L’acc\u00e9s a l’habitatge s’ha convertit, en les \u00faltimes d\u00e8cades, en un dels problemes m\u00e9s greus per a les persones que vivim a l’Estat espanyol. Una din\u00e0mica que s’ha anat agreujant des de la crisi de l’any 2008 i l’esclat de la bombolla immobili\u00e0ria, que lluny de servir de lli\u00e7\u00f3 per a la majoria, s’ha convertit en un inc\u00f2mode record que \u00e9s millor amagar darrere d’un esp\u00e8s vel.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, actualment, moment en qu\u00e8 els preus de l’habitatge en propietat ja superen els preus previs a l’esclat de la bombolla, i els preus del lloguer estan superant tots els r\u00e8cords coneguts fins a la data, sembla m\u00e9s necessari que mai fer un exercici de mem\u00f2ria, i no sols recordar la passada crisi, sin\u00f3 anar m\u00e9s enll\u00e0 i preguntar-nos en quin moment tenir un lloc on viure (que no sobreviure) es va convertir en una mercaderia. Aix\u00ed, podrem entendre perqu\u00e8 el focus medi\u00e0tic de la problem\u00e0tica sobre l’habitatge s’est\u00e0 situant en l’okupaci\u00f3, i no en la mercantilitzaci\u00f3 d’aquesta necessitat b\u00e0sica.<\/p>\n
La propietat privada La doctrina neoliberal ha estat molt h\u00e0bilment implantada perqu\u00e8 no s\u2019ha venut com a ideologia, permeant aix\u00ed totes les capes del pla social i cultural, de manera que avui dia, ens trobem perpetuant moltes d’aquestes din\u00e0miques i comportaments sense quasi b\u00e9 ser-ne conscients, i la nostra percepci\u00f3 de l’habitatge no ha escapat a aquesta l\u00f2gica.<\/p>\n A l\u2019Estat espanyol, l’ideal de l’\u201cEspanya de propietaris\u201d va ser fero\u00e7ment implantat en un primer moment per la dictadura franquista, i ha continuat sent promocionada pel r\u00e8gim del \u201878, independentment del partit que govern\u00e9s en cada legislatura.<\/p>\n La doctrina neoliberal s’ha anat obrint pas i deixant despr\u00e9s de s\u00ed una s\u00e8rie de dogmes i mantres que avui ho impregnen tot i que, donant-ne una de freda i una de calenta, dibuixen el panorama actual.<\/p>\n D’una banda, ens han venut una ing\u00e8nua fantasia: la meritocr\u00e0cia. Aquesta idea que si ens esforcem molt i treballem intensament aconseguirem tot el que vulguem. Aquesta idea, m\u00e9s enll\u00e0 de ser falsa perqu\u00e8 no t\u00e9 en compte els condicionaments estructurals que determinen totalment les possibilitats de cada persona o grup (classe, racialitzaci\u00f3, estatus legal, g\u00e8nere, i un trist i llarg etc\u00e8tera), \u00e9s tamb\u00e9 una fal\u00b7l\u00e0cia per altres motius.<\/p>\n Entre aquests motius, s’estableix la premissa del m\u00e8rit i el progr\u00e9s com una cosa individual, que dep\u00e8n \u00fanicament de la persona, sense tenir en compte que la societat en la qual vivim \u00e9s una mica m\u00e9s que una suma d’individus, que tenim lla\u00e7os d’interdepend\u00e8ncia que ens sostenen i ens influencien. Per\u00f2 a m\u00e9s, no es problematitza la fi en s\u00ed mateixa d’aquesta meritocr\u00e0cia. Actualment, es dona per fet que al que tothom aspira \u00e9s a tenir m\u00e9s diners, comprar m\u00e9s, tenir m\u00e9s coses, \u00e9s a dir, que la propietat privada \u00e9s el fi en si mateix d’aquesta meritocr\u00e0cia, igualant l’ideal de benestar amb el de capacitat adquisitiva.<\/p>\n D’altra banda, aquest ideal de l’American Dream, s’ha anat nodrint tamb\u00e9 de la narrativa de la por, de la desconfian\u00e7a cap al futur, la idea que cap altre sistema \u00e9s possible, i que enfront d’aquest futur aterridor sols la nostra actuaci\u00f3 individual ser\u00e0 capa\u00e7 de salvar-nos. Aquesta cultura del \u201ccampi qui pugui\u201d obvia la capacitat col\u00b7lectiva per a fer front a les diferents situacions de la vida, i menysprea com a ing\u00e8nues les iniciatives basades en el suport mutu, fent cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil plantejar solucions col\u00b7lectives d’emancipaci\u00f3.<\/p>\n Corporativisme de propietaris Vs. Solidaritat de classe Un corporativisme de propietaris que trenca de ple amb qualsevol indici de solidaritat de classe, ja que en comptes de recon\u00e8ixer-nos amb la persona que no t\u00e9 un lloc on viure, ens veiem reflectidxs en el gran propietari, en el ric, en el banquer, el youtuber <\/em>o el fam\u00f3s, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s el que aspirem a arribar a ser.<\/p>\n Sota aquesta l\u00f2gica, la nostra percepci\u00f3 sobre la propietat ha virat totalment, deixant de percebre el rendista com a par\u00e0sit, i passant a ser una opci\u00f3 que tothom compr\u00e8n, justifica i fins i tot practica. Tenim del tot assumit que les entitats financeres inverteixin en propietats immobili\u00e0ries com a reserva de valor, per\u00f2 no sols s\u00f3n els bancs, empreses i fons d’inversi\u00f3 els qui exerceixen aquesta pr\u00e0ctica . Avui \u00e9s perfectament normal veure com personatges p\u00fablics com futbolistes (Cristiano Ronaldo, David Beckham, Andr\u00e9s Iniesta, Lionel Messi,etc.) o cantants (Rosal\u00eda, Manu Tenorio, David Bisbal, Aitana, Melendi, etc.) inverteixen en propietats i, fins i tot, creen societats d’inversi\u00f3 per la compra de b\u00e9ns immobles, i, per qu\u00e8 no, fer-se encara una mica m\u00e9s rics.<\/p>\n I no obstant aix\u00f2, socialment, no hi ha un rebuig expl\u00edcit a aquesta mena de pr\u00e0ctiques, perqu\u00e8 potser algun dia, pensem, siguem nosaltres. Aix\u00f2 genera que cada unx, en el nostre nivell de capacitat, intentem fer una mica el mateix.<\/p>\n Veiem com totalment leg\u00edtim comprar un piset per a llogar-lo i complementar la nostra pensi\u00f3 o salari; veiem normal i positiu, cobrar-li per una habitaci\u00f3 a una amiga i treure un sobresou; normalitzem que la soluci\u00f3 a la precarietat del sistema actual, \u00e9s una soluci\u00f3 individual i que s’ha de basar a espr\u00e9mer al que t\u00e9 menys que nosaltres. I d’aqu\u00ed a justificar els desnonaments a persones que no poden pagar el lloguer o la hipoteca, els desallotjaments de cases okupades o les empreses de sicaris, nom\u00e9s hi ha un pas.<\/p>\n Ens convertim d’aquesta manera en una baula m\u00e9s d’aquest model, reproduint una din\u00e0mica que ens sumeix a nosaltres en la mis\u00e8ria. En lloc de defensar l’habitatge com una necessitat b\u00e0sica que tothom hauria de tenir garantida, en comptes d’imaginar sistemes diferents que facin aix\u00f2 possible, en comptes d’assenyalar la precarietat dels salaris i les pensions, en comptes d’organitzar-nos i lluitar per un model m\u00e9s just, ens convertim en engranatges del mateix sistema que ens esprem, i trenquem qualsevol possibilitat de solidaritat de classe.<\/p>\n Per\u00f2 nosaltres no som la Rosal\u00eda, som de classe treballadora i sabem qui es troba al nostre costat. Per aix\u00f2, en comptes de buscar la sortida individual i aspirar a enriquir-nos a expenses dels altres, baixem a parar el desnonament de la nostra ve\u00efna i lluitar per un habitatge digne per tothom.\u200b\u200b\u200b\u200b<\/p>\n Okupaci\u00f3 com a eina pol\u00edtica i arenga final Defensar l’okupaci\u00f3 no sols implica defensar la lluita per l’habitatge com una necessitat b\u00e0sica, sin\u00f3 que defensar els espais okupats, que s\u00f3n un eix central de la milit\u00e0ncia pol\u00edtica des de les dissid\u00e8ncies, \u00e9s tamb\u00e9 un exercici de resist\u00e8ncia i de lluita per l’autonomia. La traject\u00f2ria a Europa, on companyes d’altres territoris ja han presenciat i patit les din\u00e0miques de desallotjaments i cooptaci\u00f3 dels espais okupats per part de l’Estat, i com aquest proc\u00e9s ha donat com a resultat la completa anihilaci\u00f3 pol\u00edtica dels moviments dissidents i aut\u00f2noms, hauria de posar-nos en alerta. Ja que d’aquesta manera, s’ha impossibilitat la seva articulaci\u00f3 des d’espais propis, limitant l’activitat pol\u00edtica a espais cedits per l’Estat i, per tant, a iniciatives consentides per aquest. Aquest proc\u00e9s hauria de ser un advertiment per a altres territoris com el regne d’Espanya, i servir de revulsiu per a defensar encara m\u00e9s l’okupaci\u00f3.<\/p>\n Podem arribar a estar tan immersos en la l\u00f2gica del m\u00f3n capitalista (i cada vegada m\u00e9s individualista) en el qual vivim que a vegades les idees m\u00e9s senzilles ens poden passar per alt. Mentre existeixi propietat privada, mentre existeixin din\u00e0miques de poder, mentre el simple fet de viure impliqui haver de pagar, mentre ens explotin i ens reprimeixin,… lluitar ser\u00e0 essencial. Okupar \u00e9s i continuar\u00e0 sent una eina de den\u00fancia i de rebel\u00b7li\u00f3. Okupar ha de continuar sent la forma no sols de poder viure de manera digna, sin\u00f3 d’obrir espais que s’escapin de les l\u00f2giques mercantils i que poden proposar altres maneres de relacionar-se, de socialitzar i de donar espai a diferents lluites, a una cultura alternativa a l’oficial.<\/p>\n Ens sobren els motius per a defensar l’ocupaci\u00f3. Ens sobren motius per a lluitar contra el capitalisme, contra l’exclusi\u00f3, contra el racisme, contra el poder.<\/p>\n Per aix\u00f2, i m\u00e9s fort que mai, cridem \u201cAmb Blokes no podreu, totes som fantasmes\u201d<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’acc\u00e9s a l’habitatge s’ha convertit, en les \u00faltimes d\u00e8cades, en un dels problemes m\u00e9s greus per a les persones que vivim a l’Estat espanyol. Una din\u00e0mica que s’ha anat agreujant des de la crisi de l’any 2008 i l’esclat de la bombolla immobili\u00e0ria, que lluny de servir de lli\u00e7\u00f3 per a la majoria, s’ha convertit […]<\/p>\n","protected":false},"author":278,"featured_media":34,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":{"0":"post-1","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-campanyes","8":"czr-hentry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/users\/278"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":401,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions\/401"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.sindominio.net\/defensemblokesfantasma\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong>
\nEl concepte de propietat est\u00e0 arrelat en el colonialisme, el patriarcat i el capitalisme, que hist\u00f2ricament s’han apropiat de la terra, els recursos, els pobles, les cultures, els cossos, la for\u00e7a de treball, els mitjans de producci\u00f3, etc. En les \u00faltimes d\u00e8cades, la globalitzaci\u00f3 ha propiciat els processos de deslocalitzaci\u00f3 industrial al nord global i d’extractivisme al sud global. En el nostre context actual, les classes dominants ja no extreuen tants beneficis de l’explotaci\u00f3 laboral i de l’explotaci\u00f3 dels recursos, ja que els extreuen d\u2019altres territoris. Aqu\u00ed, el que ven i d’on es treu benefici, \u00e9s l’habitatge. I \u00e9s per aix\u00f2 que els grans empresaris i fons d’inversi\u00f3 han canviat el seu focus i ja no inverteixen en f\u00e0briques i col\u00f2nies industrials sin\u00f3 en urbanitzacions i edificis residencials.
\nEn el panorama del nord global, hem d’admetre que la caiguda de la URSS i el poder contrahegem\u00f2nic que exercia enfront de la doctrina neoliberal, ens va deixar, parlant clar, en calces. El per\u00edode de postguerra freda, i seguint el rastre dels pesos pesants del neoliberalisme conservador que van ser la Thatcher o Reagan, va marcar una agenda a escala global d’implantaci\u00f3 i assumpci\u00f3 del discurs neoliberal que no ha trobat un fre des de llavors.<\/p>\n
\n<\/strong>
\nAquesta tend\u00e8ncia que estem assenyalant, aplicada concretament al mal-anomenat mercat de l’habitatge, expliquen la situaci\u00f3 en la qual ens trobem. La meritocr\u00e0cia i la cultura del \u00abcampi qui pugui\u00bb generen la falsa idea que qui t\u00e9 propietats \u00e9s perqu\u00e8 \u00abs’ho ha currat\u00bb, i fins i tot entre els qui no en tenen, per\u00f2 aspiren a tenir-ne en algun moment (encara que probablement no arribaran a tenir-les mai), es genera aquest corporativisme de propietaris que veu com una amena\u00e7a qualsevol atac a la propietat privada, fins i tot a l’aliena, en pensar \u201calgun dia pot passar-me a mi\u201d.<\/p>\n
\n<\/strong>
\nPerqu\u00e8 l’okupaci\u00f3 \u00e9s una eina de lluita que disputa les bases mateixes de la propietat privada? Un habitatge okupat al teu barri, \u00e9s una casa menys que ser\u00e0 convertida en un pis tur\u00edstic o un lloguer de luxe. \u00c9s un fre a la pujada de preus, no sols de l’habitatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels tom\u00e0quets al supermercat i dels mitjons de la merceria. \u00c9s tamb\u00e9 una proposta de vida m\u00e9s comunit\u00e0ria, que trenca amb l’individualisme creixent que ens envolta. \u00c9s tamb\u00e9 una proposta d’autogesti\u00f3 i de responsabilitzaci\u00f3 directa del que \u00e9s col\u00b7lectiu. L’okupaci\u00f3 \u00e9s una fi en si mateix (en proporcionar un habitatge a alg\u00fa que no el t\u00e9) per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un mitj\u00e0, una de les formes m\u00e9s efectives i directes de lluitar contra la propietat privada i el model de vida neoliberal.<\/p>\n