Menys prohibicions, més drets. Contra l’Ordenança del civisme

L’aprovació de la nova ordenança cívica el passat 19 de desembre (amb els vots a favor de PSC, Junts i ERC, i per descomptat de PP i Vox) i la seva entrada en vigor a partir del pròxim 15 de febrer, és un pas cap a un nou cicle de criminalització i control dels usos de l’espai públic, que afecta diferents col·lectius socials (treballadores sexuals, venedores i venedors ambulants, infants, persones en situació de carrer…) i a la mateixa llibertat d’expressió en l’ús polític, social i cultural del carrer.

Només cal fer la vista enrere i veure l’experiència que la precedeix per entendre la utilitat real d’aquesta ordenança. Des de la seva aprovació inicial l’any 2006, mai va ser la solució als veritables mal anomenats problemes de convivència, que tenen a veure amb la saturació del turisme massiu, la privatització la mercantilització dels carrers, i la creixent precarització de les veïnes i els veïns de Barcelona. Aquestes són les arrels dels problemes d’un ús intensiu de l’espai públic i dels conflictes entre els seus diferents usuaris, que després de dues dècades no han trobat solució, entre altres raons perquè s’ha posat la diana sobre les persones i col·lectius més privats de drets i sobre l’ús lliure, divers i no mercantilitzat dels carrers.

Mentre activitats econòmiques que produeixen tones de residus i es beneficien de l’explotació intensiva de la ciutat tensionen el territori a través de la massificació, la pujada de preus i l’empobriment de la vida comercial, resulta que els suposats enemics de la convivència són els i les venedores ambulants, les treballadores sexuals, les persones en situació de carrer, els col·lectius polítics que tenen les parets com a mitjà de comunicació o la xicalla que juga a pilota al carrer.

L’enduriment dels paràmetres per impedir les activitats d’economia informal que sovint són part o l’única activitat de subsistència econòmica dels sectors més empobrits, la prohibició d’activitats de neteja personal a fonts o platges, els condicionants i les amenaces sobre diferents formes de llibertat d’expressió (pintades, cartells, activitats lúdiques i polítiques, art urbà…) i les condicions pel joc i el lleure, tot acompanyat de l’enduriment dels règims sancionadors, és ni més ni menys que la imatge d’unes institucions que assetgen els seus propis habitants i ofeguen la vida col·lectiva, per tal d’oferir als visitants, turistes o residents provinents del nord global, i als inversors, la imatge d’una ciutat neta, polida i sense ànima.

Juntament amb això, l’atribució de més potestat a la Guàrdia Urbana per a interpretar conceptes ambigus com «ús impropi de l’espai públic», «principi general de respecte als altres» o «obstaculització del lliure trànsit dels ciutadans»; l’ampliació a Mossos d’Esquadra del poder d’aplicació de l’ordenança; i sobretot l’atribució de poder sancionador als «agents cívics» —en la pràctica la creació d’un nou cos especialitzat en l’ús social de l’espai— parla d’una multiplicació de l’acció punitiva sobre la nostra vida quotidiana.

Finalment, les suposades penes substitutives per les persones sancionades per activitats com la mendicitat, mitjançant «cursos on s’informarà les persones afectades de les possibilitats que les institucions públiques i privades els ofereixin suport i assistència social», són un dels majors exercicis de cinisme provinents d’una institució pública, que ofereix a persones en situació de carrer l’exempció de la multa a canvi de treballs o prestacions en benefici de la comunitat o d’escoltar xerrades sobre recursos que no només no restitueixen els drets dels quals han estat desposseïts, sinó que el mateix Ajuntament reconeix que no arriben a abastar la pobresa estructural de la ciutat. Les persones i col·lectius que signem aquest manifest demanem: La retirada immediata de l’Ordenança Cívica tant en la seva versió del 2006 com de la seva actual reforma. La substitució de qualsevol règim de prohibició o sanció per a les persones en situació de carrer, per polítiques de drets en matèria d’habitatge, salut, educació i subsistència econòmica. La retirada de qualsevol règim sancionador o de persecució sobre les formes d’economia informal com la venda ambulant o el treball sexual, i la posada a l’abast de les persones que exerceixen aquesta activitat, de mecanismes de respecte dels seus drets dins de les possibilitats de les competències municipals La retirada de qualsevol règim sancionador o de persecució contra formes d’ús veïnal, social o polític de l’espai públic.

Col.lectius signants:

Àgora Juan Andrés
Raval Rebel
Associació Cultural el Raval
El Lokal
Putas Llibertarias
Sindicat d’Habitatge del Raval
Defensem Ciutat Vella
Ateneu Encliclopedic Popular
Les Vilaretes
Metzineres
Xarxa Veïnal del Raval
Genera
Escola popular del Raval
Zig Action
África
Iaio Flautas
Asociación Tictac
La Casa de la Solidaritat
Taller de marionetas de Pepe Otal
CGT Barcelona
Regularización Ya
Stop Sida
Fundació Àmbit Prevenció
Sindicat d’Habitatge Socialista de Ciutat Vella
Bido de Nou Barris
Marx21 Catalunya
La caníbal SCCL
Ateneu del Raval
Guerrilla Raval

Si vols signar el manifest escriu al mail: defensemcvella@sindomimio.net

Veniu dimarts 17 de febrer a les 19 h a plaça Sant Jaume, disfressades del que vulgueu.
Us hi esperem!
Salut i força companyes!

El PDF descarregable, amb el pòster i el manifest amb el llistat de signatures, l’anirem actualitzant amb les noves adhesions i posant la nova data.

Alerta Desnonament demà a les 10.30

⚠️DESAHUCIO MAÑANA en Calle Om⚠️

Mañana jueves 22 tenemos el desahucio de nuestro compañero Allamdar que acaba de unirse al Sindicat, la propiedad no quiere renovarle el contrato y se niega a negociar.

Hay que ser muchos para presionar!

⏰Jueves 22, 10:30h
📍Calle Om, 18
🚃 Paral·lel | Drassanes

De nou ciutadania i agents socials ho donen tot per fer una mica millor aquest món i el de lis desallotjadis del B9

I de nou tornem a deixar enllaços que ens expliquen amb diferents veus, algunes molt més properes i situades.

Emergència, Alerta solidaria

Enllaços a articles que expliquen la inhumana situació que viuen 400 migrants en situació d’extrema vulnerabilitat després de ser desallotjats de l’Institut B9 de Badalona, resultat de les polítiques incendiàries i criminals d’Albiol, l’alcalde de la ciutat.

Ahir vàrem anar veïnes del barri a recolçar-los a El Botí vell, en resposta a la crida feta per diversos col·lectius, en defensa de l’habitatge, antiracistes i antifeixistes.

Anirem penjant més informació i necessitats que sorgeixin aquests dies en què el fred i la pluja fan d’aquest desallotjament racista, classista, colonialista i aporofòbic encara més cruel.

L’Ajuntament + Barcelona Oberta organitzen una trobada per repartir-se els nostres barris

L’Ajuntament de Barcelona amb Barcelona Oberta avui organitza Més x Ciutat Vella, una trobada de representants d’empreses hoteleres i cadenes de restauració, representants del lobby dels pisos turístics on es pretén “intercanviar perspectives” sobre com haurien de ser els nostres barris.És a dir: com pretenen repartir-se’ls i continuar expulsant la classe treballadora del districte de Ciutat Vella.–Ho decideixen lluny de Ciutat Vella, a tocar del Cercle Eqüestre i per sobre de la Diagonal. Com sempre, les elits econòmiques i socials prenen decisions que afecten els barris amb menys renda i esperança de vida. Això té un significat material, polític i simbòlic. És un missatge clar sobre qui mana, des d’on i al servei de quins interessos.–Als barris del Raval, el Gòtic, el Casc Antic i la Barceloneta vivim cada dia com les polítiques institucionals posen la catifa vermella per promocionar macro esdeveniments per atraure capital estranger. Per contra les treballadores que vivim al centre de la Ciutat sol rebem del turisme feines precàries i pujades de lloguer inassumibles.–Aquest esdeveniment tindrà lloc només 24 h després que una desena de furgons policials vinguessin aquest dilluns a desnonar un pare i la seva filla al Casc Antic.–No tolerarem la rentada de cara que volen fer al lobby empresarial intentant vendre’ns que els interessos d’empresaris i propietaris són els interessos de la gran majoria dels que vivim a Ciutat Vella. Seguirem organitzant-nos per defensar les cases i els barris de la classe treballadora.

Sobre el projecte artístic a la valla de l’ampliació del MACBA

Ens volen de decorat… per quant temps?
Sobre el projecte artístic a la tanca de l’ampliació del MACBA

Serà que encara els anem bé, que som un bon atribut, com un quadre a la paret o un pin a la solapa.

La instrumentalització del veïnat per part del poder és de les estratègies més grolleres i antigues d’assimilació de la protesta que coneixem. Aquest cop per decorar una tanca que ens expulsa. Sembla una broma dolenta i no, és la pobresa d’esperit d’una institució que no ha canviat res ni mica des de la seva creació.Sabem que els processos de gentrificació són lents, PSC i Fundació MACBA tenen plans a llarg termini. Enguany el MACBA celebrarà el seu aniversari, trenta anys de tristor, expulsió i espoli de l’espai d’un barri treballador. D’eufòria d’uns pocs i pena dels molts.

I nosaltres ens preguntem, quin entorn volen d’aquí a trenta anys? Els veïns actuals, hi figurem o hauran trobat un altre decorat?No entrarem en la valoració del projecte en si, però el context en què s’insereix el converteix en una mera cessió al veïnat d’un petit espai de representació. Arribar, posar la cara, dir la nostra i tornar a casa. Un projecte que queda molt lluny de la idea que tenim aquí baix de el que és comunitari, l’autonomia, l’autorepresentació i, fins i tot, la vocació de servei públic que hauria de tenir el museu.Des del profund respecte a l’artista i al veïnat que ha decidit participar-hi, no podem deixar de sentir la misèria d’una institució que, acumulant 7.325 m², li roba al veïnat 1105 m² més, i a sobre ens vol de decorat… per quant temps?

No oblidem.

No perdonem.

Defensem els barris de Ciutat Vella.

👉 https://ellokal.org/ens-volen-de-decorat-per-quant-temps-sobre-el-projecte-artistic-a-la-tanca-de-lampliacio-del-macba/