d\u2019extinci\u00f3, on els esdeveniments clim\u00e0tics extrems com onades de calor i inundacions s\u00f3n cada cop m\u00e9s freq\u00fcents i violents (3).<\/p>\n\n\n\n

Crisis amb agreujants<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que els efectes de l\u2019augment de la despesa militar tamb\u00e9 abasten al clima. Un estudi recent (4) apunta que un augment del 2% del PIB dels pa\u00efsos membres de l\u2019OTAN equivaldria a un nivell d\u2019emissions similar al d\u2019un pa\u00eds tan productiu i poblat com Pakistan (fins a 194 megatones de CO2 afegides). Si el plan aprovat per la comissi\u00f3 europea \u00e9s aplicat, s\u2019estima que la despesa militar dels estats europeus assoliria entre el 3,5% i el 4% del PIB (5). Cal recordar que l\u2019objectiu marcat per Mark Rutte, secretari general de l\u2019OTAN, i Donald Trump, president dels EEUU, \u00e9s assolir el 5% (6).<\/p>\n\n\n\n

Guerra a les seves guerres<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, necessitem ser conscients del perill que suposa delegar les nostres vides a l\u2019inter\u00e8s del capital<\/strong>. \u00c9s hora de mobilitzar-nos i exercir la nostra ag\u00e8ncia pol\u00edtica. Hem d\u2019apel\u00b7lar a la desobedi\u00e8ncia, a la insubmissi\u00f3, al sabotatge i a tota forma d\u2019acci\u00f3 directa <\/strong>que tingui com a objectiu desarmar al capital a nivell internacional. Cap aparell estatal, nacional o estranger, defensar\u00e0 els interessos de la classe desposse\u00efda. \u00c9s a trav\u00e9s de l\u2019autoorganitzaci\u00f3 de la nostra classe a nivell internacional sense intermediaris ni representants electes<\/strong> que comen\u00e7arem a atacar de forma directa les estructures de dominaci\u00f3 social a l\u2019hora que prefigurem la societat igualit\u00e0ria en la qu\u00e8 desitgem viure. Per a aix\u00f2 \u00e9s imperatiu organitzar-se des de la base avui mateix per evitar morir en les seves guerres dem\u00e0. Encara estem a temps de desarmar al sistema en la seva totalitat, en tots els seus fronts i revertir la situaci\u00f3 de dominaci\u00f3 sota la qual vivim. Igual que ahir, avui tornarem a cridar: mort a l\u2019estat i visca l\u2019anarquia!<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u201cPerqu\u00e8 la batalla \u00e9s llarga i s\u00f3n molts, per\u00f2 nosaltres som molts m\u00e9s, sempre serem molts m\u00e9s. El dem\u00e0 \u00e9s nostre companys!\u201d (Terra i llibertat \u2013 Ken Loach)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Links rellevants<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. https:\/\/centredelas.org\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/informe71_BancaArmadaBelicismoGlobal_RE_CAST.pdf<\/a><\/li>\n\n\n\n
  2. https:\/\/ec.europa.eu\/eurostat\/databrowser\/view\/prc_hpi_a\/default\/table?lang=en<\/a><\/li>\n\n\n\n
  3. https:\/\/www.eea.europa.eu\/en\/analysis\/publications\/european-climate-risk-assessment\/european-climate-risk-assessment\/@@download\/file<\/a><\/li>\n\n\n\n
  4. https:\/\/ceobs.org\/how-increasing-global-military-expenditure-threatens-sdg-13-on-climate-action\/<\/a><\/li>\n\n\n\n
  5. https:\/\/www.statista.com\/chart\/34051\/eu-plan-to-boost-defense-spending\/<\/a><\/li>\n\n\n\n
  6. https:\/\/www.iiss.org\/online-analysis\/military-balance\/2025\/02\/global-defence-spending-soars-to-new-high\/<\/em><\/a><\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El 6 de mar\u00e7 de 2025 els 27 pa\u00efsos membres de la Uni\u00f3 Europea van aprovar un pla de finan\u00e7ament per a \u201crearmar Europa\u201d. Segons la versi\u00f3 oficial, el gir cap a una economia bel\u00b7licista est\u00e0 motivat per la \u201creordenaci\u00f3 del taulell geopol\u00edtic\u201d i la creixent necessitat europea de ser \u201cautosuficients\u201d en l\u2019\u00e0mbit militar. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":241,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[],"class_list":{"0":"post-605","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-textos-cat","7":"czr-hentry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/241"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=605"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/605\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":629,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/605\/revisions\/629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}