PER QUÈ? – Defensem Ciutat Vella

PER QUÈ?

Som molts els col·lectius i veïnis de Ciutat Vella a qui ens preocupen les conseqüències que està patint el nostre districte amb les polítiques que està realitzant l’Ajuntament de Barcelona. Després de dècades d’explotació del territori per a usos especulatius i d’expulsió del veïnat, el PSC de Jaume Collboni i Albert Batlle ens imposa ara un Pla Endreça i un Pacte per Ciutat Vella que sabem que no faran més que empitjorar la situació.

Des de fa dècades, el veïnat resultem una molèstia per a un projecte de ciutat que té com a única dimensió l’explotació econòmica del territori, una escenografia per als esdeveniments, els negocis, el turisme i, ara, els nòmades digitals.

Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb una taxa d’abandonament escolar més elevada, amb menys graduats a l’ESO, amb un dels números més elevats de desnonaments, un nombre escandalós de lloguers de temporada i amb l’esperança de vida més baixa de la ciutatCridem a tots els col·lectius, organitzacions i veïnis del districte a respondre unidis en la disputa pel nostre territori i les nostres vides.

S’ha acabat … no hem d’aguantar més la barra i menyspreu de les institucions que es diuen públiques però que només serveixen als interessos dels diners i el poder.

Les qui habitem al territori sabem millor que ningú el que necessitem: un teixit comunitari fort amb una aposta clara: salut, habitatge i educació per a tothom.

Davant la seva violència, decidim organitzar-nos en defensa dels barris de Ciutat Vella.

DCV

DIAGNÒSTIC

Ciutat Vella i la maquina de devorar territori i expulsar persones
Aquest petit text és la primera posada en comú de les lectures de diversos
col·lectius de Ciutat Vella sobre el que esta passant al territori. Des de diferents trajectories i ambits d’intervenció polílica, coincidim que, tot i que el lloc on vivim i resistim des de fa gairebé quaranta anys mai se l’ha deixat viure en pau, novament tornem a enfrontar-nos a una acceleració deis processos destructius impulsats tant des de les políliques públiques com des del mercat i l’acció conjunta de tates dues. Com a tal, no vol ser una analisi tancada sinó un punt de partida per fer-nos més fortes des de I’acció col·lectiva.

Extractivisme turístic
No hi ha cap deis nostres barris ni carrers de Ciutat Vella que no estigui marcat com a objecte de consum, el territori sencer s’ha convertit en un espai de negoci i valorització economica (immobiliaria, comercial, historica, monumental… ). El districte només es concep com un lloc on instal·lar activitats (negocis de tata mena, seus públiques o privades, esdeveniments per terra, mar i aire com la Copa Amèrica … ) i no com a lloc de vida.
La concentració d’un 18% deis allotjaments turístics de la ciutat, amb un 6,5% de la població i un 4,1 % de la superlície, és només un resum molt esquematic de com l’extracció de capital esta devorant el territori.

Precarietat i expulsió social
La profunda precarietat que vivim la major part del veïnat, que aconseguim arrelar i persistir en els nostres projectes de vida aquí, és un factor clau per entendre per que només aproximadament la meitat de l’actual població del districte hi estigui arrelada des de fa més de quinze anys. La pobresa salarial del 27% de la població activa de Ciutat Vella i el fet que més del 60% de la gent que vivim al districte ho fem de lloguer, pagant 1228 € de mitjana de rendade lloguer mensual, són dades significatives sobre la pressió economica que patim.
Com a barris sacrificats a la turistificació i l’atracció de classes globals (personal internacional de multinacionals, empreses, institucions, universitats … ), habitem una contraposició permanent entre la gent que amb prou feines aconsegueix romandre als barris i teixir xarxes de comunitat, les mateixes que finalment han de marxar per la força
o la necessitat, i aquells que com a punta de llança de I’ extracció turística i immobiliaria resideixen aquí temporalment inflant no només l’habitatge sinó el cost de la (nostra) vida
en general.

(Des)esperança de vida
En conjunt, Ciutat Vella té I’ esperança de vida més baixa de tots els districtes de la ciutat (18,6 punts per sota de la mitjana de Barcelona). Més enlla de l’aspecte economic, la crisi social també es dona en I’ abandonament de les infraestructures sanitaries a practicament tots els centres ( els Centres d’Atenció Primaria obsolets són una realitat transversal a tot el districte), la privatització imparable de I’ espai públic com una dimensió més d’explotació capitalista (des de les terrasses fins a la requalificació per I’ ampliació del MACBA), la carencia d’espais verds, la manca d’espais de cures formals i informals, I’etern ajornament de la construcció o millora d’equipaments basics del barri (com l’ampliació de la Biblioteca Sant Pau – Santa Creu) o els desnonaments d’espais com l’Antiga Massana.
Tot aixo no és fruit de la mala sort o de fenomens naturals, sinó d’una combinació d’accions institucionals que sabotegen de manera constant i estructural el conjunt de drets que han de propiciar les condicions de vida i salut per a tenir una vida digna.
Mentre aquests drets són desmantellats, creixen tot un conjunt d’ entitats d’ assistencia social que converteixen el que haurien de ser drets inalienables de cada persona, en ajudes arbitraries i fragmentades que depenen d’una relació clientelar amb petites o grans estructures assistencials a les quals es deriven recursos economics públics que haurien d’estar destinats a garantir drets.

Militarització de l’espai públic i persecució de la pobresa
Ciutat Vella pateix una logica de penalització de la pobresa i de militarització de I’ espai públic que, amb l’excusa de la seguretat, sotmet a persecució a alguns deis col·lectius socials més despullats de drets. Les contínues operacions d’estrangeria entre la Policia Nacional, la Guardia Urbana i els Mossos d’Esquadra, les identificacions (gens) aleatories de gent jove o gent en situació de correr (precaritzant encara més la seva situació a causa
de les sancions) i, en general, la gestió de l’espai públic com a un problema d’ordre públic.
La contrapart d’ aquest dia a dia són les ambulancies que no arriben en determinades situacions d’emergencia (com en algun cas en el qual va haver de ser el mateix veïnat el que va portar a urgencies a una persona), o l’absencia de cossos de seguretat quan es donen situacions realment violentes. Poca gent es pregunta per que tenim cada vegada més policies i més càmeres de videovigilancia, pero aixo no repercuteix en la millora de la percepció de seguretat, a la vegada que aquesta militarització i pressió policial de l’espai fa el correr cada vegada més insegur pels col-lectius més precaris i estigmatitzats.

Un nou cicle d’extracció econòmica i expulsió social
La denegació d’ ajudes socials, les retallades encobertes de recursos de suport contra els desnonaments, la pujada sobtada d’alguns lloguers socials a pisos públics, les amenaces de desempadronament massiu de les persones empadronades en entitats socials, la denegació del permís als flea markets que suposaven part deis minsos ingressos deis sectors més precaris del districte … Aquest conjunt de mesures posades en marxa de forma aparentment inconnexa, dibuixen una acció política clara per part de I’ actual govern municipal en mans del PSC. Un atac, de diferents maneres i simultani, als mitjans de subsistencia de classes treballadores i populars que en molts casos es mouen entre treballs porqueria sense contracte, contractes porqueria i diferents formes d’economia informal.
A la vegada, i recollint l’herencia de la vella FOCIVESA, I’actual govern municipal busca donar al sector privat més del que jo té, mitjançant un nou consorci de capital mixt (públic i privat), que tindria competencies per intervenir en aspectes estrategics del districte i en la qual serien accionistes empreses privades. Com a suport d’ aquest consorci s’ha concebut I’ anomenat Pacte per Ciutat Vella, que vol ser, ni més ni menys, que el suport civil i associatiu d’un nou procés de saqueig urba i d’expulsió social.
Tot junt dibuixa els perfils d’un projecte polític: l’acceleració de I’ activitat economica per aprofundir més encara I’explotació del territori, juntament amb un nou cicle de pressió sobre els sectors de població més precaritzats. Aquest és el marc al qual ens enfrontem en els proxims anys, i davant del qual considerem que hem d’ articular les aliances i els processos organitzatius per enfrontar-lo.

EL “PACTE PER CIUTAT VELLA”

El passat 10 de juliol algunes entitats i col·lectius de Ciutat Vella rebien una invitació de l’Ajuntament per assistir a la presentació del mal anomenat “Pacte per Ciutat Vella”, a l’auditori del Liceu. El lloc escollit ja era tota una declaració d’intencions. Tot i haver-hi
múltiples espais a Ciutat Vella on es poden ajuntar als actors del territori, l’Ajuntament va escollir un espai que és, per les veïnes i els veïns de Ciutat Vella, un símbol de l’elit de la ciutat, i que dona l’esquena al districte.
Un any després de començar el seu mandat a l’Ajuntament, el govern municipal del PSC anunciava aquest acte com la presentació del “Pacte per Ciutat Vella: procés de diàleg ciutadà que impulsi una transformació integral i estratègica del districte en els pròxims deu anys”, amb un comissionat específicament dedicat a aquesta tasca: Ivan Pera.

Aquest títol “Presentació del Pacte” donava a entendre que l’Ajuntament volia presentar a la societat civil, les conclusions d’un procès d’un any i el contingut del Pacte. Hi havia molta gent convidada, vells coneguts del Districte com a Xavier Casas, Manel Martínez de
l’AVV Barceloneta, personalitats polítiques com el convergent Damià Calvet, Gabriel Jené de Barcelona Oberta, etc. També hi eren els representants de les principals entitats del districte i el Síndic de Greuges de Barcelona. Aquest es va quedar tan sorprès de la indefinició de dit “pacte” que ens va citar una setmana després per comprometre’s a seguir de prop el procés de participació i les possibles vulneracions de drets per a la ciutadania que puguin resultar d’aquest pacte.

A la presentació s’havia convidat una persona d’ESADE, que mai no ha viscut ni treballat al districte, per explicar les bondats del neoliberalisme en el territori, d’allò que funciona bé del partenariat publicoprivat, de la importància de fomentar les start ups, de les oportunitats que ens brinda la Copa Amèrica (que ara sembla que s’esfumen com a fum que son) i d’emprenedoria per als joves del barri. Van parlar també l’alcalde, Jaume Collboni, i el regidor del Districte Albert Batlle, qui va explicar que Ciutat Vella “ha de deixar de ser un contenidor sense fons on s’aboqui tota la problemàtica del país”.

També s’ha presentat el pressupost d’aquest Pacte: 228 milions. 225 milions per a inversions i 3 milions per a polítiques socials i de prevenció. En els 225 millions per a inversions estan incloses inversions licitades fa molt, com a la reforma de la Via Laietana,
de la Rambla, del parc de la Ciutadella, dels CAPs del Raval Nord i Sud i la reforma del Port per la Copa Amèrica de Vela.

Després de les múltiples crítiques a un procés sense cap participació veïnal, durant la presentació l’Ajuntament va explicar haver consultat a més de 180 entitats culturals, socials i econòmiques per duro a terme. La Xarxa Veïnal del Raval va demanar a Ivan
Pera que comuniqués el llistat d’aquestes entitats. La reunió va ser fa tres mesos i el
Sr. Pera encara no ha fet arribar aquest llistat a l’entitat.
Sota una declaració de bones intencions (vida digna, carrers arreglats i segurs…) es planteja un suposat procés participatiu per definir el contingut. Molts dubtes sorgeixen sobre aquestes sessions de participació per a la ciutadania, ja que des de fa un any les audiències públiques, consells de barri… estan blindades pels cossos policials i les veïnes contràries a les polítiques de l’Ajuntament no hi tenen dret a participar. El recentment conclòs procés de participació organitzat sobre l’ordenança de civisme que es vol adoptar durant aquest mandat, també ha demostrat que les sessions de participació no recullen les aportacions de les veïnes en les seves conclusions.

NO ÉS UN PACTE, ÉS UNA IMPOSICIÓ!

També cal remarcar que el Pacte serà gestionat per l’empresa Foment de Ciutat S.A. a través de l’Oficina Tècnica del Pacte. Aquesta empresa ja gestiona el Pla de Barris i és la històrica empresa que va iniciar el model mixt publicoprivat de la promoció de Ciutat Vella, PROCIVESA i FOCIVESA, que va gestionar la destrucció social i urbana de Ciutat Vella durant les dècades de 1980 i 1990.

Un veïnat crític amb unes lògiques de manipulació política que ja coneixem es va mobilitzar, i més de 30 col·lectius i entitats vam denunciar que aquest moviment era una imposició disfressada de pacte. Per a nosaltres està clar, sí que hi ha alternativa: salut, educació i habitatge per a tothom.

El passat 31 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona va publicar la notícia que s’havia constituït el consell assessor del Pacte per Ciutat Vella. Segons la nota de premsa, aquest consell assessor està compost per “22 persones de l’àmbit social, econòmic, cultural i institucional amb una vinculació especial amb el districte”. Molts membres són vells coneguts de Ciutat
Vella dels 90s i 2000s, com ara Josep Maria de Torres Sanahuja, exdirector de FOCIVESA, Martí Abella (director de promoció i comunicació de FOCIVESA, Assumpta Escarp (exregidora de Ciutat Vella), membres d’aquesta societat civil clientelar molt propera al PSC
com Núria Aparicio (exdirectora de Tot Raval), Fermín Villar (expresident d’Amics de la Rambla), o gent com a Adolfo Romagosa (antic gerent del Port Vell) i Maravillas Rojo (expresidenta d’Abacus i exdirectora de Barcelona Activa, membre en diferents moments dels Consells d’Administració del Port, la Fira o el Consorci de la Zona Franca). El seu mandat és el de “vetllar pel desplegament correcte de Pacte, donar suport i col·laborar en la definició de les seves estratègies, accions i projectes”. Vist el mandat d’aquest consell assessor i la seva composició, tenim molt clar que representen a les elits polítiques i empresarials d’un model de ciutat que no ens representa i, per això, les veïnes organitzades haurem d’estar-hi molt a sobre.

MANIFEST
DEFENSEM ELS BARRIS DE CIUTAT VELLA
Som molts els col·lectius i veïnis de Ciutat Vella a qui ens preocupen les conseqüències que està patint el nostre districte amb les polítiques que està realitzant l’Ajuntament de Barcelona. Després de dècades d’explotació del territori per a usos especulatius i d’expulsió del veïnat, el PSC de Jaume Collboni i Albert Batlle ens imposa ara un Pla Endreça i un Pacte per Ciutat Vella que sabem que no faran més que empitjorar la situació. La dinàmica no és nova i no es tracta només de quin és el color al capdavant del consistori, tots els
governs municipals han contribuït, a la seva manera, al fet que es doni un procés d’expulsió en què hem après que per existir cal defensar-se.

Des de fa dècades, el veïnat resultem una molèstia per a un projecte de ciutat que té com a única dimensió l’explotació econòmica del territori, una escenografia per als esdeveniments, els negocis, el turisme i, ara, els nòmades digitals. Això es manifesta
en aquest moment amb una nova ofensiva política de l’Ajuntament de Barcelona, que consisteix a pressionar la població més precaritzada de la mà d’una nova empresa de gestió publicoprivada, l’Oficina Tècnica del Pacte per Ciutat Vella. Mentre es prepara aquesta nova transferència de diners públics a mans privades, s’estan retallant tota mena d’ajuts socials, s’estan pujant de manera arbitrària els lloguers dels pisos socials, s’estan incrementant les batudes d’estrangeria o les multes a la gent en situació de carrer.

Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb una taxa d’abandonament escolar més elevada, amb menys graduats a l’ESO, amb un dels números més elevats de desnonaments, un nombre escandalós de lloguers de temporada i amb l’esperança de vida més baixa de la ciutat. Això no s’arregla amb més càmeres i més policia pels nostres carrers, sinó amb més drets. Estem fartis que els responsables de l’empitjorament de les nostres vides, mitjançant la degradació dels serveis públics o l’espai comú, utilitzin la seguretat com a
excusa per aplicar polítiques de control i persecució de la pobresa.

S’ha acabat, no hem d’aguantar més la seva barra i menyspreu. Lis qui habitem al territori sabem millor que ningú el que necessitem, un teixit comunitari fort amb una aposta clara: salut, habitatge i educació per a tothom. Aquests tres àmbits ens afecten a cada pas
que fem, necessitem ajuntar-nos veïnes, treballadores, joves, gent gran… per posar la relació entre drets i cures al centre, tant al carrer com als serveis públics.
Per exigir els recursos que necessiten els CAPs i els centres educatius, però també per construir des de baix formes de vida i lluita que aconsegueixin garantir la salut, l’educació i l’habitatge. Volem una Ciutat Vella de vida i de veïnis que es donin suport.

Per totes aquestes raons veiem més necessària que mai una resposta. Som nosaltres lis que caminem cada dia els carrers i veiem la realitat arran de terra, o deixarem que ningú ens organitzi sota discursos d’odi ni ens vengui falses receptes que ens aïllen
cada cop més. Cridem a tots els col·lectius, organitzacions i veïnis del districte a respondre unidis en la disputa pel nostre territori i les nostres vides. Davant la seva violència, decidim organitzar-nos en defensa dels barris de Ciutat Vella

Defensem els barris de Ciutat Vella

PDF DESCARREGABLE DIAGNÒSTIC I MANIFEST

PORQUÉ?

Ciutat Vella y la máquina de devorar territorio y expulsar personas
Este pequeño texto es la primera puesta en común de las lecturas sobre lo que está pasando en el territorio de diversos colectivos de Ciutat Vella que, desde diferentes trayectorias y ámbitos de intervención política, coincidimos en que, aunque al lugar donde vivimos y resistimos desde hace casi cuarenta años nunca se le ha dejado vivir en paz, de nuevo volvemos a enfrentarnos a una aceleración de los procesos destructivos impulsados tanto desde las políticas públicas como desde el mercado y la acción conjunta de ambas. Como tal, no pretende ser un análisis cerrado, sino un punto de partida para hacernos más fuertes desde la acción colectiva.

Extractivismo turístico
No hay ni uno de nuestros barrios en Ciutat Vella, ni una de nuestras calles, que no esté marcada como objeto de consumo, y el territorio entero como espacio de negocio y valorización económica (inmobiliaria, comercial, histórica, monumental…). El Distrito solo se concibe como un lugar donde instalar actividades (ne-gocios de todo tipo, sedes públicas o privadas, eventos por tierra, mar y aire como la Copa América…) y no como un lugar de vida. La concentración de un 18% de los alojamientos turísticos de la ciudad, con un 6,5% de la población y un 4,1% de la superficie, es solo un resumen muy esquemático de cómo la extracción de capital está devorando el territorio.

Precariedad y expulsión social
La profunda precariedad que vivimos la mayoría del vecindario que conseguimos arraigar y persistir con nuestros proyectos de vida aquí, es un factor clave para entender por qué sólo aproximadamente la mi-tad de la actual población del Distrito está arraigada desde hace más de quince años. La pobreza salarial del 27% de la población activa de nuestros barrios y el hecho de que más del 60% de la gente que ha-bitamos el Distrito estamos de alquiler, frente a una media de 1228 € de coste de la renta mensual en Ciutat Vella, es un dato significativo sobre la presión económica que padecemos. Como barrios sacrificados a la turistificación y la atracción de clases globales (personal internacional de multinacionales, empresas, instituciones universidades…), habitamos una con-traposición permanente entre la gente que a duras penas consigue permanecer en los barrios y tejer redes de comunidad, aquellas que finalmente han de marchar por la fuerza o la necesidad, y quienes como punta de lanza de la extracción turística e inmobiliaria residen temporalmente inflacionando no solo la vivienda sino el coste de (nuestra) vida en general.

(Des)espezanza de vida
En su conjunto, Ciutat Vella tiene la esperanza de vida más baja de todos los distritos de la ciudad (18,6 puntos por debajo de la media de Barcelona). Más allá del aspecto económico, la crisis social en nues-tros barrios también se da en el abandono de las infraestructuras sanitarias a prácticamente todos ellos (los Centros de Atención Primaria obsoletos son una realidad transversal a todo el Distrito), la privatización imparable del espacio público como una dimensión más de explotación económica (desde las terrazas hasta la recalificación para la ampliación del MACBA), la carencia de espacios verdes, la falta de espacios de cuidados formales e informales, el eterno aplaza-miento de la construcción o mejora de equipamientos básicos de barrio (como la ampliación de la Biblioteca Sant Pau – Santa Creu) o el desalojo de espacios como la Antiga Massana.
Todo eso no es fruto de la mala suerte o fenóme-nos naturales, sino de una combinación de acciones institucionales que sabotean de manera constante y estructural un conjunto de derechos que han de propiciar las condiciones de vida y salud colectivas para tener una vida digna.
Mientras estos derechos son desmantelados, en el Distrito crece un conjunto de entidades de asistencia social que convierten lo que deberían ser derechos inalienables de cada persona, en ayudas arbitrarias y fragmentadas que dependen de una relación clientelar con pequeñas o grandes estructuras asistenciales a las cuales se derivan recursos económicos también públicos que deberían ser destinados a garantizar derechos.

Militarización del espacio público y persecución de la pobreza
Ciutat Vella sufre una lógica de penalización de la po-breza y de militarización del espacio público que, con la excusa de la seguridad, somete a persecución a algunos de los colectivos sociales más despojados de derechos. Las continuas operaciones de extranjería entre la Policía Nacional, la Guàrdia Urbana y los Mossos d’Esquadra, las identificaciones (nada) aleatorias de jóvenes o personas en situación de calle (precarizando aún más su situación a causa de las sanciones) y, en general, la gestión del espacio público como un problema de orden público. La contraparte de este día a día, son las ambulancias que no llegan a tiempo (como en algún caso en el que debió ser el propio vecindario el que trasladó a urgencias a una persona), o la ausencia de cuerpos de seguridad cuando se dan situaciones realmente violentas. Poca gente se pregunta por qué tenemos cada vez más policías y más cámaras de videovigilancia, pero eso no repercute en la mejora de la percepción de seguridad, a la vez que esta militarización y presión policial del espacio hace la calle cada vez más insegura para los colectivos más precarios y estigmatizados.

Un nuevo ciclo de extracción econòmica
La denegación de ayudas sociales, los recortes encubiertos de recursos de apoyo contra los desahucios, la subida repentina de algunos alquileres sociales en pisos públicos, las amenazas de desempadronamiento masivo de las personas empadronadas en entidades sociales, la denegación de permisos a los flea markets que suponían parte de los escasos ingresos de los sectores más precarios del Distrito… Este conjunto de medidas puestas en marcha de forma aparentemente inconexa, dibujan una acción política clara por parte del actual Gobierno municipal en manos del PSC. Un ataque, de diferentes maneras y simultáneo, a los medios de subsistencia de clases trabajadoras y populares que en muchos casos se mueven entre trabajos basura sin contrato, contratos basura y dife-rentes formas de economía informal.
A la vez, recogiendo la herencia de la vieja FOCIVE-SA, el actual Gobierno municipal busca dar al sector privado más de lo que ya tiene, mediante un nuevo consorcio de capital mixto (público y privado), que tendría competencias para intervenir en aspectos estratégicos del Distrito y en el cual estarían accionistas de empresas privadas. Como apoyo de este consorcio, se ha concebido el llamado Pacte per Ciutat Vella, que quiere ser, ni más ni menos, que el apoyo civil y asociativo de un nuevo proceso de saqueo urbano y expulsión social.
Todo junto dibuja los perfiles de un proyecto político: la aceleración de la actividad económica para profundizar más todavía en la explotación del territorio, junto con un nuevo ciclo de presión sobre los sectores de la población más precarizados. Este es el marco al que nos enfrentamos en los próximos años, y ante el cual consideramos que debemos articular las alianzas y los procesos organizativos para afrontarlo.

EL “PACTE PER CIUTAT VELLA”

El pasado 10 de julio algunas entidades y colectivos de Ciutat Vella recibían una invitación del Ayuntamiento para asistir a la presentación del mal llamado “Pacto para Ciutat Vella” en el auditorio del Liceu. El lugar escogido era ya toda una declaración de intenciones. A pesar de haber múltiples espacios en Ciutat Vella donde se pueden reunir los actores del territorio, el Ayuntamiento escogió un espacio que es, para las vecinas y los vecinos de Ciutat Vella, un símbolo de la élite de la ciudad, y que da la espalda al distrito.
Un año después de comenzar su mandato en el Ayuntamiento, el gobierno municipal del PSC anunciaba este acto como la presentación del “Pacto para Ciutat Vella: proceso de diálogo ciudadano que impulse una transformación integral y estratégica del distrito en los próximos 10 años”, con un comisionado específicamente dedicado a esta tarea: Ivan Pera.

Este título “Presentación del Pacto” daba a entender que el Ayuntamiento quería presentar a la sociedad civil las conclusiones de un proceso de un año y medio y el contenido del Pacto. Había mucha gente invitada, viejos conocidos del distrito como Xavier Casas, Manel Martinez, de l’AVV Barceloneta, personalidades políticas como el convergente Damià Calvet, Gabriel Jené de Barcelona Oberta, etc. También había representantes de las principales entidades del distrito (…). El Defensor del pueblo de Barcelon también asistió. Se quedó tan sorprendido de la definición de dicho “pacto” que nos citó una semana después para comprometerse a seguir de cerca el proceso de participación y las posibles vulneraciones de los derechos de la ciudadanía que pudieran resultar de este pacto.

A la presentación estaba invitada una persona de ESADE, que nunca ha vivido ni trabajado en el distrito, para explicarnos las bondades del neoliberalismo en el territorio, de lo bien que funciona la alianza publicoprivada, de la importancia de fomentar las start ups, de las oportunidades que nos brinda la Copa América, que ahora parece que se esfuman como humo que son, del emprendimiento para los jóvenes del barrio. También hablaron el alcalde Jaume Collboni y el concejal del distrito Albert Batlle, quien explicó que Ciutat Vella “ha de dejar de ser un contenedor sin fondo donde se abocan todas las problemáticas del país”.

También se ha presentado el presupuesto de este Pacto: 228 millones. 225 millones para inversión y 3 millones para políticas sociales y de prevención. En los 225 millones de inversión se incluyen inversiones licitadas hace tiempo, como la reforma de Via Laitena y de La Rambla, del parque de la Ciutadella, los CAPs del Raval Norte y Sur y la reforma del puerto para la Copa América de Vela.

Después de múltiples críticas a un proceso sin ningún tipo de participación vecinal, durante la presentación el Ayuntamiento explicó que habían consultado a más de 180 entidades (culturales, sociales y económicas). La Xarxa Veïnal del Raval le pidió a Ivan Pera que comunicara la lista de estas entidades. La reunión fue hace tres meses y el Sr. Pera todavía no ha mandado este listado.

Bajo una declaración de buenas intenciones (vida digna, calles arregladas y seguras…) se plantea un supuesto proceso participativo para definir el contenido. Muchas dudas surgen sobre estas sesiones de participación de la ciudadanía, ya que desde hace un año las audiencias públicas, consejos de barrio, etc. están blindadas por los cuerpos policiales y las vecinas contrarias a las políticas del ayuntamiento sin derecho a participar. El recientemente terminado proceso de participación organizado sobre la Ordenanza de Civismo, que se quiere adoptar bajo este mandato, también ha demostrado que las sesio-nes de participación no recogen las aportaciones de las vecinas en sus conclusiones.

También hay que subrayar que el Pacto será gestionado por la empresa Foment de Ciutat S.A, a través de la Oficina Técnica del Pacto. Esta misma empresa ya gestiona el Plan de Barrios y es la his-tórica empresa que inició el modelo mixto público privado de la promoción de Ciutat Vella, Procivesa y Focivesa, que gestionaron la destrucción social y urbana de Ciutat Vella durante las décadas de 1980 y 1990.

Un vecindario crítico con las lógicas de manipulación política que ya conocemos, se organizó y más de 30 colectivos y entidades denunciamos este movimiento como una imposición disfrazada del pacto. Para nosotras está claro: sí que hay alternativa: salud, educación y vivienda para todas.

NO ES UN PACTO ES UNA IMPOSICIÓN

El pasado 31 de octubre el Ayuntamiento publicó la noticia que se había constituido el Consejo Asesor del Pacto para Ciutat Vella. Según la nota de prensa, este consejo asesor está compuesto de “22 personas del ámbito social, económico, cultural e institucional con una vinculación espacial con el distrito”. Muchos miembros son viejos conocidos de Ciutat Vella de los 90 y 2000, como Josep Maria de Torres Sanahuja, ex director de FOCIVESA, Martí Abella (director de promoción y comunicación de FOCIVESA), Assumpta Escarp (ex concejala de Ciutat Vella), miembros de esta sociedad civil clientelar muy cercana al PSC como Núria Aparicio (ex directora de Tot Raval), Fermín Villar (ex presidente de Amics de la Rambla), y gente como Adolfo Romagosa (antiguo gerente del Port Vell), o Maravillas Rojo (ex presidenta de Abacus y ex directora de Barcelona Activa, miembro en diferentes momentos de los Consejos de Administración del Puerto, la Fira y el Consorcio de la Zona Franca). Su cometido es el de velar por el correcto despegamiento del Pacto, dar soporte y colaborar en la definición de sus estrategias, acciones y proyectos. Visto el mandato de este consejo asesor y su composición tenemos muy claro que representan a las élites políticas y empresariales de un modelo de ciudad que no nos representa y por ello las vecinas organizadas tendremos que estar muy encima.

MANIFIESTO
DEFENDAMOS LOS BARRIOS DE CIUTAT VELLA

Somos muchos los colectivos y vecines de Ciutat Vella a les que nos preocupan las consecuencias que están teniendo en nuestro distrito las políticas del Ayuntamiento. Tras décadas de explotación del territorio para usos especulativos y expulsión de vecines, el PSC de Jaume Collboni y Albert Batlle nos impone ahora un Pla Endreça y un Pacte per Ciutat Vella que sabemos bien que no van a hacer más que empeorar la situa-ción. La dinámica no es nueva y no se trata de cuál es el color al mando del consistorio, todos los gobiernos municipales han contribuido a su manera a un proce-so de expulsión en el que hemos aprendido que para existir hay que defenderse.
Desde hace décadas, les vecines resultamos una molestia para un proyecto de ciudad cuya única di-mensión es la explotación económica del territorio, una escenografía para los eventos, los negocios, el turismo y, ahora, los nómadas digitales. Eso se manifiesta en este momento con una nueva ofensiva política del Ayuntamiento, que consiste en presionar a la población más precarizada de la mano de una nueva empresa de gestión público-privada, la Oficina Tècnica del Pacte per Ciutat Vella. Mientras se prepara esta nueva transferencia de dinero público a manos privadas, se están recortando todo tipo de ayudas sociales, se están subiendo de manera arbitraria las rentas de los pisos sociales, se están incrementando las redadas de extranjería o las multas a la gente en situación de calle.
Ciutat Vella es el distrito de Barcelona con una mayor tasa de abandono escolar, con menos graduados en la ESO, con uno de los números más elevados de desahucios, un número escandaloso de alquileres de temporada y con la esperanza de vida más baja de la ciudad. Eso no se arregla con más cámaras y más policía por nuestras calles, sino con más derechos. Estamos hartos de que los mismos responsables del empeoramiento de nuestras vidas, mediante la de-gradación de los servicios públicos o el espacio co-mún, utilicen la seguridad como excusa para aplicar políticas de control y persecución de la pobreza.
Se ha acabado, no tenemos por qué aguantar más su descaro y menosprecio. Quienes habitamos en el territorio sabemos mejor que nadie lo que necesitamos, un tejido comunitario fuerte con una apuesta clara: salud, vivienda y educación para todes. Estos tres ámbitos nos afectan a cada paso que damos, necesitamos juntarnos vecinas, trabajadoras, jóvenes, gente mayor… para poner la relación entre derechos y cuidados en el centro, tanto en la calle como en los servicios públicos. Para exigir los recursos que necesitan los CAPs y los centros educativos, pero también para construir desde abajo formas de vida y de lucha que consigan garantizar la salud, la educación y la vivienda. Queremos una Ciutat Vella de vida y de ve-cines que se apoyan.
Por todas estas razones vemos más necesaria que nunca una respuesta. Somos nosotres les que caminamos cada día las calles y vemos la realidad a ras de suelo, no dejaremos que nadie nos organice bajo discursos de odio ni nos venda falsas recetas que nos aíslan cada vez más. Llamamos a todos los colectivos, organizaciones y vecines del distrito a responder unides en la disputa por nuestro territorio y nuestras vidas. Ante su violencia, decidimos organizarnos en defensa de los barrios de Ciutat Vella.

PDF DESCARGABLE FANZIN DIAGNÓSTICO Y MANIFIESTO