{"id":485,"date":"2024-11-08T17:26:55","date_gmt":"2024-11-08T16:26:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/?p=485"},"modified":"2025-09-23T21:14:17","modified_gmt":"2025-09-23T19:14:17","slug":"feixisme-i-moviments-socials-en-la-era-del-populisme-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/2024\/11\/08\/feixisme-i-moviments-socials-en-la-era-del-populisme-3\/","title":{"rendered":"Feixisme i moviments socials en la era del populisme"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest text \u00e9s el resultat d\u2019una xerrada-debat p\u00fablica que vam fer fa uns mesos al CSOA Can Vies i de les reflexions i discussions sorgides entorn a aquesta.<\/p>\n\n\n\n

Parlem aqu\u00ed sobre el fenomen del feixisme en la era del populisme, enfocat tant des d\u2019una perspectiva te\u00f2rica com militant.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019entrada, \u201cfeixisme\u201d \u00e9s una paraula familiar per a nosaltres, l\u2019escoltem constantment a televisi\u00f3 i Internet, apareix en debats, documentals i obres de ficci\u00f3. De fet, \u00e9s estrany simpatitzar amb el moviment anarquista i no haver assistit mai a alguna xerrada, acte, convocat\u00f2ria o acci\u00f3 relacionada amb l\u2019antifeixisme. L\u2019esquerra radical \u00e9s antifeixista, l\u2019anarquisme \u00e9s antifeixista, i fins i tot la socialdemocr\u00e0cia sol condemnar el feixisme.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, si ens preguntem qu\u00e8 \u00e9s el feixisme i, sobretot, qu\u00e8 el diferencia d\u2019altres formes d\u2019autoritarisme, tant actuals com passades, el m\u00e9s probable \u00e9s que la confusi\u00f3 i el dubte s\u2019apoderin del nostre estat d\u2019\u00e0nim.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00f2 mateix ens va passar a nosaltres qu\u00e8, despr\u00e9s de portar uns quants anys militant en entorns antifeixistes, ens preguntem quasi per casualitat: de qu\u00e8 parlem quan parlem de feixisme?<\/p>\n\n\n\n

No saber la resposta a aquesta pregunta ens va preocupar una mica, doncs \u00e9s dif\u00edcil lluitar contra quelcom que nom\u00e9s entens intu\u00eftivament. Vam decidir que era necessari investigar una mica m\u00e9s sobre el tema a l\u2019hora que promov\u00edem espais de debat i estudi que ens ajudessin a cr\u00e9ixer i a esmolar les nostres postures pol\u00edtiques i estrat\u00e8giques entorn el feixisme i l\u2019antifeixisme.<\/p>\n\n\n\n

El que ve a continuaci\u00f3 s\u00f3n nom\u00e9s les primeres pistes, els llocs cap a on ens ha portat aquest proc\u00e9s. Aquest text no pret\u00e9n ser acad\u00e8mic, nom\u00e9s volem compartir amb les nostres companyes l\u2019esborrany d\u2019algunes reflexions i, amb una mica de sort, ajudar a generar m\u00e9s i millors discussions sobre aquest tipus de q\u00fcestions als nostres entorns.<\/p>\n\n\n\n

Les diferents perspectives i les seves aplicacions<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per comen\u00e7ar a abordar la q\u00fcesti\u00f3, creiem \u00fatil separar totes les accepcions del concepte \u201cfeixisme\u201d en dues grans perspectives:<\/p>\n\n\n\n

Perspectiva historicista: inclou les definicions que conceben el feixisme com a fenomen hist\u00f2ric concret no extrapolable a altres conjuntures diferents a la del moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 va sorgir. Per a la perspectiva historicista, el feixisme \u00e9s un fenomen \u00fanic i exclusivament hist\u00f2ric, estancat en un per\u00edode temporal ben definit i diferenciat.<\/p>\n\n\n\n

Perspectives antropol\u00f2gica i sociol\u00f2gica: conceben el feixisme com a un conjunt de caracter\u00edstiques aplicables en pot\u00e8ncia a qualsevol fenomen pol\u00edtic. Aquestes perspectives estudien el feixisme com a fenomen trans-hist\u00f2ric (que no dep\u00e8n d\u2019un moment hist\u00f2ric particular).<\/p>\n\n\n\n

Sota la perspectiva historicista, el feixisme pot ser ubicat en una etapa hist\u00f2rica determinada, que compr\u00e8n des del per\u00edode d\u2019entreguerres de l\u2019Europa del segle XX, fins la caiguda dels r\u00e8gims feixistes despr\u00e9s de la segona Guerra Mundial.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquest punt de vista, l\u2019exist\u00e8ncia de \u201cnous feixismes\u201d podria entendre\u2019s com a anacr\u00f2nica i, per tant, l\u2019\u00fas del qualificatiu \u201cfeixista\u201d seria inadequat per a parlar de moviments sorgits amb posterioritat. Aix\u00ed, la paraula feixisme fa refer\u00e8ncia a moviments capitanejats per grans partits de masses que empraven rituals col\u00b7lectius i un discurs basat en la viol\u00e8ncia per a exaltar la noci\u00f3 de ra\u00e7a i la idea totalit\u00e0ria de naci\u00f3, i que en el per\u00edode d\u2019entreguerres del segle XX van desenvolupar una alternativa pol\u00edtica revolucion\u00e0ria antidemocr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, sota aquesta perspectiva, el feixisme seria una experi\u00e8ncia hist\u00f2rica ja separada i les noves onades de \u201cfeixisme\u201d serien hereves d\u2019ella, per\u00f2 no podrien considerar-se estrictament feixistes en estar ubicades en un context hist\u00f2ric diferent.<\/p>\n\n\n\n

Si pel contrari analitzem el feixisme com a moviment pol\u00edtic-social trans-hist\u00f2ric, no el veiem ja com un perill estancat en un per\u00edode hist\u00f2ric passat, sin\u00f3 com una possibilitat social real, constantment present i sense un origen f\u00e0cilment delimitable (ni tampoc un final).<\/p>\n\n\n\n

La diversitat de formes que va adoptar i adopta el feixisme ha conduit a intel\u00b7lectuals pol\u00edtics i moviments socials cap a la recerca dels eixos troncals que uneixen a tots els seus vessants en un moviment pol\u00edtic-social diferent de la resta. Aquesta tasca ha donat com a resultat la concepci\u00f3 del feixisme com a categoria pol\u00edtica formada per un conjunt de caracter\u00edstiques que poden donar-se en qualsevol moment de la hist\u00f2ria i estar presents en qualsevol moviment social o pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquest punt de vista, el feixisme formaria part de l\u2019amalgama de possibilitats socials inherents a la sociabilitat humana, convertint-se aix\u00ed en una amena\u00e7a permanentment present a la que vigilar, contenir i destruir. L\u2019amplitud de mires que presenta aquesta concepci\u00f3, tot i que interessant, mostra un perill quan s\u2019aplica d\u2019una manera excessivament laxa.<\/p>\n\n\n\n

El problema d\u2019aquesta perspectiva \u00e9s que quan s\u2019intenten encabir moltes experi\u00e8ncies sota la categoria feixisme, es cau en definicions molt \u00e0mplies i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019acaba utilitzant de manera indiscriminada el qualificatiu \u201cfeixista\u201d.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta \u00faltima concepci\u00f3 i de la seva aplicaci\u00f3 sobre el panorama pol\u00edtic actual se\u2019n desprenen algunes q\u00fcestions que haur\u00edem d\u2019abordar.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, l\u2019esquerra parlament\u00e0ria utilitza l\u2019etiqueta \u201cfeixista\u201d per a desqualificar als seus rivals pol\u00edtics, en especial durant per\u00edodes electorals. D\u2019aquesta manera, busca generar un clima d\u2019alarma social des del qual extraure la major quantitat de vots possible, a base de transmetre por a l\u2019electorat. Mitjan\u00e7ant aquesta t\u00e0ctica, alguns partits es presenten com l\u2019\u00fanic mur de contenci\u00f3 capa\u00e7 d\u2019aturar els peus al feixisme: \u201cvoteu-me a mi que sin\u00f3 venen ells\u201d. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la maquin\u00e0ria de l\u2019estat surt refor\u00e7ada en forma de garant i defensora de la democr\u00e0cia, mentre que l\u2019antifeixisme i la seva lluita queden relegats al mer joc parlamentari. Tot plegat, ocultant la realitat viscuda per aquelles que s\u2019enfronten al feixisme al carrer i tracten d\u2019eliminar-lo dels seus barris i centres de treball dia rere dia.<\/p>\n\n\n\n

La nostra postura \u00e9s que el feixisme no hauria d\u2019entendre\u2019s com a realitat pol\u00edtica antiquada, ja que a dia d\u2019avui podem veure\u2019l i assenyalar-lo tant al carrer com a les institucions. Tampoc haur\u00edem de caure en l\u2019an\u00e0lisi r\u00edgida de les seves causes, que en ocasions resulta contradict\u00f2ria i excessivament gen\u00e8rica. Creiem \u00fatil entendre aquesta realitat pol\u00edtica com a una possibilitat existent i viva dins de l\u2019amalgama social, pol\u00edtica i institucional actual, que es manifesta en un seguit de propostes pol\u00edtiques reals i condueix a la societat cap a l\u2019autoritarisme, el classisme, el nacionalisme, el racisme i l\u2019emotivisme moral.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, en termes generals, podr\u00edem entendre com a feixista tota concepci\u00f3 de la realitat en qu\u00e8 prima l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una classe social per sobre de les altres; dins d\u2019un sistema basat en l\u2019explotaci\u00f3, fonamentat en una identitat grupal tancada, en la discriminaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que es considera \u201cl\u2019altre\u201d i defensat mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la viol\u00e8ncia institucionalitzada.<\/p>\n\n\n\n

No cal caure en delimitar rotundament les caracter\u00edstiques d\u2019aquests moviments amb la finalitat \u00fanica de generar qualificatius que els desactivin, sin\u00f3 analitzar les condicions pol\u00edtiques materials existents i organitzar la lluita directa contra els intents, all\u00e0 on es trobin, del sorgiment d\u2019aquesta lacra social.<\/p>\n\n\n\n

No obstant, tot i que cal recordar la capacitat que t\u00e9 el qualificatiu \u201cfeixista\u201d de conv\u00e8ncer i mobilitzar a la lluita antifeixista en contextos determinats, l\u2019\u00fas d\u2019aquest recurs ret\u00f2ric \u00e9s limitat i s\u2019ha de fer servir amb encert; evitant aix\u00ed el seu desgast i p\u00e8rdua d\u2019efectivitat.<\/p>\n\n\n\n

Mecanismes repressius de l\u2019Estat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s prec\u00eds posar en perspectiva i abordar un fet profundament rellevant que condiciona com es desenvolupa el feixisme a dia d\u2019avui: la deriva autorit\u00e0ria dels Estats a nivell mundial durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada i en concret la situaci\u00f3 de l\u2019Estat Espanyol.<\/p>\n\n\n\n

La intensificaci\u00f3 del control social mitjan\u00e7ant l\u2019enduriment de les penes de pres\u00f3 per desordres p\u00fablics en protestes, les campanyes pol\u00edtic-medi\u00e0tiques en contra de l\u2019okupaci\u00f3, la normalitzaci\u00f3 de discursos d\u2019odi en xarxes socials i tribunes parlament\u00e0ries, la militaritzaci\u00f3 de les fronteres i l\u2019augment de la despesa en ex\u00e8rcit i policia, s\u00f3n alguns dels exemples que podem enumerar com a pol\u00edtiques feixistificadores que s\u2019estan donant a la nostra societat. Tot i aix\u00ed, aquestes pol\u00edtiques en ocasions estan promogudes per les mateixes forces d\u2019esquerra que diuen lluitar contra el feixisme. Com expliquem aix\u00f2?<\/p>\n\n\n\n

La pol\u00edtica burgesa es desenvolupa dins d\u2019un camp d\u2019actuaci\u00f3 limitat per les necessitats imposades pel capital i per la necessitat que t\u00e9 de maximitzar els guanys per part dels propietaris dels mitjans de producci\u00f3. La seva naturalesa extractivista est\u00e0 xocant frontalment amb els l\u00edmits biof\u00edsics del planeta, situaci\u00f3 que est\u00e0 derivant en la creaci\u00f3 d\u2019un context preb\u00e8l\u00b7lic de rearmament de les grans pot\u00e8ncies mundials.<\/p>\n\n\n\n

Aquest nou context imposa unes necessitats als dirigents del capital, que no nom\u00e9s han d\u2019actuar contra els capitals externs, sin\u00f3 que a m\u00e9s han de silenciar i desarticular els intents de \u201cl\u2019enemic intern\u201d que tractar\u00e0 de no morir entre guerres i mons en col\u00b7lapse. Per aix\u00f2, enfortir els mecanismes de control social violents ser\u00e0 cada cop m\u00e9s necessari, generant aix\u00ed un proc\u00e9s de feixistificaci\u00f3 de la societat.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg d\u2019aquest proc\u00e9s estem veient com pol\u00edtiques socials a gran i petita escala, promulgades per governants auto consagrades com a defensores de la democr\u00e0cia, paradoxalment adopten una deriva feixistoide. Davant aquest context aparentment contradictori, tornem a insistir en el fet qu\u00e8 els estats capitalistes necessiten d\u2019elements i pol\u00edtiques feixistitzants per a assegurar el funcionament del sistema. L\u2019enduriment d\u2019aquests m\u00e8todes violents de control social no pressuposa una sortida del cam\u00ed marcat, sin\u00f3 la confirmaci\u00f3 de qu\u00e8 el sistema tractar\u00e0 de prevaldre per sobre de qualsevol altra alternativa, desplegant i enfortint la viol\u00e8ncia que sempre ha tingut a les seves mans.<\/p>\n\n\n\n

Viol\u00e8ncia que fou essencial en la seva creaci\u00f3 i que segueix sent-ho per al seu correcte funcionament.<\/p>\n\n\n\n

El context populista<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que aquestes pol\u00edtiques nom\u00e9s s\u00f3n possibles perqu\u00e8 l\u2019espai de la pol\u00edtica, institucional i no institucional, est\u00e0 fortament contaminat per un fenomen que durant d\u00e8cades s\u2019ha anat consolidant com a substrat de qualsevol accionar pol\u00edtic. Ens referim al fenomen del populisme.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s el populisme?<\/p>\n\n\n\n

Sovint es fa servir el concepte com un calaix de sastre on encabir les experi\u00e8ncies pol\u00edtiques i discursos que, o b\u00e9 no quadren amb el binomi cl\u00e0ssic europeu de dreta\/esquerra, liberalisme\/socialisme, o b\u00e9 s\u2019allunyen de les manifestacions pol\u00edtiques tradicionals relacionades amb l\u2019exercici de pressi\u00f3 a l\u2019aparell governamental i la pol\u00edtica parlament\u00e0ria. Aix\u00ed entren dins de la categoria de populisme experi\u00e8ncies pol\u00edtiques tan dispars com el 15M, el moviment antimascaretes durant la pand\u00e8mia de la COVID i el moviment de los \u201cchalecos amarillos\u201d. Tamb\u00e9 podrien considerar-se populistes partits pol\u00edtics situats a les ant\u00edpodes de l\u2019espectre ideol\u00f2gic institucional, com serien Podemos i Vox.<\/p>\n\n\n\n

Davant l\u2019amplitud de realitats que intenta englobar aquesta definici\u00f3 de populisme, veiem necessari acotar una mica m\u00e9s el terme i buscar quines caracter\u00edstiques comparteixen les experi\u00e8ncies que molta gent est\u00e0 encabint dins del concepte del populisme. Si les analitzem una mica, veiem com totes elles comparteixen certes particularitats que van m\u00e9s enll\u00e0 del rebuig a les formes tradicionals de fer pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019element que potser m\u00e9s clarament tenen en com\u00fa \u00e9s l\u2019\u00fas del terme \u201cpoble\u201d com a subjecte pol\u00edtic al qual es dirigeixen les seves pol\u00edtiques i discursos. Aquest \u201cpoble\u201d conserva sempre certa ambig\u00fcitat sociol\u00f2gica i no es defineix tant per condicions materials concretes, sin\u00f3 apel\u00b7lant a la identitat grupal, a les emocions i a la moral.<\/p>\n\n\n\n

A aquest poble intr\u00ednsecament bo, que \u00e9s conformat per la majoria de la societat, se li oposa una elit conformada per una minoria intr\u00ednsecament dolenta que governa a la societat des de l\u2019ombra, amb la fi de mantenir els seus interessos egoistes en detriment dels interessos del poble.<\/p>\n\n\n\n

El populisme de dretes sol centrar els seus esfor\u00e7os en recuperar una identitat pol\u00edtica i identificar-la amb el poble amena\u00e7at per les elits progressistes.<\/p>\n\n\n\n

El populisme d\u2019esquerres, en canvi, sol presentar problemes socials complexos en forma d\u2019una simple lluita entre el poble pobre, innocent, humil i treballador, contra les elits riques, malbaratadores i d\u00e8spotes.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta forma d\u2019entendre la societat, dividint-la en bons i dolents, impossibilita qualsevol an\u00e0lisi pol\u00edtic material i dificulta la claredat ideol\u00f2gica dels actors i les seves propostes pol\u00edtiques. Ja que aquestes, si no parlen el llenguatge populista, r\u00e0pidament s\u00f3n titllades d\u2019elitistes o doctrin\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Les experi\u00e8ncies pol\u00edtiques populistes tamb\u00e9 tenen en com\u00fa l\u2019\u00fas d\u2019una estrat\u00e8gia comunicativa transgressora, directa i espectacular. Solen anar en contra del statu quo i sobretot de la sensatesa i la racionalitat de les quals s\u2019abandera la pol\u00edtica tradicional. Es salten els codis de la societat i parlen directament al \u201cpoble\u201d, en un llenguatge estrident que, en presentar-se com a proper, accessible i desinhibit, r\u00e0pidament s\u2019identifica amb el que hauria d\u2019utilitzar el ciutad\u00e0 mitj\u00e0, si no vol que se\u2019l consideri part de l\u2019elit corrupta governant.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a aquests elements, els agents pol\u00edtics populistes aconsegueixen el recolzament de gran part de la poblaci\u00f3. Tot i aix\u00ed, aquesta forma d\u2019aconseguir recolzaments t\u00e9 uns l\u00edmits molt clars: la massa social que recolza aquest tipus d\u2019iniciatives no sol tenir gaire cultura pol\u00edtica i, tot i que \u00e9s f\u00e0cil de mobilitzar, tamb\u00e9 \u00e9s susceptible de ser cooptada per altres iniciatives populistes del signe contrari. Aix\u00f2 passa sobretot quan les promeses amb qu\u00e8 s\u2019intenta canalitzar el descontent i mitjan\u00e7ant les quals s\u2019aconsegueix el recolzament i la mobilitzaci\u00f3 de les masses, no es compleixen. En aquesta situaci\u00f3, \u00e9s molt probable que una altra iniciativa populista aprofiti per als seus propis fins les restes de la for\u00e7a social de la iniciativa anterior.<\/p>\n\n\n\n

Una altra limitaci\u00f3 del populisme com a m\u00e8tode de mobilitzaci\u00f3 \u00e9s que no genera moviments socials reals m\u00e9s enll\u00e0 de manifestacions espor\u00e0diques de descontent o d\u2019aprovaci\u00f3. A m\u00e9s, quan aquestes es donen, solen ser bastant incontrolables i condueixen el moviment a llocs molt frikis, allunyats de la proposta inicial que tenien les instigadores del moviment.<\/p>\n\n\n\n

Paradoxalment, aquesta manca de solidesa, pr\u00f2pia dels moviments socials populistes, conforma una de les seves estrat\u00e8gies pol\u00edtiques m\u00e9s caracter\u00edstiques. El populisme nom\u00e9s es dedica a mobilitzar a les masses amb discursos incendiaris i polaritzants. No t\u00e9 la m\u00e9s m\u00ednima intenci\u00f3 de crear moviments de base aut\u00f2noms o de formar a militants que provinguin de les masses a les que apel\u00b7len. Pret\u00e9n generar una clara diferenciaci\u00f3, que rarament es trenca, entre dirigents pol\u00edtics i massa mobilitzada.<\/p>\n\n\n\n

Durant les \u00faltimes tres d\u00e8cades, el populisme, en totes les seves formes possibles, ha passat de ser una opci\u00f3 amb les seves virtuts i defectes, a convertir-se en la norma. El populisme ja no \u00e9s una estrat\u00e8gia pol\u00edtica, sin\u00f3 l\u2019estrat\u00e8gia pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019actualitat \u00e9s molt dif\u00edcil convertir-se en un agent pol\u00edtic rellevant sense fer servir alguna de les estrat\u00e8gies populistes. Aix\u00ed, podr\u00edem dir que ha esdevingut hegem\u00f2nic i s\u2019ha convertit en un context social en s\u00ed mateix. Ara ja no es tracta de si cert partit o moviment \u00e9s o no populista, ja que en convertir-se en un element essencial del substrat pol\u00edtic, tota iniciativa pol\u00edtica actual tindr\u00e0 alguna caracter\u00edstica susceptible a ser tractada de populista.<\/p>\n\n\n\n

El populisme en l\u2019extrema dreta i els moviments socials<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest context pol\u00edtic, la ultradreta es mou com peix a l\u2019aigua. Aquesta, tant en la seva vessant m\u00e9s conservadora com en la seva vessant revolucion\u00e0ria (el feixisme), sempre s\u2019ha servit del populisme com a estrat\u00e8gia per a assolir els seus objectius. D\u2019altra banda, a l\u2019esquerra li costa molt m\u00e9s tenir \u00e8xit en el marc populista. Potser un dels principals motius \u00e9s que per l\u2019extrema dreta no suposa una contradicci\u00f3 entre mitjans i fins, mentre que s\u00ed que trobem aquest problema en l\u2019esquerra populista.<\/p>\n\n\n\n

Per a que una pol\u00edtica d\u2019esquerra radical funcioni, \u00e9s necessari que la seva base social, tard o d\u2019hora i en major o menor mesura, guanyi cert grau d\u2019autonomia front a l\u2019avantguarda dirigent. Es necessita que, o b\u00e9 des del principi les pol\u00edtiques siguin impulsades des de la base i es vagi conformant una cultura pol\u00edtica en qu\u00e8 la major part de les participants del moviment siguin part del proc\u00e9s de pressa de decisions i estiguin preparades per a aix\u00f2, o b\u00e9 que l\u2019avantguarda tingui un plan per a capacitar la seva base social i que, arribat el moment, estigui preparada per a transferir-li gran part de la responsabilitat en l\u2019elaboraci\u00f3 i pressa de decisions.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta transfer\u00e8ncia de poder, que va des de les dirigents a la base, \u00e9s molt dif\u00edcil d\u2019aconseguir dins d\u2019una proposta pol\u00edtica populista, doncs el cos social que crea no t\u00e9 les eines suficients per independitzar-se dels seus dirigents.<\/p>\n\n\n\n

La dreta, en canvi, mai necessita que la seva base social prengui el tim\u00f3 del moviment; la finalitat de tota proposta pol\u00edtica dretana \u00e9s mantenir una societat en la qu\u00e8 hi hagi una clara distinci\u00f3 entre les classes dirigents i les governades i, per a aconseguir-ho, els m\u00e8todes populistes suposen el mitj\u00e0 perfecte.<\/p>\n\n\n\n

Per aquests motius, creiem que per a l\u2019esquerra radical el context populista suposa una limitaci\u00f3, mentre que per la ultradreta es converteix en una de les seves principals cartes.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019aplanar el terreny a la ultradreta, tamb\u00e9 ha desdibuixat els marges ideol\u00f2gics que separen als agents pol\u00edtics. La necess\u00e0ria ambig\u00fcitat del llenguatge populista ha generat com a conseq\u00fc\u00e8ncia que les ideologies pol\u00edtiques es converteixin en un recurs te\u00f2ric m\u00e9s. Paraules com llibertat, feixisme, socialisme o anarquisme, ja no signifiquen gran cosa en aquest context i nom\u00e9s es fan servir com a identitats a reivindicar o rebutjar.<\/p>\n\n\n\n

Si les ideologies es converteixen en identitats buides, aquestes poden ser emplenades per qualsevol tipus de contingut, i \u00e9s en aquest context on es desenvolupa la feixistificaci\u00f3 de la societat en qu\u00e8 estem vivint. Aquesta es tracta d\u2019un proc\u00e9s emmarcat en el context pol\u00edtic del populisme, on cada cop m\u00e9s agents pol\u00edtics que no es consideren feixistes, o que al menys no es presenten com a tal, promouen pol\u00edtiques ultraconservadores que s\u2019aproximen progressivament a algunes experi\u00e8ncies del feixisme hist\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n

Veiem per tant adequat i necessari assenyalar l\u2019exist\u00e8ncia de m\u00e8todes, t\u00e0ctiques i pol\u00edtiques feixistes dins de discursos, moviments i partits pol\u00edtics que a priori podrien no presentar-se com a feixistes. Alguns exemples actuals serien: el Pla Endre\u00e7a, Frontex, el nou Pacte Europeu de Migracions i Asil (PEMA), l\u2019augment de la despesa en ind\u00fastria militar i les forces de seguretat de l\u2019Estat, el recolzament al genocidi a Palestina i el recent augment de la pena de pres\u00f3 per desordres p\u00fablics i furts.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3, a m\u00e9s, ens fa remarcar la nostra postura de no considerar la via parlament\u00e0ria com a una forma d\u2019organitzaci\u00f3 social capa\u00e7 d\u2019alliberar o permetre el lliure desenvolupament de les persones que diu defensar, i de veure la necessitat de trencar amb el context populista.<\/p>\n\n\n\n

Per a acabar tant amb aquest proc\u00e9s de feixistificaci\u00f3 de la societat, com amb el context populista que l\u2019acull, creiem que la soluci\u00f3 es troba en generar pol\u00edtiques ideol\u00f2gicament clares que no nom\u00e9s defensin els interessos de les persones desposse\u00efdes, sin\u00f3 que generin un moviment social en el qu\u00e8, poc a poc, aquestes siguin capaces de defensar-se dels constants atacs del capitalisme i es converteixin en agents pol\u00edtics capa\u00e7os d\u2019auto organitzar-se per a construir un m\u00f3n sense fronteres, sense presons, sense policies ni militars; sense governants ni governades. Un m\u00f3n sense estats.<\/p>\n\n\n\n

Ja que nom\u00e9s en un m\u00f3n aix\u00ed podrem guardar definitivament el feixisme al calaix de la hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

-La Bretxa-<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Introducci\u00f3 Aquest text \u00e9s el resultat d\u2019una xerrada-debat p\u00fablica que vam fer fa uns mesos al CSOA Can Vies i de les reflexions i discussions sorgides entorn a aquesta. Parlem aqu\u00ed sobre el fenomen del feixisme en la era del populisme, enfocat tant des d\u2019una perspectiva te\u00f2rica com militant. D\u2019entrada, \u201cfeixisme\u201d \u00e9s una paraula familiar […]<\/p>\n","protected":false},"author":241,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[],"class_list":{"0":"post-485","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-textos-cat","7":"czr-hentry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/485","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/241"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=485"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/485\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":637,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/485\/revisions\/637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=485"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=485"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/labretxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=485"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}